Cita el TOT Barcelona en un hotel de la superilla de Sant Antoni. Arriba en bicicleta elèctrica. Una de bona, una Bompton. Comprada a València. Però ni el punt de trobada ni el mitjà de transport el connecten, el més mínim, amb l’única política a la qual diu “no és no”. És Daniel Sirera, el candidat que el PP ha triat per encapçalar la llista del 28M a la capital de Catalunya. Feia més d’una dècada que estava fora de la primera línia política, i de fet, ve de València, on durant un any ha estat director de gabinet del president del PP al País Valencià. Sirera, a més, és un vell conegut a l’Ajuntament de Barcelona, on va ser regidor entre els anys 1996 i 1999. També va ser diputat al Parlament entre 1995 i 2010, i va ocupar el despatx de la presidència del partit a Catalunya durant dos anys, entre el 2007 i el 2008 i amb Mariano Rajoy a Madrid.
Acaba d’aterrar de València per tornar a Barcelona com a candidat. Com es veu la ciutat des de lluny?
Quan surts de Barcelona veus coses que potser has conviscut amb elles i no hi paraves tanta atenció: està molt brut, moltes obres, tot són traves per obrir negocis, la gent està alterada, hi ha nervis… La ciutat s’ha convertit en un lloc complicat per viure-hi. Tot està paralitzat per culpa del govern Collboni-Colau.
Ha viscut millor a València o a Barcelona?
Diferent. És veritat que a València la gent viu molt més al carrer, tots fan after work i aquí això no qualla. València té un casc històric consolidat on la gent conviu i es barreja de forma sana, malgrat que l’alcalde de València -Joan Ribó, de Compromís- és tan dolent com la de Barcelona. Es barreja molt bé el turisme amb els ciutadans, una convivència molt més pacífica. Ara bé, Barcelona és la millor ciutat del món, però té moltes oportunitats que desaprofita. Em preocupa i m’emprenya.
15 anys de diputat, un mandat de regidor a Barcelona, president del PP…què l’ha fet acceptar el repte del 28M ara que estava tan tranquil a València, més quan el PP està en les seves hores més baixes a la ciutat?
Barcelona necessita fer fora Ada Colau. Jo tinc dos fills que viuen a Barcelona i vull que visquin en una ciutat moderna, cosmopolita i atractiva, no en una ciutat trista i fosca. El partit m’ho va demanar, i penso que puc contribuir al canvi polític que necessita la ciutat. És un repte però també una oportunitat, i no sé si per estar des de fa uns anys fora de la política activa, penso que la ciutat mereix un govern que s’ocupi dels problemes del a gent i no dels partits i dels polítics. La meva voluntat és ser alcalde de poble, sortir al carrer i que la gent em pugui aturar i demanar. Això de fer política de partit i mirant què fer perquè m’interessa més electoralment… El meu cap no es diu Feijóo, el meu cap es diu com tots i cadascun dels ciutadans de Barcelona.
Però com a candidat del PP, deu encomanar-se a l’anomenat efecte Feijóo per arreplegar més vots a Barcelona.
Sens dubte. Feijóo ha estat quatre vegades president de la Xunta, en una comunitat autònoma amb dues llengües, una part de la societat gallega que és nacionalista, i quatre legislatures governant on l’extrema esquerra no té representació i tampoc l’extrema dreta, i on el president ha governat per tots. I jo vull fer el mateix que Feijóo a Barcelona. Aquesta és la meva forma d’entendre la política, i estic segur que si m’han escollit a mi és perquè el president Feijóo ha vist en mi el que ell fa a Galícia i vol fer a Espanya.
La campanya sembla que ha passat del Colau, sí, Colau, no, a o Colau o Trias. Com pensa fer-se vostè un forat en aquesta polarització?
El senyor Trias ja ha estat alcalde de Barcelona, i totes les enquestes diuen que els barcelonins pensem que els dos pitjors alcaldes que ha tingut la ciutat són Trias i Colau… Ens volen fer triar entre els dos pitjors alcaldes de la història de Barcelona, però el PP aspira a oferir un govern municipal assenyat, que s’ocupi dels problemes de la gent, i ara tenim dues opcions, votar l’eix Colau-Collboni, o l’altre pitjor alcalde, que el que vol és posar Barcelona al servei de la causa independentista amb Carles Puigdemont de cap de campanya. I més enllà, si preguntes a la gent alguna cosa que va fer Trias per Barcelona, els costa molt dir res. Volen que escollim entre ‘Guatemala i Gatepeor’. El PP ofereix una alternativa assenyada per resoldre problemes i no crear-ne.
Però aquesta alternativa assenyada ara només compta amb 2 regidors, i la majoria d’enquestes deixen fora possibles socis com Valents o Cs. On pensa pescar vots?
Confio que hi haurà molts socialistes que no estiguin d’acord amb el senyor Collboni i que optin pel PP, de la mateixa manera que estic segur que hi haurà molts votants de l’antiga CiU, nacionalistes o catalanistes moderats, que poden veure en mi algú en qui confiar.
El PP també podrà sucar pa en la crisi de Cs.
Sí, ens adrecem a aquests votants perquè sàpiguen que nosaltres també podem representar les seves idees sobre Barcelona. També els ho diem als votants de Valents, que votar una opció que no arribarà al 5% no és llençar el vot, però tampoc és posar el teu vot a treballar pel futur de la ciutat. És important que una força de centre o centre-dreta pugui tenir prou força a l’Ajuntament per condicionar les polítiques que es facin a partir del 28M.
Valents insisteix en una mena de coalició constitucionalista, liderada per Eva Parera. Fins ara el PP ha dit no. Vostè que ara és el candidat, contempla aquest escenari?
Ningú de Valents s’ha adreçat a mi per parlar d’aquest tema. El PP té ara no només representació a Barcelona sinó que totes les enquestes diuen que entrarem i que serem els únics. Estic disposat a parlar amb tothom, però lògicament no renunciaré a encapçalar una llista.
Si VOX entrés al consistori, és un soci possible per al PP?
Les enquestes diuen que aquest partit no entrarà, i per tant, no em plantejo parlar amb algú que no tindrà representació. En qualsevol cas, jo vull fer una ciutat constructiva, que respecti a tothom, que sigui oberta i que respecti els que em votin i els que no.
Si el senyor Collboni pacta amb Colau serà el mateix de sempre, si el senyor Collboni pacta amb el senyor Maragall, em serà molt complicat donar-li suport, i si Trias decideix pactar amb ERC, doncs també.
S’ha deixat una possibilitat, un pacte Collboni-Trias.
Aquesta és una combinació que descarto, no perquè no ho cregui, sinó perquè si em crec el que han dit, que si no són alcaldes deixaran la política, és impossible. Ens hem de creure els polítics, no? Davant de gent que no té un compromís de veritat amb la gent, jo dic que em quedaré, sigui alcalde o no, per continuar treballant per la gent.
Per cert.. ‘Guatemala o Guatepeor’? Colau o Trias?
Vostè em demana escollir entre susto o muerte!
Què va fer per Halloween?
Colau de cap manera. No és no, no de cap manera.
Per tant, Trias.
Depèn del que vulgui fer amb la ciutat.
Collboni o Trias?
Collboni és responsable del que ha passat a la ciutat i Trias no sembla que vulgui fer les coses gaire diferents. Per a mi allò important no és qui, sinó què. No és tant qui he de fer alcalde, sinó què vol fer aquest alcalde. Quan aquesta persona expliqui què vol fer, jo decidiré si té o no els vots del PP. Perquè també poden preguntar a Trias si prefereix la CUP o el PP.
Trias o Maragall?
Pasqual Maragall.
Touchée… Però no s’escapi. Tots dos són independentistes.
Entre Ernest Maragall i Trias, Trias. Entre susto y muerte em quedo amb susto. Ara bé, la senyora Colau ho ha fet tan malament que ha fet bo a Trias, que ho ha fet de pena. Hem d’escollir entre dos models fracassats?
Quin model de ciutat té Daniel Sirera?
Vull que la gent visqui millor, que vagi pel carrer segura. Més policia, tant urbana com Mossos, vull que la gent vagi caminant si vol, en bici, en moto o en cotxe, i que el transport públic que funcioni. No vull imposar el meu model de ciutat als altres, vull que la ciutat funcioni i que cadascú gaudeixi la ciutat com vulgui. Que sigui compatible una terrassa de bar i el descans dels veïns, això és viable, no hem de triar entre una cosa i l’altra.
Com encaixen les superilles en aquest model que vostè té al cap?
Depèn. Hi ha espais que estan bé, que s’han de pacificar, però el que no podem fer és llançar dards en un mapa i fer-hi superilles sense veure l’afectació que pot tenir al seu entorn. Les superilles estan trossejant Barcelona i separant barris. Hi ha zones que se’n veuen beneficiades, com Sant Antoni, on els veïns viuen una mica millor. Però també és cert que no es cuiden aquestes zones. Jo visc al carrer de València, i segurament els veïns de Consell de Cent viuran millor amb la superilla, però jo no, perquè tinc tot el trànsit desviat i els embussos i la contaminació són espectaculars. Colau i Collboni han creat aquí una ciutat de primera i una de segona. Superilles? Depèn de com es facin, sí. No podem dir no a les Superilles, sinó fer-les compatibles amb la resta de serveis.
Si en campanya vostè tingués una vareta màgica i pogués arreglar un problema de la ciutat, quin triaria?
Posaria 4.000 policies nous. Després de la seguretat, neteja, mobilitat i habitatge. A Barcelona hi ha inseguretat física i inseguretat jurídica, la gent té por de venir. Això és molt greu perquè condiciona el turisme i les inversions. Inseguretat jurídica creada per la Generalitat i el procés. Tot això s’ha de parar i hem de fer una ciutat segura amb policia i segura amb la llei. Aleshores molta gent tornarà a Barcelona.
Fa cas de les enquestes?
No, si ho fes segurament no em presentaria… El que sí que sembla clar és que hi haurà dos grans partits que faran coalició i hi haurà un tercer que condicionarà. I aquest tercer serà el PP.
Si els dos partits són el PSC i els Comuns com ara, el PP emularia Manuel Valls?
No, impossible. Els vots del PP no aniran a fer alcaldessa Ada Colau.
I si és Collboni l’alcalde i Colau la seva sòcia?
Si Collboni fa examen de consciència i propòsit d’esmena, en podem parlar. Si vol 4.000 policies més, arreglar la mobilitat i que Barcelona estigui neta i abaixar els impostos, en podem parlar.
Encara que Colau estigui al seu govern?
No, aleshores no. Jo amb la senyora Colau no vaig ni a la cantonada.
Amb algú altre no aniria ni a la cantonada?
Els meus únics no són per a Colau i ERC. Amb els altres podem parlar, depèn de què vulguin fer.
Digui’m una cosa que hagi fet el govern Colau-Collboni.
Ho he pensat molt, de debò. I no n’he trobat cap.
9 