No dimitirà. Aquesta és la conclusió que s’extreu del comunicat que ha fet públic Barcelona en Comú (BComú) aquest dimecres, després que s’hagi imputat l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i part de l’oposició a l’Ajuntament hagi demanat la seva dimissió. “El Codi Ètic de BComú concreta que la dimissió ha de ser només en casos on hi hagi un presumpte ‘ànim de lucre’ personal. En el cas actual no hi ha cap acusació de presumpte ‘ànim de lucre’ personal”, ha dit el partit.
“Per a Barcelona en Comú aquesta estratègia de lawfare és un atac directe al debat democràtic. El que està en joc és que la ciutadania i els seus representants polítics escollits democràticament puguin o no decidir sobre les qüestions que els afecten. Es tracta d’una qüestió de salut democràtica i de defensa de drets i de llibertats”, ha assegurat el partit.
Les normes estipulen que les persones d’aquesta formació política amb càrrecs públics es comprometen a “la renúncia o el cessament de forma immediata en tots els càrrecs, davant la imputació judicial de delictes relacionats amb corrupció, prevaricació amb ànim de lucre, tràfic d’influències, enriquiment injust amb recursos públics o privats, suborn, malversació i apropiació de fons públics, ja sigui en interès propi o per afavorir terceres persones”. A l’alcaldessa se la investiga per suposadament haver comès cinc delictes: prevaricació, frau en la contractació, malversació, tràfic d’influències i negociacions prohibides a funcionari públic.
Malgrat que el codi ètic de BComú especifica que hi ha d’haver afany de lucre en els delictes de corrupció i prevaricació, no concreta res sobre els suposats altres delictes -frau en la contractació, malversació, tràfic d’influències i negociacions prohibides a funcionari públic- de la que és acusada Colau per l’Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica. Tot es remunta a unes suposades males praxis relacionades amb el finançament de les organitzacions Observatori DESC, Enginyers sense Fronteres, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i l’Aliança contra la Pobresa Energètica. El jutjat d’instrucció número 21 de Barcelona ha admès a tràmit la querella, a què ha tingut accés el TOT Barcelona.
El 2014 Colau va assegurar que si fos imputada “sotmetria la dimissió a referèndum”. Ho va dir en una entrevista al programa Salvados de Jordi Évole, a La Sexta, quan era candidata a les eleccions municipals de 2015, de les quals va sortir guanyadora i va convertir-se en la primera alcaldessa dona de la capital catalana. Sobre aquesta altra alternativa el partit no ha donat cap explicació i tampoc l’ha posada sobre la taula.
“Totes les querelles judicials que s’han presentat contra regidors i regidores de Barcelona En Comú, han acabat arxivant-se. Ara mateix hi ha 10 denúncies arxivades”, ha sentenciat el partit.
L’alcaldable dels comuns, per decidir
A tot plegat, Colau no ha resolt encara la incògnita sobre si optarà de nou a la reelecció en les eleccions municipals de maig de 2023. En declaracions a TV3 recollides per Europa Press, l’alcaldessa ha indicat que no ha decidit encara si optarà a presentar-se per tercer cop al capdavant de la llista dels comuns per als comicis d’aquí a menys d’any i mig.
“Tenim moltes coses per fer abans de fer campanya”, ha sentenciat Colau el mateix dia que s’ha conegut que compareixerà com a investigada. L’alcaldessa ha explicat que s’està donant un temps per decidir-ho. Ha afegit que fins que quedi un any com a mínim es pot donar el marge per prendre la decisió.
