Judici sense concessions dels exalcaldes de Barcelona amb Ada Colau a un any de les eleccions. Els socialistes Narcís Serra, Joan Clos i Jordi Hereu i el nacionalista Xavier Trias s’han mostrat severs amb la seva successora al capdavant de l’Ajuntament després d’encadenar dos mandats i anunciar la setmana passada que optarà a la reelecció el maig de 2023. Els antecessors han diagnosticat que a Colau li manca lideratge i un projecte clar per Barcelona. Alhora l’han acusat de polaritzar el debat polític a la ciutat en una entrevista a Catalunya Ràdio.
Els exalcaldes han retret que Colau confronti amb sectors econòmics de la ciutat. En una entrevista a El Periódico, l’alcaldessa ha afirmat que la seva principial oposició la conformen “algunes elits”, com la patronal empresarial Foment del Treball, i “lobis econòmics que no accepten límits”. “Quan ets alcaldessa i portes vuit anys governant, ets una elit”, li ha contradit Trias. “Es posa en aquesta posició perquè li va bé el tots contra ella, però és un error”, ha advertit l’exalcalde de CiU, que va governar entre 2011 i 2015 i a qui Colau va derrotar per estret marge a les urnes.
Hereu ha coincidit amb Trias, qui va ser el rival que va desbancar l’alcalde del PSC entre 2006 i 2011. “El tòpic contra les elits li servia pel 2015, però ara ja no val. Entre altres coses, perquè l’alcaldessa ha perdut el suport dels barris populars i ja no el tindrà”, ha vaticinat Hereu, que ha acusat Colau d’haver fomentat la “cultura de la polarització” a Barcelona.
“En comptes de sumar esforços, anem a un mapa molt fragmentat, quan Barcelona necessita just el contrari per tot allò que ha d’afrontar en el futur i necessita grans acords. Si no, ens anirem afleblint”, ha reflexionat l’exalcalde, que ha augurat “unes eleccions fragmentades” l’any que ve, en què “ningú lidera clarament un projecte”. El líder municipal del PSC i soci de Colau, Jaume Collboni, ha fitxat Hereu com a assessor per a la candidatura amb què vol tornar a ser cap de cartell per disputar l’Alcaldia.
“No passarà com un gran avenç”
Clos també ha concedit una mala nota a Colau. “La seva trajectòria no passarà com un gran avenç per Barcelona”, ha evaluat l’exdirigent socialista, qui va rellevar Pasqual Maragall el 1997 i es va mantenir al front del consistori fins al 2006. Clos ha matisat que l’alcaldessa ha encapçalat la ciutat en “temps molt complicats”, però ha afegit que “el projecte que representa no ha suscitat el grau d’unanimitat o de cohesió polítcia que hagués pogut donar una empenta a Barcelona”.
“Barcelona ha renunciat a exercir el seu lideratge sobre Catalunya”, ha analitzat Clos, que ha definit la proposta dels comuns com a “molt idiosincràtica, molt particular, però no sembla que susciti unes majories necessàries per fer una transformació en profunditat. “Alhora, tenim Madrid llançada, encara que vagi cap a direccions que segurament no compartim”, ha assenyalat l’exalcalde, que ha considerat que Colau “hauria d’haver aprofitat de forma més efiicent que Barcelona s’afiancés com a gran metropoli mediterrània en aquests anys”.
Davant de les crítiques dels altres antecessors a Colau, Serra ha preferit ser diplomàtic i no mullar-se. El primer alcalde democràtic després del franquisme sorgit de les eleccions municipals de 1979 ha afirmat que evita qüestionar els successors que ocupen els càrrecs que va assumir. “És una manera de tenir una vida més tranquil·la”, ha ironitzat Serra. En tot cas, l’exalcalde i exministre de Defensa ha coicidit amb Clos que Barcelona ha d’aspirar a a ser catalogada com a “capital europea” i “ser una base sòlida pel creixement de Catalunya i d’Espanya”.
Retrets pel Prat
Per altra banda, Trias ha recalcat que Colau no ha acabat amb la pobresa a Barcelona. “Es presentava com la persona que acabaria amb la pobresa, els desnonaments, que no hi hauria gent vivint al carrer… Tot això no ha passat”, ha subrallat l’antecessor de l’alcaldessa, de qui ha dit que no té un model clar de ciutat.
“No conec ningú que sàpiga on es vol portar Barcelona des del punt de vista econòmic ni social, malgrat que ella doni la imatge teatral que tothom la persegueix i li vol mal”, ha recriminat Trias. A més, Hereu ha opinat que Colau “no ha expressat preocupació per la seguretat”, que ha acostumat a figurar com el principal neguit dels barcelonins, segons el Baròmetre municipal.
Per altra banda, Trias, Hereu i Clos han qüestionat que Colau s’oposés a l’ampliació del Prat, un projecte que va acabar descartant-se el setembre passat. “Hem de prendre decisions en què diguem sí a un determinat desenvolupament, que no significa qualsevol desenvolupament, perquè l’afirmació de Barcelona com a capital de Catalunya passa per prendre decisions en sentit afirmatiu a coses que hem dit que no en un cap de setmana”, ha defensat Hereu.
Per a Clos, Colau va preferir no pagar un cost a les urnes acceptant incrementar la capacitat del Prat. “S’ha de poder fer-ho encara que s’hagi de pagar un preu electoral de la teva clientela. Això ens porta a la paràlisi actual, en què amb una manifestació de 5.000 persones tenim un tema aturat. Així no podrem fer de Barcelona una capital de la Mediterrània. Hi ha coses que s’han de fer malgrat els teus. Si no es té aquesta vocació, no entenc perquè la gent es dedica a la política”, ha confessat.
5 
