L’escàndol d’espionatge estatal amb el software Pegasus, també conegut com a Catalangate, ha arribat de ple a l’Ajuntament de Barcelona. El CNI hauria vigilat la formació d’un govern no independentista a la capital catalana, segons una informació publicada diumenge a La Vanguardia. Una persona vinculada a les negociacions postelectorals de 2019 entre ERC i Comuns hauria tingut el mòbil intervingut i per tant el CNI hauria conegut de primera mà informació sobre les converses fallides dels dos partits més votats, que van acabar amb un pacte de govern alternatiu d’Ada Colau i el PSC amb tres vots clau de Manuel Valls per a la investidura. Una ramificació que s’ha batejat als mitjans de comunicació com a Barcelonagate.
La controvèrsia la va iniciar aquest diumenge el líder municipal d’ERC, Ernest Maragall, que en unes confuses declaracions a la ràdio va insinuar que Ada Colau tenia coneixement de formar part d’una operació d’Estat per impedir una alcaldia independentista després que ell guanyés les eleccions amb majoria simple. “Per mantenir el poder tot s’hi val, fins i tot l’ajuda del CNI”, va etzibar. En aquest sentit, deixava caure que l’alcaldessa Ada Colau i el tinent d’alcaldia Jaume Collboni haurien de reflexionar sobre la seva permanència als càrrecs després de conèixer-se l’escàndol, en tant que beneficiaris de la trama. Arran de la polèmica ràpidament desencadenada, el republicà s’apressava a aclarir que no pretenia afirmar que la líder dels comuns sabés que el CNI espiava les converses: “No volia dir això”.
Però els comuns ja havien iniciat una cadena de reaccions indignades per les paraules de Maragall, que han continuat aquest dilluns i dimarts a través de la mateixa Colau. L’alcaldessa va anunciar que estudia dur als tribunals el Barcelonagate del CNI. Segons ella, ha demanat als serveis jurídics de l’Ajuntament que estudiïn quines accions jurídiques pot emprendre el consistori davant del Barcelonagate: “Estem mirant quina és l’acció jurídica més oportuna. Com a Ajuntament som els primers interessats que se sàpiga la veritat i demanar responsabilitats”. “La voluntat del consistori, com a institució, com a Ajuntament, és poder-nos personar per, activament, poder demanar accedir a tota la informació i contribuir a esclarir tota la veritat per després, en conseqüència, demanar, si fos el cas, responsabilitats”.
Els comuns continuen demanant a Maragall que es disculpi per titllar Colau de “beneficiària indirecta” de l’operació d’espionatge. “No va ser un malentès, estava insinuant que jo me’n vaig aprofitar. És molt greu i totalment infundat”, ha criticat ella. En la mateixa línia s’expressava aquest dilluns a la nit a Betevé el regidor Jordi Martí Grau (BComú), en què demana una rectificació clara del ja candidat d’ERC a les eleccions del 2023. Des de les files socialistes, Jaume Collboni també li va recriminar a Maragall les seves paraules i li va recordar que “porta 50 anys en política” i ja hauria de saber evitar aquest tipus d’acusacions.
La polèmica continua aquest dimecres amb noves entrevistes a Colau i Maragall al primetime radiofònic. I la petició de Junts per Catalunya d’un ple extraordinari al consistori per debatre el Barcelonagate en profunditat.
Tot plegat, la mateixa setmana que es preveu que Ada Colau anunciï que opta a un tercer mandat a l’Ajuntament de Barcelona. Les bases dels comuns van votar dissabte demanar a la seva líder que es presenti a les eleccions municipals de 2023, tot i que el codi ètic del partit només preveu que els seus electes es mantinguin als càrrecs dos mandats seguits.
Sigui com sigui, el Barcelonagate de moment no ha tingut cap conseqüència pràctica més enllà de l’enfrontament dels polítics als mitjans de comunicació en un clima absolutament preelectoral. Diversos escenaris serien possibles com a conseqüències directes de l’escàndol, des d’una moció de confiança fins a renunciar a la revàlida electoral. Per això aquest dimecres a l’enquesta del TOT Barcelona preguntem als lectors: Quina conseqüència ha de tenir el Barcelonagate a l’Ajuntament?
QuizMaker
3 
