L’alcaldable de la CUP Capgirem a Barcelona, Anna Saliente, ha avisat que, si han de triar entre donar suport a un govern de BComú o a un d’ERC a la ciutat, ho faran sense partir d’apriorismes i posant el seu programa per davant, perquè amb uns han coincidit més en l’eix social i, amb els altres, en el nacional.
Ha acusat el candidat amb suport de Cs, Manuel Valls, i l’alcaldable pel PP, Josep Bou, de mantenir discursos d’alarmisme injustificats en l’àmbit de la seguretat, que “aplanen el discurs de seguretat i el camí a l’extrema dreta”, i ha recordat que, si depèn de la CUP i es dona el cas, impediran que governi la dreta -en la qual inclou el PSC.
[r:1]
Ha avisat que un acostament de la candidatura d’Ada Colau al PSC els allunyaria d’un eventual suport, cosa que també ocorreria amb l’ERC d’Ernest Maragall si renuncia a exercir la desobediència cap a la independència -cosa que creu que està ocorrent-, criteri que manté en el cas d’un pacte de republicans amb JxCat, ha dit en una entrevista d’Europa Press.
“La candidatura de Maragall està molt basada que Barcelona necessita un alcalde independentista, però un alcalde independentista, per a què?”, s’ha preguntat, i ha recordat que la seva candidatura aposta més per mantenir pactes puntuals que per acords de govern.
Ha descartat que Vox tingui tanta visibilitat en les municipals a Barcelona com en les generals, i ha advertit que el problema no és només els vots que obtingui el partit, sinó que “el desemmascarament de l’extrema dreta ja ha aconseguit l’efecte de fer estendre tots els discursos de la resta de partit cap a la dreta”.
El PSOE, partit del “règim”
Creu que l’extrema dreta ha fet aflorar un discurs que ja existia de forma implícita en la dreta, però que ara es formula pública i explícitament, i creu que respon un intent de tancament del règim, cosa que també veu després del 28A: “Quan veiem eufòria amb la victòria del PSOE, que és el partit dels GAL i del règim, creiem que respon molt a això”.
Saliente ha reconegut que parla amb la resta d’alcaldables en mesura justa i necessària, i que quan han coincidit en debats li ha sorprès el to durant les intervencions públiques i el de fora de les intervencions: “Tens un debat en el qual la política acaba sent una escenificació, perquè després, darrere de l’escenari, trobes un amiguisme i un corporativisme total”.
Ha recriminat al govern municipal la seva gestió del top manta -és la cosa que més els sorprèn de Colau-, i ha dit que l’executiu ha vist que podia fer menys del que voldria en aquest i tots els àmbits, encara que tampoc ha explorat els límits de la legalitat: “Van confondre la idea de guanyar les eleccions amb la de tenir el poder a Barcelona”.
Ha sostingut que Barcelona ha de defensar l’1-O, “tibar la realitat fins al límit” i desobeir, també en qüestions socials, en àmbits com la llei d’estrangeria i els límits per municipalitzar serveis públics, per aplicar polítiques que puguin generar millores a les classes populars.
Emmarca en aquest àmbit l’expropiació de pisos buits d’entitats bancàries en lloc d’apostar per la construcció de més habitatge -“aquesta ciutat no necessita construir més”-; advoca per regular el preu del lloguer -estudiant mecanismes de desobediència si és necessari-, sense que superi el 20% dels ingressos, i entén l’ocupació com una forma legítima d’aconseguir un habitatge.
Municipalització de serveis turístics
La seva candidatura també fixa com una prioritat el decreixement del turisme, per la qual cosa vol modificar la regulació d’allotjaments turístics, reduir el nombre de creueristes i assegurar que les decisions sobre l’àmbit es prenen des de l’administració pública, i no des del consorci Turisme de Barcelona, amb representació del sector privat.
Proposen municipalitzar serveis d’aquest àmbit, com el Bus Turístic i informadors -volen que els beneficis vagin a l’administració i vetllar pels drets laborals-, línia en la qual encaixaria expropiar hotels, però no ho veu una prioritat pel cost que tindria, igual que construir allotjaments turístics municipals, cosa que tampoc contempla de moment.
Per combatre la contaminació, plantegen establir taxes; tancar la incineradora de Tersa, i prioritzar el vianant, el transport públic i la bicicleta, per sobre d’altres formes de mobilitat com les motos compartides, “que no haurien de ser un nou nínxol de mercat, sinó un servei municipal”, encara que no fixen com a prioritat promoure la seva municipalització.
