El líder d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona i alcaldable dels republicans el 2023, Ernest Maragall, ha considerat justificat l’arxivament provisional de la causa pel presumpte espionatge amb el programa informàtic Pegasus del qual ell i l’expresident del Parlament i actual conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, haurien estat víctimes. Maragall ha comentat que la carpetada que per ara es dona al cas obert el 2020 és tan sols una mesura procedimental que el jutge pren per impedir que la instrucció es tanqui definitivament sense opció d’escrutar més en la suposada intromissió que els dos dirigents de la formació independentista van denunciar. Tot i així, el dirigent ha instat el jutge a reobrir la investigació i aprofundir en les dades conegudes les darreres setmanes que vinculen els serveis secrets espanyols amb l’espionatge a polítics i activistes catalans.
El jutge instructor ha decidit aturar per ara les indagacions per falta de col·laboració d’Israel, on es produeix el programa Pegasus i que fa un any i mig que no respon els requeriments de la justícia espanyola sobre l’ús del programa espia a l’Estat espanyol. Fonts judicials han explicat que el magistrat tanca de moment la causa però està disposat a reobrir-la en cas que les autoritats israelianes aportin informació, una possibilitat que la defensa del republicans veu poc factible que es produeixi.
En una roda de premsa, Maragall ha defensat que l’arxivament provisional de la querella “té un efecte positiu” per tal “d’impedir que caduqui la instrucció”. “Estem molt convençuts que el jutge amb això protegeix i ens protegeix”, ha afirmat el número u d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona.
Tot i així, Maragall ha apressat el magistrat a reprendre la causa de seguida. “Demanem que no es protegeixi tant i que afegeixi sense esperar més les averiguacions, les investigacions, les novetats i les querrelles plantejades per poder donar sentit, globalitat i contingut real al procedimient obert per ell fa dos anys”, ha assenyalat Maragall.
El precedent de l’escàndol
La querella que Torrent i Maragall van interposar és tan sols el preludi d’un escàndol que ha crescut en dimensió els últims mesos, amb les revelacions sobre el suposat ús ampli del CNI del programa israelià Pegasus per infiltrar-se en els dispositius mòbils d’una seixantena de dirigents polítics i membres d’entitats independentistes, inclós l’actual president de la Generalitat Pere Aragonès. Maragall ha explicat que els advocats que el representen han presentat un recurs a l’arxivament decidit pel jutge en què, entre altres demandes, sol·liciten que les diverses denúncies presentades per altres presumptes víctimes de l’espionatge se sumin a la causa.
Els advocats de Maragall i de Torrent esperen que al mateix procediment en què s’estudia la suposada intromissió en els mòbils de l’alcaldable i el conseller s’integrin una quinzena més de denúncies. Són les presentades per diferents membres d’ERC, la CUP, Òmnium i l’Assemblea Nacional.
En tot cas, Maragall ha insistit en què la decisió del jutge no és un tancament definitiu de la investigació sobre l’espionatge. “És una interrupció, una paralització de la causa perquè no caduqui”, ha subratllat.
L’Ajuntament denuncia
La polèmica sobre els suposats espionatges amb Pegasus ha estat present en el debat de l’Ajuntament les últimes setmanes. El ple del consistori va dedicar un debat monogràfic sobre les revelacions del cas l’abril passat.
Alhora, l’Ajuntament ha confirmat que presentarà una denúncia per la suposada intormissió sense autorització en dispositius mòbils de membres de la corporació municipal. A més de Maragall, la fins ara líder de Junts a l’Ajuntament, Elsa Artadi, també n’hauria sigut víctima. Artadi va anunciar setmanes enrere que renuncia a seguir sent regidora de l’Ajuntament i tampoc competirà per l’Alcaldia, després de desistir a encapçalar a llista dels juntaires en les municipals de 2023.
