Les seves parets, deteriorades, brutes i en un lamentable estat d’abandonament, continuen essent un dels símbols més visibles del poder polític d’Espanya a Catalunya. El Palau de la Duana de Barcelona, a l’Avinguda Marquès d’Argentera i presidint la plaça Palau, va ser la seu del Govern Civil espanyol durant 150 anys, i des de la Transició va acollir els representants de la delegació del govern espanyol a Catalunya.
Fins que l’any 2008, les deficiències greus en l’estructura d’aquest edifici singular projectat l’any 1790– i que durant la República va acollir el departament de Governació de la Generalitat- van obligar a traslladar la seu al Palau Montaner, un edifici modernista situat a l’Eixample, on ja hi havia instal·lada la subdelegació del govern espanyol a Barcelona. Només cal vorejar l’edifici per copsar-ne el deteriorament i per constatar que ja no hi ha bastides enlloc, ni xarxes de protecció ni operaris treballant en la seva restauració. A principis de juny d’aquest any, es van desmuntar les bastides que hi havia, i va ser aleshores quan la façana va quedar al descobert. Estava en pitjor estat i les suposade obres no semblaven haver servit per a res.Oficialment, però, en aquest Palau hi havia hagut obres.
De fet, fa anys que el Palau de la Duana espera una reforma integral anunciada l’any 2009 que havia de servir per obrir les seves portes al públic i permetre el gaudi general del ric patrimoni artístic que es conserva en l’interior de l’edifici, construït pel comte de Roncali, ministre, brigadier i enginyer de Carles IV.
Ara, tretze anys després, el Palau de la Duana començarà a tenir una nova vida. De fet, recuperarà la vida que tenia abans i que semblava perduda. Així ho assegura al TOT Barcelona el ministeri de Política Territorial i Funció Pública: “L’edifici tornarà a ser la seu de la delegació del govern a Catalunya”.
Si bé fonts del ministeri no poden detallar terminis exactes, sí que asseguren que el procés de reocupació del Palau està en marxa: “Actualment s’està executant una obra, que es va iniciar el 2018 i que es preveu que sigui validada en les properes setmanes. Posteriorment, caldrà elaborar la certificació final de l’obra, quedant tancada aquesta fase, conjuntament amb la corresponent rescissió de contracte d’obres”. I a partir l’aleshores, afegeixen, “caldrà definir les obres a realitzar i iniciar una nova licitació”. Fonts ministerials insisteixen a no calendaritzar el retorn, que en qualsevol cas donen per segur, perquè “en tractar-se d’un edifici singular i rellevant, la llicència municipal, el nou contracte, estarà condicionat a l’examen dels tècnics de l’Ajuntament de Barcelona mentre duri l’obra”.
Una víctima més de la crisi del totxo
Quan el Palau es va tancar l’abril del 2008, l’aleshores anomenat ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, propietari de la finca, va anunciar a bombo i plateret un pla de restauració per posar al dia les instal·lacions, restaurar façanes i el pati interior. I van començar les obres, però pocs mesos després, el 2010, i després d’executar les actuacions mínimes per garantir la seguretat del Palau, els manobres van desaparèixer. La crisi econòmica ja colpejava l’erari públic espanyol i calia incrementar un 20% el pressupost de les obres, després que els arquitectes s’adonessin que hi havia problemes estructurals greus. Madrid no podia justificar la despesa i va abandonar el Palau a la seva sort.
Es desconeix, però, l’estat en què es troba l’interior, si bé el govern espanyol sempre ha afirmat que el patrimoni artístic està protegit. A la primera planta hi ha sales luxoses decorades amb pintures, com el Saló d’Actes, de Pere Pau Muntanya, que va representar temes relacionats amb la política comercial de Carles III i la seva política internacional. En altres dependències del Palau també hi ha pintures que recreen escenes del Quixot.
Després de la frenada en sec per la crisi econòmica, el 2016 arribava una nova promesa per fer renéixer el Palau de la Duana, aquesta vegada, per part del govern del PP. Un consell de ministres en funcions de Mariano Rajoy donava llum verda a una inversió, fins el 2019, de dotze milions d’euros per rehabilitar l’edifici. Aquelles obres mai no es van acabar. Però no ha estat fins aquest estiu que s’han retirat les darreres bastides i xarxes protectores, amb la sorpresa que el deteriorament de l’edifici és evident. Ara caldrà veure si l’enèsima oportunitat de salvar aquest edifici singular torna a ser perduda o ara sí, el Palau de la Duana té una segona vida.
