“Si Colau es queda, serà l’escull més important per a qualsevol negociació. Però si deixa l’acta de regidora, el camí d’un acord de govern d’esquerres entre PSC i Barcelona en Comú s’aplanaria i podria fins i tot ser immediat”, assenyalen amb contundència fonts del PSC al TOT Barcelona, després que l’exalcaldessa hagi reiterat aquest cap de setmana que no anirà a Europa i que es queda a Barcelona per treballar per la ciutat. El PSC no vol ningú que pugui fer ombra a Collboni dins de l’executiu, i el partit sosté que “a l’Ajuntament no hi ha lloc per a dos alcaldes”. El mateix Collboni ha esquivat aquest diumenge l’oferiment de Colau de ser tinent d’alcaldia del seu govern i ha subratllat que un acord requereix “converses de fons”. Collboni i Colau, que mantenen una relació molt freda des que el socialista va sortir del govern per preparar la campanya electoral, es veuran el pròxim dijous 18 de gener després de dos mesos.
Sigui quin sigui el desenllaç final de les negociacions sobre la governabilitat de Barcelona, que l’alcalde situa a la primavera, Ada Colau ha acabat essent una peça clau malgrat que les eleccions del 28M eren, sobre el paper, un plebiscit sobre la gestió de l’alcaldessa els darrers vuit anys. Els resultats van sentenciar clarament que la líder de Barcelona en Comú ho tindria impossible per accedir a un tercer mandat, més encara després de l’operació Manuel Valls del 2019, però un pacte d’estat gestat als despatxos de Madrid del PSOE i del PP va donar-li novament un paper central en la política municipal que les urnes semblava que li havien arrabassat. Aquesta vegada, entregant-li la clau per triar entre un govern independentista liderat per Xavier Trias i Ernest Maragall o un d’encapçalat en solitari pel PSC i amb els vots del PP, però donant per fet que, tan aviat com passessin les eleccions espanyoles del 23J, els Comuns es cobrarien amb tinències d’alcaldia el favor de votar amb la dreta espanyola.
El PSC espera un pas al costat de Colau
Ada Colau i Barcelona en Comú participaven en una nova operació d’Estat contra l’independentisme amb l’esperança de mantenir una quota de poder a Barcelona que els permetés sostenir orgànicament -i econòmicament- el partit. Però sis mesos després de la investidura el 17J, la possibilitat que es materialitzi la crida de Colau a fer un govern de “24 regidors progressistes” sembla a hores d’ara debilitada, justament i segons fonts del PSC, perquè la líder dels Comuns es nega a fer un pas al costat. “Jo em quedo per Barcelona. Continuaré treballant per la ciutat en el càrrec que sigui. No aniré a Europa”, ha dit aquest cap de setmana. De fet, l’exalcaldessa ja va deixar clar que no es presentaria a les eleccions espanyoles del 23J i que tampoc no acceptaria un càrrec de ministra amb Yolanda Díaz si Sumar formava govern amb el PSOE. Això sí, descartada Europa, aviat arribaran les especulacions sobre una possible candidatura al Parlament de Catalunya, malgrat que la líder del grup parlamentari dels comuns, Jéssica Albiach, ja s’ha situat a la graella de sortida.
La triangulació entre PSC-Barcelona en Comú i ERC competeix les darreres setmanes amb la possibilitat d’acord amb Trias per Barcelona. De fet, fonts de l’entorn de Collboni remarquen que la preferència de l’alcalde -sense tenir en compte el que pugui considerar més estratègic Salvador Illa de cara a les eleccions al Parlament- estaria molt decantada per Junts. Tant per sintonia personal com per projecte, a més de donar una majoria estable en tot el mandat.
De fet, hi ha alguns gestos del govern Collboni que poden interpretar-se com un gest d’acostament a les propostes de Trias per Barcelona. Per exemple, l’acord per l’aprovació de la taxa de terrasses, la modificació del PEUAT al llarg del mandat per regular les llars compartides i que es puguin obrir nous hotels al centre, flexibilitzar la mesura que obliga a destinar el 30% de les noves promocions a habitatge social o aturar l’expansió del model de superilles a la ciutat. Hi ha també altres elements que marquen distància amb el model de ciutat d’Ada Colau, com la liquidació de l’urbanisme tàctic al carrer de Pelai, la revisió del carril bici a Via Augusta, la paralització de la construcció del carril bici de plaça Catalunya, la prohibició de l’ús de patinets i bicis per diferents carrers de Ciutat Vella, o l’eliminació del límit de velocitat de 30 km/h quan no hi ha escola. I un punt espinós per a Xavier Trias, l’enllaç del Tramvia entre Verdaguer i Francesc Macià, que els junters refusen frontalment i que consideren un gran escull en la negociació. Un perllongament que difícilment començarà a executar-se aquest mandat, perquè de fet no hi ha calendari.
Així i tot, ni junters, ni PSC, ni tampoc Comuns, donen oficialment per tancat cap escenari. Tot plegat, sense comptar que PSC i Comuns necessitarien ERC per tenir majoria absoluta, però que podrien governar en minoria i amb acords puntuals com van fer en el mandat anterior. Un escenari, això sí, que fonts del PSC insisteixen a remarcar que passaria només en el cas que Colau quedés fora del govern.
Colau també condicionarà ERC
Però no només les negociacions per formar una majoria estable a Barcelona es veuen condicionades pel factor Ada Colau. També el rol que pugui jugar en aquest mandat el grup municipal d’ERC, que va passar d’11 a 5 regidors el 28M, i que afronta també una renovació interna després de la retirada del cap de files, Ernest Maragall. Fonts republicanes reconeixen que la seva estratègia a l’oposició -sense tancar la porta a un acord, que veuen molt verd i llunyà- també estarà condicionada per la presència o no d’Ada Colau com a cap de l’oposició amb els seus 9 regidors. La Via Àmplia d’ERC implica competir per captar vots de la bossa dels Comuns en l’eix social -amb Junts hi ha també un clar transvasament de vots, que ballen d’un cantó a l’altre en funció de les expectatives de victòria i del perfil independentista més acusat en cada contesa electoral-, i en aquest sentit, un grup encapçalat per Ada Colau serà més potent política i mediàticament que un sense la seva líder, eclipsant la feina d’oposició a un govern PSC-Junts en termes socials. Sense Colau com a regidora, o amb els Comuns dins de l’executiu del PSC, els republicans tindrien marge per fer una “oposició més dura amb un perfil marcadament d’esquerres, i amb el patriotisme barceloní com a bandera”, reconeixen fonts del partit.
Ningú no dona la partida ni per guanyada ni per perduda. Però les sensacions a les files republicanes, i com va verbalitzar Ada Colau el cap de setmana també en els Comuns, veuen Xavier Trias clarament més ben posicionat en la negociació. Però ja ho diu la dita: “No es pot dir blat que no sigui al sac i ben lligat, i encara que no estigui foradat”. I si no, que li ho diguin a Xavier Trias i a Ernest Maragall, que a només una hora del ple d’investidura van veure com una aliança política inèdita i impensable fins pocs minuts abans donava l’alcaldia a Jaume Collboni i els deixava, de facto, amb un peu fora de la política.
