A la fotografia de la llista electoral del PP a l’Ajuntament de Barcelona no hi apareix l’actual president del grup municipal, Óscar Ramírez. La seva absència és la visualització d’un enfrontament directe entre famílies del partit que transcendeix les fronteres de la ciutat i que ha estat el detonant per a l’esclat d’una guerra civil a les portes del 28M. “Barcelona és el camp de batalla d’una guerra a tot Catalunya entre dues famílies, la d’Alejandro Fernández i la de Núñez Feijóo, i aquest darrer, amb el suport d’Alberto Fernández Díaz. Això explotarà aviat, l’època de Vidal Quadras era una bassa d’oli comparat amb ara”, alerten fonts del partit en conversa amb el TOT Barcelona. I de fet, ja hi ha efectes directes de la guerra.
Tres assessores del grup municipal cessades
El president del grup municipal ha cessat tres assessores del grup municipal. Com queda recollit a la Gaseta Municipal, Óscar Ramírez ha destituït -de fet és Ada Colau qui firma el cessament a petició del president del grup municipal- Irene Pardo com a membre del Consell Municipal del Districte de les Corts, també Míriam Casanova, assessora, i Gema Gesa, secretària. També ha contractat una persona de la seva estricta confiança, Miguel Raposo, president del PP a Gràcia i exassessor del grup municipal. De fet, Josep Bou el va cessar el 2020 quan ja havia esclatat un enfrontament molt evident entre Bou i Ramírez. Les altres dues nòmines d’assessors del grup municipal quedaran sense assignar, tal com ha confirmat el TOT.
Irene Pardo -Bou la va fitxar- és la presidenta de Nuevas Generaciones a Catalunya, però a més, és candidata del PP a Sant Adrià. Una circumstància que, com expliquen fonts del partit a aquest diari, des del grup municipal es va voler tallar de soca-rel en considerar “immoral” que “una persona cobri diners d’un ajuntament i alhora faci campanya per a uns altres”. A més, afegeixen aquestes fonts, “Pardo tenia una pèssima relació amb Alejandro Fernández”. Per la seva banda, Gema Gesa és més que una secretària. A més de ser la número 9 de Sirera, va ser la històrica secretària d’Alberto Fernández Díaz i va seguir amb Josep Bou. I Míriam Casanova -regidora amb Fernández Díaz -s’encarregava d’assessorar en l’àrea econòmica, un dels punts forts que presenta el candidat del PP. Tres assessores que Ramírez ha destituït i que han arribat pocs dies després que es fes públic que l’actual president del grup municipal es quedava fora de la llista del 28M.
Fonts del partit coneixedores de la decisió de Ramírez assenyalen que els cessaments eviten una situació “immoral”, perquè Daniel Sirera i la direcció provincial del partit “pretenien utilitzar els assessors del grup municipal, i per tant uns recursos que s’assignen per al funcionament de l’activitat municipal ordinària, per fer-li campanya electoral a Sirera”. Justament, l’acusació que formulen altres veus del partit consultades per aquest diari és que Ramírez vol “rebentar-li la campanya a Daniel Sirera, enfonsar-lo i carregar-s’ho tot” i li recriminen “l’ànim de venjança” després de no haver acceptat un “bon lloc” a la llista electoral. Van més enllà i sentencien que “Ramírez no hauria fet aquestes maniobres de terra cremada si no tingués la complicitat, o com a mínim la passivitat, de la direcció del PP a Catalunya”, és a dir, l’Alejandro Fernández. És més, consideren que Fernández ha donat “carta blanca a Ramírez per destrossar-ho tot perquè creu que la seva pèrdua de poder a Catalunya és culpa de Feijóo”. En tot cas, avisen que després del 28M “les assessores tornaran a ser contractades”.
Número 4: l’oferta de Sirera que Ramírez va rebutjar
Segons ha pogut confirmar el TOT Barcelona de fonts properes a Sirera i de l’entorn d’Óscar Ramírez, la guerra va desencadenar-se en el moment en què el ja candidat a Barcelona, Daniel Sirera va oferir a Ramírez, sense marge de negociació, anar de número 4 a la llista. Una posició que l’encara president del grup municipal va refusar en considerar-la “injusta i humiliant”
Però els llocs precedents ja tenien amo: de número dos Sirera hi ha posat una persona que, si bé és de la família interna d’Alejandro Fernández, és un amic personal del candidat de la seva etapa a Nuevas Generaciones, Juan Milián. De fet, li va arrabassar el lloc a Ángeles Esteller, molt propera a Alberto Fernández Díaz i que finalment ocupa el tercer lloc. “Sense Milián, Esteller hauria estat segona i possiblement l’Óscar Ramírez hauria estat tercer i hauria acceptat i tot això s’hauria quedat en un combat i no en una guerra que no sabem quines víctimes deixarà”, apunten fonts del partit.
En l’altre front del partit, defensen que qui ha iniciat la guerra és la família Feijóo per intentar fer caure també Barcelona ciutat del cantó del president del PP espanyol. “A Tarragona ja han fet amb Mercè Martorell una operació bruta, i ara ho volen fer a Barcelona ciutat”, assenyalen. De fet, Alejandro Fernández ja només té el control efectiu de Lleida, perquè a les direccions provincials de Barcelona, Girona i Lleida ja s’ha imposat el líder estatal, que a més, compta amb la força de barons com Xavier García Albiol, Manu Reyes i Dolors Montserrat.
Sigui com sigui, uns i altres han posat el PP de Barcelona al centre d’una guerra quan falta menys d’un mes perquè hi hagi eleccions. I a diferència del 2019, els populars podrien ser la tercera peça d’un trencaclosques aritmètic per formar govern. Si el PSC i Trias s’entenguessin com a alternativa a la continuïtat de Colau o un alcalde d’ERC, però necessitessin 2 o 3 regidors, Daniel Sirera ja s’ha ofert i ni Collboni ni el candidat junter no li han fet pas un lleig. La percepció que tinguin els votants del PP d’aquesta guerra, i sobretot, el profit que en treguin els seus rivals, Valents, Cs i VOX, serà clau per saber quina família guanya la guerra.
2 
2 