La Fiscalia ha mantingut aquest dijous la majoria de les peticions de penes contra la trama de corrupció urbanística de pisos turístics al districte de Ciutat Vella de Barcelona. Al principi del macrojudici, al març, va retirar l’acusació contra tres encausades, avui ho ha fet per a dos més i l’ha mantingut per a la resta. A 15 acusats ja els havia reduït la petició de pena en arribar a un pacte amb les defenses, mentre que cinc no van pactar. El ministeri públic manté l’acusació contra Elena Ariza, la principal encausada que no ha pactat i que era assessora jurídica del districte, i l’ha retirat contra dos acusats més, que han acabat absolts.
Un dels principals investigats, un enginyer que feia d’intermediari entre propietaris de pisos i funcionaris d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, Joaquín Quílez, va acceptar quatre anys i tres mesos de presó, i el cap dels serveis tècnics de Ciutat Vella, Heliodoro Lozano, va acceptar dos anys i set mesos, a més de multes i inhabilitació per delictes com prevaricació, suborn, falsedat documental, infidelitat en la custòdia de documents i amenaces. Generalitat i Ajuntament van acceptar la rebaixa.
Aquest dijous s’ha celebrat a l’auditori de la Ciutat de la Justícia una de les últimes sessions del judici, on les parts han presentat les seves conclusions definitives i les acusacions han fet els seus informes finals. La Fiscalia sosté que la corrupció que van admetre tots els encausats que van pactar ha quedat acreditada amb nombroses proves perifèriques. A partir de dimarts que ve presentaran els seus informes finals l’acusació de l’Ajuntament de Barcelona i les defenses.
El cas es remunta al 2009
La investigació va arrencar el 2009 i ha viscut moltes vicissituds. Això ha provocat que el ministeri públic i la majoria de defenses hagin pactat una reducció de penes, incloent la retirada de delictes i la introducció de l’atenuant de dilacions indegudes. A més, la majoria de delictes no superen els dos anys de presó i això podria obrir la porta a suspendre l’ingrés en un centre penitenciari, cosa que decidirà el tribunal posteriorment. Dels cinc encausats que inicialment no van acceptar el pacte hi ha tres funcionaris interins de l’Ajuntament, el propietari d’un pis i l’exassessora jurídica d’urbanisme a Ciutat Vella.
El cas va ser descobert arran d’un altre procés per corrupció de funcionaris públics en relació amb dos macroprostíbuls de Castelldefels, Saratoga i Riviera, en el que estava imputat Quílez. Als escorcolls fets al seu domicili i al seu despatx professional es va trobar un full manuscrit amb una llista d’adreces, noms i locals i, al costat, xifres en euros que podrien correspondre a deutes i pagaments que havien de fer els clients a l’enginyer amb motiu d’obres o llicències.
Canvis per evitar la proliferació de pisos turístics
Per tal d’abordar la problemàtica existent a Ciutat Vella per la proliferació de pisos turístics, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el juny del 2005 un pla especial per establir una regulació. El consistori va prohibir l’obertura de nous apartaments d’aquesta mena, permetent, però, que aquells habitatges on es desenvolupés aquesta activitat poguessin continuar fent-ho sempre que prèviament obtinguessin una llicència municipal urbanística de canvi d’ús. Per obtenir-la, s’havien de complir uns requisits.
Cap al mes de juny del 2007 es va produir un canvi a la regidoria de Ciutat Vella, amb l’entrada d’Itziar González i la gerent Mercè Massa. Totes dues, segons el fiscal, van adoptar una sèrie de mesures per acabar amb determinades males praxis. Tot plegat va causar “situacions de tensió” derivades de les decisions a adoptar en relació amb expedients de les llicències de pisos turístics. Arran d’això, segons l’acusació, Joaquim Quílez i la seva companya sentimental van prendre la decisió d’acovardir una arquitecta municipal, la regidora i la gerent, a qui els van remetre cartes amenaçadores.
