“Ens vam assabentar que venia Pedro Sánchez per les notícies. Quedaven vint minuts perquè arribés. La reacció va ser espontània. Vam obrir el grup de Telegram i vam escriure “Tothom al vestíbul”. I així va ser. En pocs minuts hi havia més de cent persones”. Ho explica Víctor Robert, un dels treballadors de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau que va formar part de la gènesi d’una protesta insòlita dilluns contra el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez. En tan sols mitja hora es van succeir una gran escridassada al passadís, el boicot de la direcció del centre a Sánchez, les improvisacions de la comitiva presidencial, el bloqueig de l’accés a urgències i la reacció oficial del departament de Salut.
Després d’una setmana de mobilitzacions al carrer, va causar sorpresa que fins i tot el personal sanitari d’un hospital es rebel·lés contra Pedro Sánchez. Les desenes de treballadors del Sant Pau preparats per fer-ho, però, no havien sortit del no-res. Fa un any i mig que protesten de manera recurrent a les portes de l’edifici. Fins i tot s’han constituït en plataforma: es fan dir Sant Pau per la Democràcia. Alguns dels seus impulsors són Víctor Robert, Roser Bausà i José Roman Escudero. Són ells els que expliquen al TOT Barcelona la “indignació pura” que els va causar la visita de Sánchez. “Ja no per la visita únicament a un policia, quan tenim ferits a l’ull al mateix centre, sinó per com ho va fer”, insisteix el portaveu.
De fet, la gestió de la visita per part de la comitiva presidencial no va agradar un pèl a cap de les parts vinculades al centre sanitari. Com va explicar aquest diari, el departament de Salut va veure amb impotència com Pedro Sánchez va saltar-se a la torera els protocols establerts.
Però com ho van viure els que preparaven una protesta espontània a les portes de l’hospital? “Fatal: aquest senyor l’únic que havia de fer era donar la cara, passar per la porta, fer la visita que ell considerés i tornar a donar la cara per marxar amb la seva comitiva. Lluny d’això, van tallar el carrer, van pujar contra direcció i van bloquejar l’accés a Urgències, amb el que això podia significar”. La queixa en aquest cas és d’Eduard Lucas, representant del sindicat Federació de Treballadors i Treballadores de Catalunya – Intersindical Alternativa de Catalunya (FTC-IAC). El seu grup sindical és el tercer més fort del comitè d’empresa de l’hospital, on hi ha fins a 8 agrupacions diferents. FTC-IAC dona “ple suport” a la proposta de Sant Pau per la Democràcia.
La narració dels fets de Lucas explica com es va viure el canvi sobtat de plans de la comitiva de Sánchez. Havien d’arribar a la porta principal i, en canvi, van modificar el rumb per entrar per la porta d’Urgències. “Allò va provocar que la gent comencés a córrer mentre li cridava”, recorda Víctor Robert. “Ara, no vam llançar ni un sol paper”, puntualitza Eduard Lucas.
Malgrat que la conducta dels mobilitzats era pacífica, els seus crits i insults van rebre una resposta curiosa per part del servei de seguretat del president espanyol. Quan la comitiva marxava, Víctor Robert es va trobar a menys d’un metre del guardaespatlles de Sánchez, que ensenyava un subfusell des de dins del cotxe i amb la finestra baixada. “No va ser cap errada, la va mantenir baixada tota l’estona perquè es veiés”, repeteix convençut. També sosté que hi havia voluntat intimidadora, ja que al principi l’arma estava enfocada cap avall però en passar pel costat de les protestes la va alçar.
Això és un escolta de @sanchezcastejon mostrant una metralladora amb la finestra abaixada i a dos metres dels manifestants? pic.twitter.com/1WLLM0cESK
— Eduard Voltas (@eduardvoltas) October 21, 2019
Tot això ho expliquen després d’haver sortit, de nou, a protestar al migdia. A la una en punt d’aquest divendres, unes desenes de persones cridaven “Llibertat” i cantaven Els Segadors a les portes de l’hospital. Ensenyaven pancartes amb el missatge “ho tornarem a fer” i lemes per l’alliberament dels presos polítics. Fan aquestes protestes simbòliques des de fa molts mesos. En alguns períodes ha estat de manera quinzenal, segons les circumstàncies, i en altres períodes ho ha estat setmanal, com ara.
“El grup neix de l’autoorganització d’uns treballadors que van prendre consciència i vam moure’s sense cap imposició, per pura convicció”, relata el sindicalista Eduard Lucas, que des del primer moment hi ha col·laborat. La metgessa Roser Bausà recorda que l’inici va ser també espontani: “Ens vam trobar uns quants companys que teníem els mateixos ideals de què significa una democràcia”. Després van crear un grup de Telegram i van anar-hi afegint a qui estigués interessat. “Ara venen fins i tot usuaris i veïns”, remata.
No se senten sols perquè, en alguna ocasió, han estat en contacte amb el Col·lectiu Clínic per la Democràcia, de l’Hospital Clínic. Van néixer i s’organitzen de forma molt semblant. A més, asseguren, els ha arribat que a centres com l’Hospital del Mar o la Vall d’Hebron ja hi ha treballadors atrets per la iniciativa.
Acció davant l’hospital de Sant Pau contra l’empresonament dels líders independentistes i els detinguts per protestar / D.C.
Cert és també que, durant aquest any i mig de protesta, alguna vegada han hagut de fer marxa enrere en protestes simbòliques. A Sant Pau hi ha al voltant de 3.300 treballadors i hi ha hagut queixes puntuals per accions del col·lectiu de treballadors. En una ocasió els van fer retirar llaços grocs d’una part de l’edifici. També tenen problemes per aconseguir espais per fer actes. Han organitzat jornades especials amb la presència de noms coneguts, com els de Roger Español, Antoni Bassas, Betona Comín o Pep Guardiola –aquest últim en format vídeo–. Tanmateix, les reticències d’una part del centre a cedir espais per actes del col·lectiu complica que en facin de nous, lamenten.
Alguns dels treballadors tampoc no van veure amb bons ulls les crítiques a Sánchez. “Vivim un moment en què allò que s’havia fet sempre es veu com una excepció”, clama Eduard Lucas, abans d’esmentar els conflictes que havia tingut amb consellers de Salut anteriors com Boi Ruiz i Marina Geli. “A títol personal, jo he fet un escratxe a Boi Ruiz a un pam de la seva cara, barallant-me amb el de seguretat i dient-li el nom del porc. I no passava res, només era un treballador sanitari amb unes pintes rares protestant”. “Si això ho hagués fet ara, què hauria passat?”, es pregunta.
