El primer tinent Jaume Collboni s’estrena aquest dijous com a alcalde accidental, en substitució d’Ada Colau. Només han passat les tres setmanes des de l’aprovació del cartipàs i la cohabitació de comuns i socialistes en el nou bipartit encara s’està ajustant. A les rodes de premsa, tuits i declaracions públiques, els dos socis tanquen files i eviten qualsevol indici de discrepància. En les decisions i l’agenda dels regidors, però, es fa més evident que l’embranzida del PSC està marcant el relat i les prioritats de l’inici de mandat.
Collboni ja va advertir durant les negociacions del bipartit que aquest govern seria sí o sí “paritari”, malgrat que els socialistes tenen dos regidors menys que els comuns. El PSC no es resigna a fer de soci petit: juga fort les relacions públiques, acapara l’atenció mediàtica i ja ha forçat de facto un canvi d’etapa en els anys d’Ada Colau a l’alcaldia. Collboni i sobretot el tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, han sabut aprofitar la menor presència pública d’Ada Colau per imposar un nou frame comunicatiu a l’Ajuntament.
En 22 dies, el cap de files del PSC ha fet 3 rodes de premsa, una presentació d’una fira, una reunió amb el patronat de la Mobile World Capital (MWC) i una recepció institucional al cos consular. A més de reunir-se amb dos associacions de botiguers de la ciutat –molt crítics amb Colau– i lloar una iniciativa de la patronal Barcelona Global. També ha fet –i publicitat– 4 passejades per barris: un tour per Sant Martí el primer matí com a tinent, una visita a entitats veïnals de Ciutat Meridiana –exfeu de BComú– amb la regidora de Nou Barris, Marga Mari-Klose; una altra al Poble-sec amb Albert Batlle i una tercera a la Barceloneta amb Batlle i el regidor comú Jordi Rabassa.
En contrast, Ada Colau s’ha deixat veure molt poc en la nova etapa: 6 ocasions en els mateixos 22 dies. Va assistir també a la reunió de la MWC, va inaugurar el nou ambulatori de Sants-Badal, va presidir la Junta de Seguretat Local i un doble plenari extraordinari, va ser reelegida presidenta de l’AMB i es va reunir al Palau de la Generalitat amb el president Quim Torra. L’última aparició pública va ser dimarts de la setmana. Cinc dels sis eren actes institucionals, sense contacte directe amb veïns.
La raó és que l’alcaldessa fa vacances intermitents durant el mes d’agost. Combina el descans i la conciliació familiar –és mare de dos nens de 8 i 2 anys– amb els actes oficials imprescindibles, indiquen fonts municipals. Per exemple diumenge de la setmana que ve assistirà a l’acte commemoratiu dels atemptats del 17A. En absència seva, els tinents d’alcaldia ostentaran la vara per torns. La segona tinenta i responsable d’Urbanisme, Janet Sanz, ha estat la primera en exercir com a alcaldessa accidental i no s’ha deixat eclipsar fàcilment. Ha presidit el ple extraordinari sobre el 17A i també encadena rodes de premsa quasi diàries sobre turisme, urbanisme i quan cal també sobre top manta.
L’art de marcar perfil sense discrepar
“L’alcaldessa parla en nom de tot el govern municipal, aquí no hi ha partits, hi ha un govern”, subratllava aquest dimecres Collboni, en tancar files per les crítiques d’Ada Colau al cas de l’Open Arms la política migratòria “dels estats europeus”, entre els quals hi ha lògicament l’Estat espanyol governat pel PSOE. La prudència i la diplomàcia han estat una altra constant de l’arrencada de mandat. Els dos partits tenen posicions diferents sobre temes clau de la ciutat, com la duresa amb la que combatre el top manta, la regulació del turisme o la fiscalitat de les grans empreses.
No ho neguen pas, sinó que busquen consensos de mínims per esquivar la discrepància. En el cas del top manta, el punt d’equilibri és emfatitzar que “no és un problema de seguretat” i combinar la pressió al carrer amb la cerca d’alternatives laborals i la demanda a l’Estat de més flexibilitat en el reglament de la Llei d’Estrangeria. Els socialistes han cedit en reunir-se i obrir “una taula” de diàleg amb manters –sobre inserció social i no sobre permisivitat, com reclamaven els venedors–, mentre que els comuns han assumit que el top manta “és il·legal” i per tant “no és possible”. O sigui, que la policia impossibilitarà guanyar-se la vida com a manter.
Això no treu, però, que cada soci marqui perfil en els temes i col·lectius que prioritza. Es va veure clarament en l’habilitat de Janet Sanz i Montse Ballarín per presentar les inspeccions i multes a botigues de souvenirs que sobrepassen la normativa. El tema era el mateix, però Sanz l’explicava des de l’òptica de la lluita contra la turistificació de la ciutat –“Barcelona no és un souvenir ni volem que es converteixi en un aparador pels turistes”– i Ballarín com un política sobre comerç legal –“És una mesura més en favor del comerç que volem, el que fa les coses bé”–.
No tothom ha estat tan diplomàtic, val a dir. El dispositiu anti-manters ha fet saltar les alarmes entre el sector més altermundista dels comuns, que no accepta el la justificació dels socialistes de suport al petit comerç. Així, la setmana passada es van escapar alguns algunes crítiques mal dissimulades al soci de govern a mode de trets d’advertència. Per exemple el regidor Drets de Ciutadania i Immigració, Marc Serra, va piular que qui vulgui protegir el comerç “que gravi les grans superfícies”. Sense voler-ho va posar en un compromís a Janet Sanz i Montse Ballarín, que van haver de tirar pilotes fora –cap als diputats de Podemos al Congrés, en concret– sobre quants impostos han de pagar els centres comercials.
El director municipal de Justícia Global i Cooperació, David Llistar, va anar més enllà i va disparar contra un estudi de l’impacte dels manters sobre el comerç barceloní titllant-lo de “càlcul fake” per “desviar l’atenció” dels “evasors autèntics”, entre els que esmentava “Glovo, Amazon, el Portal de l’Àngel-Inditex, AirbnB, Quatecases o els bancs”. Precisament una de les reunions de Collboni ha estat amb Barnacentre, l’associació que agrupa als botiguers del Portal de l’Àngel.
Motxilles asimètriques
Gran part de l’asimetria té una explicació molt humana. Els socialistes arriben al govern més frescos que els comuns, perquè venen de l’oposició i han fet campanya amb el vent a favor de l’auge de Pedro Sánchez (PSOE). “Aquest estiu no hi haurà vacances o les justes, perquè hi ha molta feina”, avançava Collboni, amb un somriure murri, durant el Consell extraordinari del PSC que va aprovar –i ovacionar– l’acord de govern. “Els regidors s’han posat a treballar fa dies, hi ha moltes ganes i idees acumulades!”, sostenia, abans que fossin oficials els nomenaments.
Els comuns, en canvi, pateixen el desgast de quatre anys de govern en solitari. I han patit nombroses baixes: no només 7 regidors van decidir no repetir a les llistes, sinó que múltiples caps de gabinets, assessors destacats i personal de confiança han plegat per esgotament. Els nous electes –la major part eren càrrecs mitjos i tampoc arriben descansats– es van estrenar amb les tenses negociacions postelectorals a dues bandes amb PSC i ERC i encara s’estan habituant a la cohabitació. En definitiva, BComú sí que necessita l’estiu per resituar-se i carregar piles.
El protagonisme de Batlle
Menció a part mereix el tinent Albert Batlle, que des de la cinquena tinència s’ha convertit en el protagonista de l’estiu. La seva projecció pública també desperta recels dins del govern. Manters, Port Olímpic, pla de xoc contra la droga a La Mina, gestió dels MENAs, petita delinqüència, comissaria de plaça Catalunya… Té tants fronts oberts alhora que és notícia quasi cada dia. A més té agenda pròpia al territori: ja s’ha reunit amb la FAVB –fins ara terreny dels comuns–, ha anat a la festa major del Poble-sec i ha visitat els Parcs de Bombers de Montjuïc i la Zona Franca.
A més, és molt independent i una mica imprevisible. Ja ho ha demostrat pronunciant-se motu propio sobre el “retorn assistit” de menors immigrants o confirmant assistència –i cancel·lant-la l’endemà– a un acte del 17A amb Societat Civil Catalana i la plana major de l’unionisme. Dos jardins dels que ha aconseguit sortir sense rectificar de forma explícita però que tensen la convivència al bipartit.
Ada Colau no el va desautoritzar obertament sobre la deportació de MENAs, però el regidor Marc Serra li va haver de recordar en públic que aquests retorns suposadament voluntaris “mai han funcionat bé” i són inaplicables. En lloc de rectificar, al següent plenari Batlle va matisar tan lleugerament les seves paraules que no ha quedat encara clara la seva posició. Ara ha evitat la foto amb Societat Civil Catalana desdient-se d’assistir a l’acte del 17A “per incompatibilitats d’agenda”.
La vaga a El Prat, la major precarietat dels manters, l’aniversari dels atemptats i l’incivisme durant les festes majors de Gràcia i Sants tornaran a posar a prova la cohabitació en els propers dies. Fer-se amb el timó del bipartit sense que el soci ho noti és tot un art… i l’Ajuntament de Barcelona té una llarga experiència en governs de coalició. Tots ells, això sí, amb el PSC com a soci majoritari.
1 
