El procés per elegir l’alcaldable de Junts per Barcelona per a les municipals de l’any vinent no serà gens plàcid. Tal com va explicar el TOT Barcelona fa uns dies, l’aposta del president a l’exili, Carles Puigdemont, és Josep Rius, però Jordi Martí Galbis, president del grup municipal i mà dreta de Xavier Trias durant dècades, ha decidit fer el pas i es presentarà per ser el cap de llista, tal i com confirmat aquest diari el mateix Martí Galbis divendres al matí. La decisió no és nova. Martí Galbis ja fa més d’un any que ha verbalitzat que està disposat a liderar la candidatura per al 2027 i fa setmanes que meditava seriosament fer el pas. Galbis va comunicar aquest dijous, 14 de maig, al secretari general de Junts, Jordi Turull, la seva intenció de presentar-se al procés d’elecció interna per ser alcaldable, i l’anunci va agafar Turull per sorpresa, ha explicat.
El salt endavant de Martí Galbis suposa obrir una guerra a Junts, i desafiar directament Puigdemont i Turull, tot que ell assegura que no vol cap confrontació. “Soc pacifista”, però defensa el seu projecte per Barcelona i “anar a primàries” perquè sigui la militància qui decideixi. En conversa amb el TOT, el regidor no ha volgut valorar les possibles ofertes de l’empresa privada, en l’àmbit de seguretat i defensa, que hauria rebut per deixar la política. “Ni confirmo, ni desmenteixo”.
El procés d’elecció, avalat per prop d’un 90% del consell nacional, preveu que els precandidats necessitaran un mínim d’un 20% d’avals de militants o simpatitzants de ple dret. Un cop se sàpiga qui són, la Comissió Municipal Territorial (CMT), l’òrgan intern que regularà el procés, comprovarà que aquests compleixin amb els requisits establerts. I “en un termini màxim de 24 hores” i “per majoria simple”, la comissió decidirà com es proclama l’alcaldable: o a través d’una elecció directa per part de la CMT, proposar un nom perquè el voti l’assemblea de militants o fer unes primàries.
Convenció municipalista el 30 de maig
Junts celebrarà el 30 de maig una convenció municipalista a Vilafranca del Penedès per presentar els alcaldables als diferents municipis de Catalunya. Ara mateix, res garanteix que Junts tingui l’alcaldable per a la capital de Catalunya en aquella data, valora Martí Galbis. De moment, la CMT no s’ha activat.
Martí Galbis pot guanyar unes hipotètiques primàries
Unes primàries és el que el partit vol evitar. Les enquestes publicades fins ara donen uns resultats molt discrets a Junts en les municipals, amb la pèrdua de cinc o sis regidors respecte als que va aconseguir Trias el 2023, guanyador de les eleccions del 2023 amb 11 edils i prop de 150.000 vots, i celebrar unes primàries evidenciarà encara més la divisió a Junts. En cas d’anar a primàries, Martí Galbis pot imposar-se. Té un pes específic a la Federació de Junts de Barcelona -de la qual en va ser president entre 2008 i 2016- i controla l’agrupació de Sarrià-Sant Gervasi, la més gran de la ciutat pel que fa al nombre de militants. Fonts del partit han expressat al TOT que s’ha acabat el nomenament “a dit” de candidats i defensen recuperar l’esperit de l’1-O de posar les urnes.
Al seu favor, Martí Galbis té que, molt probablement, Trias li acabarà donant suport. Quan l’exalcalde va deixar l’Ajuntament l’estiu del 2024, el regidor és va quedar com a president del grup municipal. Martí Galbis ha treballat durant dècades amb Trias, d’ençà que aquest era conseller de la Generalitat, amb Jordi Pujol de president, i en el govern de Trias a l’Ajuntament (2011-2015), l’aspirant a ser ara l’alcaldable de Junts va ser regidor de Presidència i de Sants-Montjuïc, tal com s’explica en aquest perfil del precandidat.
El nom de Rius sempre ha estat sobre la taula de la direcció de Junts. Així ho va explicar aquest mitjà a finals de novembre, quan Puigdemont i Turull ja havien decidit que fos ell. No obstant això, des de fa més d’un any, Junts ha intentat trobar un candidat de pes i mediàtic per donar la volta a les enquestes, com va fer Trias el 2023.
De Quim Forn a Artur Mas
El primer a ser sondejat va ser l’exconseller d’Interior i exprimer tinent d’alcaldia, Quim Forn. Diferents fonts consultades pel TOT asseguren que Forn sí que era “un candidat de consens”. Amb posterioritat s’ha sondejat, entre altres, a l’expresident de la Generalitat Artur Mas, que va rebutjar l’oferta perquè no vol tornar a la primera línia política. També han estat sobre la taula els noms de l’exconseller de Salut Josep Maria Argimon i l’empresari Tatxo Benet. I, més recentment, l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas es va oferir a ser el cap de llista en una entrevista al TOT.
