Comuns i PSC voten dividits sobre la resposta a la sentència de l’1 d’Octubre

Una moció d'ERC recull el suport de comuns i JxCat al reconeixement dels encausats com a presos polítics i a l'exigència del seu alliberament

Els dos socis de govern, comuns i socialistes, han hagut de votar dividits en debatre’s en comissió la resposta institucional de l’Ajuntament de Barcelona a la sentència del Suprem a l’1 d’Octubre. BComú ha donat suport a una moció presentada per ERC, que també ha rebut el vot a favor de JxCat, en la que les tres forces reconeixen els encausats com a presos polítics, n’exigeixen l’alliberament i denuncien una regressió de drets i llibertats a Catalunya i a Espanya. Els republicans pressionen així als comuns per mullar-se el dia que es faci pública la sentència, prevista per la primera quinzena d’octubre, i que l’Ajuntament de Barcelona com a institució faci costat a la Generalitat de Catalunya i el Parlament participant en una reacció unitària.

No obstant, els comuns han aconseguit esquivar donar “ple suport a les actuacions que emprengui la Generalitat i el Parlament”, com deia inicialment el cinquè punt de la moció. Han transaccionat a darrera hora un retoc que ampara les reticències a una reacció a la sentència protagonitzada pels polítics. Així, el text votat només expressa el “compromís com Ajuntament a treballar amb la resta d’institucions i societat civil del país per trobar solucions per aconseguir la llibertat dels presos polítics i fer una crida a la mobilització ciutadana a favor de drets i llibertats”.

“​A les institucions no ens toquen grans respostes, que es poden interpretar com a gesticulacions, sinó treballar per trobar propostes concretes de solució com la reforma del delicte de rebel·lió al Codi Penal”, ha asseverat el regidor Marc Serra (BComú). Ha emmarcat el vot a favor en un continuïsme absolut en les tesis dels comuns sobre l’1 d’Octubre –”som on érem”– i ha subratllat que “es tracta d’un conflicte polític que no té una resposta penal”. Ha argumentat l’ús del terme “presos polítics” perquè els empresonats i exiliats han estat encausats “per la seva acció política, que és legítima” i ha recordat que Ada Colau ja va demanar-ne l’absolució durant un acte d’Òmnium Cultural per la Diada.

Elisenda Alamany (ERC) ha presentat la proposició i ha insistit en la necessitat d’una resposta transversal a la sentència: “No els demano que es tornin independentistes de la nit al dia, sinó que tinguin molt present que en una involució de drets i llibertats hi sortim perdent tots”. “Des de 2010 hi ha un clar esgotament del model territorial i, pensin el que pensin, cal una solució política”, ha afegit. Ha donat per fet que els barcelonins “sortiran als carrers” en contra de la sentència i per això ha reclamat directament a Ada Colau “no donar-los l’esquena” per no fer bo el lema del 15M sobre els polítics que “no ens representen”.

Els equilibris de Bonet

El PSC ha tret ferro a la discrepància interna recordant que en la qüestió nacional els dos socis han fet sempre pública la seva diferent posició. “No desvelarem res i ningú es podrà atribuir haver descobert la sopa d’all”, ha advertit la tinenta Laia Bonet. Així, ha retret a ERC que presenti la proposició per “buscar les diferències i no els consensos” i ha subratllat la voluntat de comuns i socialistes de “preservar Barcelona de la paràlisi i inoperància que hi ha hagut a l’altra banda de la plaça”, en referència al Palau de la Generalitat. 

Bonet ha hagut de fer també equilibris per no alinear-se amb els duríssims discursos de Josep Bou (PP), Eva Parera (BpC) i sobretot Luz Guilarte (Cs). “Compartim la consciència de la importància i dificultat d’aquest moment polític, però la nostra posició és treballar per tot allò que pugui generar espais de diàleg i consens”, ha reblat Bonet. 

Artadi lamenta la “precipitació” 

Sense desmarcar-se del suport a la moció, la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, ha retret a ERC una certa “precipitació”: “No ens agrada el moment en què es presenta ni com, sense la resta d’institucions del país”. També ha demanat que fins que es dicti la sentència el relat polític es centri en “l’absolució com a única sentència justa” per no “normalitzar” unes penes que no arribin al màxim previst: “Si al final surt una sentència que no és de 25 anys, ens pot semblar que tot això és normal i acabar-ho normalitzant”.

Així, ha reclamat que la resposta unitària “serveixi per cohesionar la societat catalana” i no per “buscar un titular”. “Acabarà sent una sentència contra la democràcia: el que li pot passar al regidor Quim Forn, demà us pot passar a tots vosaltres i a qualsevol altre moviment social que lluiti per una societat més justa”, ha avisat als electes presents.

Més informació

Comentaris

    Presoner núm. 40548655 18/09/2019 2:28 pm
    És important votar diferent en qüestions sense rellevància ni conseqüències, per després seguir servint el PSOE, a Ciutadans, a la pàtria i al Rei. Demanar la llibertat dels presos amb una mà, i encadenar-nos a l'estat imperialista que els empresona amb l'altra. Que no us enganyin aquesta gentola.

Nou comentari