Penúltima jornada del judici de Roger Español contra membres del Cos Nacional de Policia que li van buidar un ull amb una bala de goma durant les votacions del referèndum del Primer d’Octubre. Un matí que s’ha encetat amb un retard de gairebé mitja hora per endreçar les proves pericials i documentals que s’havien de presentar el tribunal. Tot i això, la defensa de l’activista, dirigida per Benet Salellas, ha proposat fer algun canvi en els tres blocs de les pericials organitzades pel tribunal: pericial d’armament, pericial audiovisual i pericial mèdica. Unes pericials que han ajudat a Español i la seva defensa, com ara, han determinat la compatibilitat de la mutilació amb el tret d’una bala de goma així com la identificació del policia escopeter que va disparar.
Acceptats els canvis, més aviat logístics, el president del Tribunal, José Carlos Iglesias, amb el seu to habitual de Roger Murtaugh, el famós detectiu interpretat per Danni Glover del film Arma Letal que controla amb fermesa el seu company de binomi, Martin Riggs, ha marcat el terreny. D’entrada ha demanat un esforç de tots els participants en la vista perquè “l’acústica de la sala de vistes és horrible” i també ha ofert les seves disculpes formals per la logística i els recursos dels quals disposen, per exemple, un micro per a tres pèrits. El magistrat també ha aprofitat per recordar que és ell qui mana i ordena el judici quan ha vist que en un moment dels interrogatoris, arran del càlcul de la indemnització, semblava que la cosa sortia de mare.
Un testimoni pendent
La sessió ha començat amb el darrer testimoni, posposat de la darrera jornada. Ha estat el fotoperiodista Sergi Alcázar. El testimoni ha hagut d’aguantar un calbot del president del Tribunal per no haver avisat que no podia assistir el dia que havia estat citat. El periodista gràfic ha explicat que el dia que estava citat la policia el va trucar perquè li havien ocupat el seu domicili. Una circumstància que li va impedir assistir.
Tot i això, Alcázar ha detallat el seu relat amb seguretat i prou solvència, fins al punt que les defenses dels policies han renunciat a formular-li cap pregunta. Més valia no prendre mal, perquè el ministeri fiscal ho ha fet, i s’ha ficat de peus a la galleda. Alcázar ha explicat que estava a “dues passes” d’Español, ha refermat que no va veure volar cap tanca, i que va sentir el tret i com li impactava a la cara de la víctima. “Tinc el soroll i la imatge gravada al cap”, ha emfatitzat sense posar més pa que formatge. “Cap policia el va anar a ajudar”, ha remarcat.
La fiscal ha intentat despistar-lo, però, intentant fer-li recordar que hi havia hagut batusses amb cops de porra i altres trets que podies ser salves. Però s’ha trobat un relat d’Alcázar que ha estat tan breu, rotund i convincent que ha hagut d’avortar l’intent. La tesi de la fiscalia és que els agents no van tenir més remei que disparar per complir el seu deure i protegir la seva integritat.
Els peritatges ajuden a Español
Tres mossos d’esquadra, autors de l’informe de les imatges on es constata el tret a Español, s’han assegut a l’estrada per respondre les preguntes de les parts. No han tingut cap mena de recança a assenyalar l’agent UC563 com el que va disparar la bala de goma que va buidar l’ull a l’activista independentista. Tots tres han repassat les imatges incorporades al seu informe, detalladíssim, i s’han expressat amb prou seguretat. De fet, han relatat com podien constatar amb les imatges com es carrega l’escopeta, com es dispara i com impacta.
Enllestida la pericial de les imatges, ha estat el torn de la pericial mèdica que ha identificat la mutilació amb l’impacte d’una bala de goma. Ho han definit “com un traumatisme directe d’una gran intensitat amb un objecte a gran velocitat, un projectil” i ha raonat la compatibilitat de la lesió amb el tret d’una bala de goma. També han incidit en les seqüeles psicològiques i físiques que ha patit. Segons han explicat els metges, Español pot tocar el saxofon -la seva feina- però té una afectació sensitiva, molèsties i adormiment.
També un psiquiatra ha insistit en les afectacions psiquiàtriques d’haver perdut un ull. El ministeri fiscal no ha formulat cap pregunta a cap dels pèrits. Per part de la defensa dels policies han preguntat als pèrits si havien consultat les bases de cotització o l’informe laboral o la declaració de la renda de persones físiques de l’any 2016. Tot plegat per mirar de debatre l’import de la indemnització que reclama Español. El pèrit ha replicat que no, que és una valoració per punt i que, en tot cas, era un altre pèrit qui s’encarregava de mirar aquesta mena de documentació, n els metges.
“És una arma perillosa”
La darrera remesa de peritatge s’ha dedicat al sistema d’armament. És a dir, un concís anàlisi de com són les armes de la policia, com s’han d’utilitzar les bales de goma i quins són els protocols habituals i pràctics dels cossos policials que l’utilitzen arreu del món. Els pèrits han definit l’escopeta i la munició utilitzada com una “arma de foc” que han qualificat de “perillosa”. En aquest context, les normes d’ús són “controls de risc” impliquen que es pot disparar “excepcionalment a 25 metres, però en circumstàncies habituals entre els 55 i 100 metres”.
També cal apuntar cap a la part inferior del cos i mai disparar al terra per fer rebot perquè “augmenta la impresició” i el risc fins i tot, de mort, perquè es perd el control de destí de la bala. El cas d’Español, segons els pèrits de la defensa de l’activista, no es van respectar les distàncies ni els controls de risc. A més han afegit el fet que als vídeos es constata com l’escopeter va disparar cap a baix, una manera que tampoc està d’acord amb el protocol i que “augmenta el risc” de lesió perquè podia impactar en “zones sensibles del cos”.
El tribunal no ha permès la pregunta als pèrits sobre si havien percebut, arran de les imatges, si l’ambient era prou conflictiu per utilitzar aquesta mena d’armament. Però al final, si que ha permès preguntes sobre elements fàctics de “risc” que es poden interpretar de les imatges com la “posició de la policia” si és de defensa o atac, i deduiexien de les imatges que no hi havia cap “risc imminent” pels agents perquè la resta de policies tenien l’arma cap amunt. Una imatge que no és compatible amb una acció de dispersió, de defensa o atac i que demostra que no copsaven cap perill, com intenta acreditar la fiscalia. Per la seva banda, els pèrits de la Guàrdia Civil i el CNP han admès que no es va advertir als concentrats que “s’utilitzaria la força, ni la defensa ni que es dispararien bales de goma”. A preguntes del ministeri fiscal, els pèrits dels cossos policials espanyols que la manera com es disparava i l’efecte de rebot, podia “reduir fins a un 50% la velocitat de sortida del projectil”. Una manera de desmitificar que es va disparar amb tota la força contra l’activista.
