D’ençà que el president del grup municipal de Junts per Barcelona, Jordi Martí Galbis, va anunciar oficialment que volia ser l’alcaldable del partit en les municipals de Barcelona de l’any vinent, i pocs dies després, Josep Rius deia que hi renunciava perquè no volia entrar en cap confrontació, el camí dels juntaires, lluny d’aplanar-se, s’embolica cada dia una mica més. Si l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas ha dit al TOT que la seva disposició és “total”, aquest mitjà ha pogut confirmar que l’exconseller d’Economia Jaume Giró també deixa la porta oberta a presentar-se.
Fonts molt pròximes a Giró han assegurat que l’exdiputat i exdirectiu de la Caixa no descarta concórrer. Aquests dies, Giró està rebent moltes trucades demanant-li que “faci aquest pas pel bé de la ciutat”, i recorden que la situació ara és molt diferent de fa quatre anys, quan el juny del 2022 el president a l’exili Carles Puigdemont li va proposar encapçalar la llista de Barcelona per a les municipals del 2023. En aquell moment, Giró era conseller d’Economia. Finalment, l’alcaldable va ser Xavier Trias, que va acabar guanyant les eleccions amb prop de 150.000 vots i 11 regidors.
A principis d’any, Giró va assegurar en el programa Cafè d’Idees de RTVE que Aliança Catalana (AC) li havia ofert ser l’alcaldable a Barcelona. La reunió no va ser amb Sílvia Orriols sinó amb una persona de la seva confiança. L’exconseller va afegir que havia rebutjat l’oferiment. El president d’AC al Barcelonès, Jordi Amela, va assegurar que la proposta no s’havia produït.
“Em trobo amb força i ganes”, diu Cuevillas
En declaracions al TOT, Cuevillas ha subratllat que ell entén que s’ha d’anar a primàries. “Junts és un partit que des que es va constituir, i jo formava part del nucli, hem fet gala d’una democràcia interna potent. La militància ha votat qui era el candidat a la presidència de la Generalitat, si sortíem del Govern amb ERC i altres decisions, i ara no tindria sentit que si hi ha més d’un candidat fos una decisió jeràrquica“. Després de parlar amb aquest mitjà, Cuevillas ha fet un tuit en el qual ha volgut matisar les seves paraules. “Si efectivament es convoquen primàries, com espero, acabaré de decidir… Em trobo amb força i ganes”.
Estan apareixent algunes informacions inexactes.
— Jaume Alonso-Cuevillas i Sayrol (JACS) (@JACS_JaumeACS) May 20, 2026
Sí he manifestat la meva disponibilitat. Punt.
Si efectivament es convoquen primàries, com espero, acabaré de decidir.
Però com ja li vaig avançar al President mesos enrere, em trobo amb força i ganes.
En termes semblants s’ha manifestat aquest dimecres Martí Galbis. “El dret de participació en unes primàries enriqueix el projecte polític de Junts, perquè permet tenir un debat intern més ric i també projectar-nos a la societat”, ha dit al TOT. El regidor s’ha mostrat “encantat” que altres companys del partit es presentin.
Carta oberta a la militància de Junts per Barcelona. pic.twitter.com/BpTnS7vDqL
— Josep Rius (@josep_rius) May 18, 2026
El candidat de la direcció de Junts i del mateix president Puigdemont era Josep Rius. Després de saber que Martí Galbis es presentava, Rius, vicepresident de Junts, va dir: “En una lògica de confrontació i divisió interna, a mi no m’hi trobaran”. I va afegir: “En els darrers mesos, he estat sospesant molt seriosament la possibilitat de liderar la renovació del projecte de Junts a l’alcaldia de Barcelona”, però el pas del seu company de grup municipal va alterar “algunes de les condicions imprescindibles que m’he fixat per poder impulsar un projecte de renovació”, va escriure en una carta a la militància publicada a les xarxes. “El projecte ha de patir, des del primer moment, de la suma i no pas de la confrontació o el desafiament intern”. “En lloc de fer-nos forts, la confrontació interna ens debilita; debilita tant el projecte de Barcelona com el projecte nacional de Junts”, va concloure.
Altres candidats
A més de les persones esmentades, Junts ha tingut sobre la taula altres possibles candidats. El primer a ser sondejat va ser l’exconseller d’Interior i exprimer tinent d’alcaldia. Amb posterioritat, es va plantejar, entre altres, el nom de l’expresident de la Generalitat Artur Mas, que va rebutjar l’oferta perquè no vol tornar a la primera línia política; l’exconseller de Salut Josep Maria Argimon, i l’empresari Tatxo Benet.
El primer pas per arrecar el procés per elegir l’alcaldable és que es constitueixi la Comissió Municipal Territorial (CMT), l’òrgan intern que regularà l’elecció. Avalat per prop d’un 90% del consell nacional, el reglament preveu que els precandidats necessitaran un mínim d’un 20% d’avals de militants o simpatitzants de ple dret. Un cop se sàpiga qui són, la CMT comprovarà que aquests compleixin amb els requisits establerts. I “en un termini màxim de 24 hores” i “per majoria simple”, la comissió decidirà com es proclama l’alcaldable: o a través d’una elecció directa per part de la CMT, proposar un nom perquè el voti l’assemblea de militants o fer unes primàries, la fòrmula que s’hauria d’aplicar si hi ha més d’un precandidat.
