El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha aplanat el camí cap a l’alcaldia de Barcelona del guanyador de les eleccions del 28-M, Xavier Trias, i de retruc, ha tallat les ales al candidat barceloní del seu partit, Jaume Collboni, per intentar un pacte que li doni la vara d’alcalde i enviï el candidat de l’òrbita de Junts cap a casa. La convocatòria d’eleccions espanyoles el 23-J ha alentit unes negociacions ja molt complexes pels vetos creuats que els partits es van posar durant la campanya electoral i que els resultats del 28-M han complicat encara més.
ERC, molt debilitada pels mals resultats, i amb el dard de Junts per fer una llista unitària independentista a Madrid, a hores d’ara difícilment podria justificar un tripartit que fes alcalde el candidat del PSC o Ada Colau. De fet, el president d’ERC, Oriol Junqueras, ha tancat la porta, com a mínim de paraula, a un tripartit que lideri el socialista: “És innecessari regalar-li al PSC la Diputació de Barcelona perquè no guanyem res”, ha dit Junqueras, alhora que ha fet una crida a buscar “pactes independentistes”, però sense parlar en cap moment de Xavier Trias.
I el PP de Daniel Sirera, que podria fer alcalde Collboni simplement votant-lo a la investidura i sumant-se al sí entusiasta dels Comuns, també ha posat el fre de mà a l’espera dels resultats de les espanyoles. Hi ha hagut contactes “discrets” a petició de Trias i de Collboni, tots dos explorant possibles suports d’altres partits, però republicans i populars no es volen precipitar movent una fitxa que pugui ser equivocada. El resultat de les espanyoles serà determinant per pactar aliances que tindran també una clau catalana davant d’un nou cicle electoral a l’altra banda de la plaça de Sant Jaume.
Trias, alcalde ‘per llei’
A hores d’ara, diverses fonts consultades pel TOT donen ja per gairebé fet que Xavier Trias serà proclamat alcalde de forma automàtica, perquè no existirà una suma alternativa de 21 regidors o més. Dit d’una altra manera, l’operació Collboni fracassarà. I també l’operació Colau, que s’ha circumscrit a les xarxes socials, tertulians i articles a la premsa demanant que s’investeixi la seva candidata o el del PSC en nom d’una majoria progressista. Però sense ERC avalant un tripartit, sense que Xavier Trias vulgui embrancar-se en una sociovergència a les portes de les eleccions espanyoles, i amb un PP que, segons han explicat fonts del partit a aquest diari, no es trobarien còmodes “votant el mateix programa electoral que els Comuns, encara que fos sense Colau”-, tot apunta a un escenari en què Xavier Trias governi en minoria amb els seus 11 regidors com a mínim fins que passin les eleccions. I a partir d’aquí, el candidat de l’òrbita de Junts -també caldrà veure en quin format es presenten a Madrid finalment Junts i ERC- tindria l’opció de jugar a l’aritmètica variable durant uns mesos o reforçar-se amb un soci. O ERC o el PSC. Altres veus, provinents del PSC, fins i tot han posat sobre la taula la possibilitat de fer una moció de censura passat un temps per intentar desbancar Trias.
De fet, perquè Trias sigui alcalde ‘per llei’ només cal que ERC no voti el candidat del PSC, que ja ha dit que es presentarà, i que tampoc no faci el PP, ni VOX. De fet, fonts dels populars no veurien malament una investidura en què Sirera es votés a ell mateix, i de facto, permetés que Trias fos alcalde. Els republicans, per la seva banda, tampoc no votarien Collboni, i podria o bé presentar Maragall, abstenir-se o fins i tot votar Xavier Trias si s’hagués segellat un acord de govern. En tot cas, l’alcaldia automàtica de Xavier Trias passa perquè altres candidats -a banda de Colau- no votin el candidat del PSC.
De fet, l’1 de juliol del 2011 Xavier Trias ja va ser investit per ser la llista més votada amb 15 regidors, 4 més que la segona força, el PSC, que en va obtenir 11. Aleshores va rebre els vots dels regidors d’ERC i de Joan Laporta, que s’havien presentat plegats sota la marca Unitat per Barcelona. Després, Trias va jugar amb l’aritmètica variable per governar.
I si VOX votés Collboni el dia de la investidura?
Aquesta possibilitat és aritmèticament possible, però políticament molt retorçada pels costos que tindria a banda i banda. Aquest escenari passaria perquè el candidat del PSC es presentés a la investidura tenint assegurat només el vot dels Comuns, però no del PP. En aquest cas, els partits de Collboni i Colau sumarien només 19 regidors, justament a 2 de la majoria absoluta fixada en 21 regidors. I com que el vot és lliure, si els dos regidors de l’extrema dreta de VOX decidissin que prefereixen un alcalde constitucionalista abans que un d’independentista, aquests dos vots atorgarien la vara d’alcalde al candidat del PSC i no a Xavier Trias. Una possibilitat que si bé remota, existeix. Com també semblava remot que la dreta de Manuel Valls investís alcaldessa Ada Colau.
Tot plegat, sense saber encara el desenllaç del recompte oficial de vots que farà públic la Junta Electoral aquest divendres o dissabte. A hores d’ara només 141 vots separen el PSC i els Comuns. El PSC ha estat segona força amb 10 regidors, i els Comuns són tercers amb 9 cadires. Però són molt pocs vots de diferència, i podria succeir que un regidor salti del PSC al partit d’Ada Colau. Aquest escenari provocaria que Collboni es quedés sense cap opció de ser alcalde, perquè qui ho intentaria seria Ada Colau, que en aquesta tessitura, no tindria de cap manera ni els vots del PP ni de VOX, ni per activa ni per passiva.
El futur de Colau i Collboni
Tant Colau com Collboni han afrontat les seves terceres eleccions i aparentment tenen poques possibilitats d’aconseguir l’alcaldia. Per això també cal analitzar possibles plans B per donar sortida a dos candidats que molt difícilment aguantarien un mandat de quatre anys a l’oposició. En el cas d’Ada Colau, ha insistit que no anirà a les llistes de Sumar el 23-J, i que la seva intenció és intentar fins al darrer minut un govern “d’esquerres”. Però en cap cas no ha dit que rebutgi un hipotètic ministeri en un govern del PSOE amb Sumar i Podemos. En tot cas, si el PSOE no torna a governar, Ada Colau podria quedar-se a l’oposició a Barcelona esperant les eleccions catalanes per ser cap de cartell dels Comuns, que a hores d’ara no tenen cap líder clar per a les eleccions vinents al Parlament.
Pel que fa a Jaume Collboni, les circumstàncies són molt similars. Després d’un tercer intent de ser alcalde, Collboni també podria esperar alguna cosa d’un hipotètic govern espanyol. I si tampoc no fos el cas, es fa difícil pensar que arribarà al 2027 com a regidor a l’oposició. Una candidatura a les eleccions europees podria estar en el seu full de ruta. De moment, però, el candidat del PSC vol cremar tots els cartutxos per ser alcalde abans de tirar la tovallola definitivament.
5 
