La intervenció de Colau no salva el decret espanyol que pretenia espoliar els superàvits

Les negociacions d’última hora no han aconseguit desencallar l’aprovació del text

El govern espanyol encara aquest dijous la seva primera derrota parlamentària pel més que previsible ‘no’ de la cambra al decret de romanents dels ajuntaments, que toparà amb el ‘no’ del PP, Cs, Vox i també d’alguns dels seus socis parlamentaris, com ERC o el PNB, així com JxCAT. Podemos i En Comú Podem han aconseguit finalment salvar la unitat de vot a favor després d’un acord per incloure al decret 3.000 milions d’euros per a casos d’emergència municipal a fons perdut. La ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, ha insistit que aquest és un “mecanisme voluntari” i “no té sentit” que el Congrés furti als alcaldes decidir si els interessa o no acollir-s‘hi.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va viatjar ahir a Madrid per reunir-se amb el líder de Podemos, Pablo Iglesias, per negociar canvis al decret original per llimar diferències i permetre que els comuns votessin a favor del text, que tot i no tenir gaires possibilitats de tirar endavant, suposava un maldecap per al partit morat, que no volia veure trencada la seva disciplina de vot. Els dubtes dels comuns també havien generat tensions amb el PSC a l’Ajuntament de Barcelona, però finalment el govern municipal també podrà salvar la unitat interna.

L’exregidor de Barcelona i ara diputat al congrés, Gerardo Pisarello, ha lamentat que l’acord per crear el fons de 3.000 milions “no hagi arribat abans” i també ha donat per feta la derrota del govern espanyol. “Passi el que passi avui, s’haurà de seguir batallant per dignificar el finançament local”.

No rotund de l’oposició

Minuts abans de l’inici del debat del decret diversos grups parlamentaris han insistit en el seu ‘no’ al decret de romanents dels ajuntaments, que establia un sistema que permetia que els consistoris accedissin a 5.000 milions d’euros dels seus propis superàvits a canvi de prestar a l’Estat la resta dels seus estalvis durant un termini de 10 anys a partir del 2022. Des de la tribuna la ministra d’Hisenda ha reiterat que el govern espanyol posa en marxa d’aquesta manera “l’únic” mecanisme de què disposa perquè els ajuntaments puguin accedir als seus propis superàvits, i ha negat taxativament que l’executiu necessiti els diners dels ajuntaments perquè té accés als mercats per rebre diners amb interès negatiu.

“Els que parlen de furt, de confiscació i en paraules gruixudes l’únic que persegueixen com sempre és el desgast pel desgast, fer inútil la política” i per tant “no s’hi pot comptar”. “Portar els romanents a disposició dels ajuntaments és un intent d’ajudar per part d’aquest executiu”, ha dit. Pocs minuts abans de l’inici de la sessió el PNB ha anunciat el seu ‘no’ perquè “les converses mantingudes amb el govern no han estat suficients per superar les diferències preexistents”. Fonts del ministeri d’Hisenda admetien abans del debat que l’executiu perdrà aquesta votació. “Hem negociat fins l’últim minut, però no podem oferir més”. Els diputats de Podem i En Comú Podem finalment votaran units a favor del decret després d’un acord in extremis perquè el decret incorpori un fons d’emergència municipal de 3.000 milions a fons perdut.

Nou comentari