Mercedes García Aran i Francisco Muñoz Conde són dos grans catedràtics de dret penal. De fet, van ser els tòtems de generacions de penalistes que van ser capaços de sintetitzar de manera clara i funcional, els fonaments d’aquesta disciplina. Tots dos partien de la idea que parlar de dret penal és parlar, d’una o altra manera, de violència. Però també advertien, per tal que la ideologia no deformés els fets, que “no tota la violència és jutjada o valorada de la mateixa manera”. Possiblement, cap dels dos eminents juristes haurien imaginat mai tenir un exemple tan clar de la seva tesi com el que s’ha viscut aquestes setmanes a la secció segona de l’Audiència de Barcelona.
Ha estat el cas de Roger Español contra els quatre policies acusats de buidar-li un ull durant l’operació policial per aturar el referèndum del Primer d’Octubre de 2017. Una vista oral intensa, llarga, un pèl caòtica però interessant per analitzar com el monopoli de la violència que es reserva l’Estat es jutja ell mateix sobre si va fer un ús legítim i legal de la seva força aquell dia. Els policies jutjats, defensats per advocats de l’Estat i especialment pel ministeri fiscal, en una inèdita funció de defensor, lluitaven contra una víctima, un ciutadà que ha quedat mutilat d’un ull, i entitats com Irídia, Òmnium Cultural i l’ANC -societat civil, ciutadania a qui la policia en principi ha de protegir. Tot plegat per convèncer un tribunal, a priori i per les seves formes, molt refractari a les demandes dels catalans i de la víctima.
Aquest divendres al migdia, el judici ha quedat vist per a sentència, amb un al·legat especialment intens de la representant del ministeri fiscal, que no només ha defensat la legalitat del tret sinó que ha refregat per la sala el fals relat que a Catalunya, el Primer d’Octubre, hi va haver un escenari gairbé de presa del Palau d’Hivern a sang i foc. “L’escopeter complia ordres que sortien d’aquest mateix Palau de Justícia“, en referència a la interlocutòria de Mercedes Armas de 30 de setembre de 2017, que ha fet servir per justificar l’actuació policial per avortar el referèndum. La mateixa tesi que han exposat els advocats de l’Estat i l’advocat particular que també defensaven els policies.
No és un afer polític?
En la seva exposició d’ahir a la tarda, la defensa d’Español i la resta d’acusacions particulars van ser prou curosos de separar els fets concrets que es jutjava i el context polític. De fet, ho van utilitzar com a preàmbul, tot deixant un camp de joc difícil per a la fiscalia. Concretament, van centrar la pilota del cas, que no és altre que si es podien disparar bales de goma on es van disparar i com es van disparar i si hi havia prou justificació per fer ús d’una arma de foc difícilment controlable. En definitiva, si hi va haver un comportament dolós eventual dels agents, és a dir, si assumien que podien mutilar o lesionar algú.
El ministeri fiscal, en canvi, buscant separar els fets polítics i socials del cas concret jutjat s’ha ficat de peus a la galleda, en atorgar al context un valor que les acusacions han volgut des del primer moment separar. Fins i tot, el ministeri fiscal ha mencionat la llei d’amnistia, amb una sorpresa evident per part del tribunal. El ministeri públic ha demanat la lliure absolució perquè, segons la fiscal, els policies van actuar legalment en un ambient hostil protagonitzat per aquest concepte recuperat de la “massa”. És a dir, catalans que volien votar o que protestaven per la quantitat aclaparadora de policia que es destinava a retirar unes urnes.
Per a la fiscalia, els agents van disparar complint els protocols: ha menystingut les pericials tècniques d’armament aportades com a prova, i ha insistit que els agents complien ordres. De fet, ha conclòs que disparar era necessari davant el risc imminent que suposava la situació, sobretot per als policies, i que en cap moment van considerar que hi hagués un “alt grau de probabilitat” de lesionar algú. “Van complir una ordre dictada des d’aquest mateix Palau de Justícia”, ha tancat la seva intervenció. En la mateixa línia s’han expressat els advocats defensors dels policies per avalar la petició de lliure absolució, culpant a la “massa” de la intervenció policial que interpreten ajustada a dret i necessària per executar l’ordre del la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obligava a suspendre el referèndum. El judici ha quedat vist per sentència i la sala convenientment desallotjada.
