Joaquim Forn encara batalla per una lista conjunta del sobiranisme per a les eleccions municipals a Barcelona. Tot i que ja ha acceptat formalment ser el cap de la llista de Junts per Catalunya que tindria Elsa Artadi com número 2, continua negociant amb Ferran Mascarell i també ho intenta amb Ernest Maragall. Tots dos el van visitar dilluns a la presó de Lledoners i avui en parla en dues entrevistes, una al diari Ara i una altra a El Matí de Catalunya Ràdio, amb Mònica Terribas.
La seva tesi és que encara s’és a temps de llança la candidatura conjunta, una crida que també va fer ahir Artadi malgrat que ERC dona per fet que poden pactar acords postelectorals però no preelectorals. “Una llista unitària ens garantiria el govern de la ciutat i costa entendre que per raons d’estratègia de partit hi hàgim de renunciar”, argumenta a l’Ara. I afegeix que està disposat a seure i parlar-ne “sense posar cap condició”, que implica que acceptaria no ser el cap de llista.
Si no hi ha llista conjunta, admet que la seva prioritat serà pactar amb Maragall després de les eleccions, i veu més difícil pactar amb els comuns, tot i que no vol dir que no pugui arribar a “acords puntuals” amb l’equip d’Ada Colau.
En l’entrevista amb Catalunya Ràdio, es mostra indignat amb Manuel Valls perquè va dir que el fet que ell encapçali una llista electoral és “una provocació”. “Una provocació que jo em presenti? Hi tinc tot el dret! Presumpció d’innocència! On són els seus principis republicans?”, s’exclama.
La relació amb Espanya i els dubtes amb Sanchez
Pel que fa a la relació amb el govern d’Espanya, Forn no té clar que l’independentisme s’hagi de “carregar” Pedro Sánchez com a president. Tot i admetre que no ha fet “cap gest” ni amb els pesos ni per avançar cap a un referèndum pactat, dubta sobre si se l’ha de fer caure del govern “si l’alternativa és un govern del PP, Cs i Vox”. “No ho tinc clar, la veritat”, diu a l”Ara.
