El primer tinent d’alcalde d’Economia i líder del PSC a l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, ha reaccionat atacant Ernest Maragall després que l’alcaldable republicà l’hagi assenyalat com el prinicipal beneficiat del presumpte cas espionatge del CNI durant les negociacions de la formació del govern de la capital catalana. “M’ha sorprès la virulència i la inconsistència de les declaracions d’un senyor, d’un professional de la política, que fa 50 que es dedica a la política, i se n’espera més sentit comú”, ha etzibat el dirigent socialista, que aspira a tornar a encapçalar la llista dels socialistes en les municipals de maig de 2023.
“Maragall ha estat desaparegut durant tres anys i ara ha decidit començar la carrera electoral i no ha trobat millor tema que aquesta elucubració“, ha seguit carregant Collboni. El dirigent socialista ha apel·lat al president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l’ha instat a fer rectificar Maragall. L’executiva del PSC ha llançat el mateix prec a Aragonès aquest dilluns al migdia.
Collboni ha exhortat el mandatari del Govern català que “posi ordre” a ERC de la capital catalana i faci rectificar Maragall sobre les insinuacions que l’espionatge del CNI hauria afavorit la formació del govern municipal entre els comuns i el PSC. Collboni ha assegurat que la negociació d’aquell govern va ser estrictament política, “en clau de ciutat” i va sorgir d’una “majoria progressista i no independentista”, comptant amb el suport de la formació de Manuel Valls. Ha recordat que el PSC també va guanyar les eleccions al Parlament i no governa la Generalitat.
Beneficiaris “directes” i “indirectes”
El tinent d’alcalde ha replicat que les insinuacions de Maragall són “insídies sense fonament” i “elucubracions”. A més, Collboni ha demanat a Aragonès que faci rectificar a Maragall com va fer amb el suport dels republicans al pressupost municipal. En aquest sentit, ha dit que no vol “perdre el temps amb debats estèrils”, i ha demanat a ERC que se centri en fer aportacions a la ciutat. Val a dir que els republicans consideren que es disputatan l’alcaldia amb els socialistes el 2023 i descarta que els comuns hi puguin aspirar a guanyar aquest cop.
La revelació de la presumpta intromissió del CNI per saber si l’independentisme governaria l’Ajuntament de Barcelona després de la victòria d’ERC a les municipals de 2019 ha provocat una tempesta política aquest dilluns a l’Ajuntament, amb acusacions creuades entre el govern i part de l’oposició. Maragall ha matisat les seves paraules d’aquest cap de setmana, quan va assegurar que Colau havia revalidat el càrrec d’alcaldessa “amb l’ajuda del CNI”. En una compareixença aquest dilluns, Maragall, ha negat haver implicat l’alcaldessa de Barcelona. “Ni ho he dit mai, ni ho penso, ni he pensat mai que tingués cap mena de participació en l’espionatge”, ha assegurat després que Colau li hagi demanat una rectificació.
De totes maneres, ha assenyalat que Colau n’ha estat “beneficiària indirecta” però també perjudicada perquè en la intervenció de les negociacions s’afectava tant a ERC com a BComú. Maragall ha afegit que Collboni ha estat “beneficiari directe”.
Per a Maragall es tracta d’una “catàstrofe democràtica” perquè l’Estat ha intervingut en un procés democràtic “desvergonyidament”. Per això ha insistit al govern espanyol que cal desclassificar tota la documentació per conèixer “l’abast real de la intromissió”.
Els comuns hi veuen una “barbaritat”
Per la seva banda, Colau ha parlat de “barbaritat”. “Em dol que provingui d’una persona com l’Ernest Maragall, representant d’un partit d’esquerres i company a l’Ajuntament”, ha lamentat Colau, a través d’un missatge de Telegram. “Tant el meu espai polític com jo hem condemnat sempre l’espionatge polític i hem exigit transparència i assumpció de responsabilitats. Espiar els adversaris polítics és incompatible amb la democràcia. Ho hem dit i repetit, no sé dir-ho més clar”, ha sostingut.
Dirigents i regidors dels comuns han tancat files en torn a l’alcaldessa, a qui han demanat gairebé per unanimitat aquest cap de setmana que doni el pas per tornar a presentar-se a les municipals i competir a les urnes per a un tercer mandat. Entre altres reaccions, la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, ha defensat que els comuns han sigut “contundents” contra l’espionatge i que treballaran perquè l’episodi al voltant de la formació del govern de Barcelona s’aclareixi. En tot cas, Sanz ha brandat que fer creure que Barcelona en Comú es va beneficiar del suposat espionatge “no té ni cap ni peus”.
Per la seva banda, Junts reclamarà un ple extraordinari sobre el suposat espionatge a la negociació del govern. Cs ja s’ha expressat en contra. Els taronges han recordat que ja es fa convocar una sessió monogràfica sobre el ‘cas Pegasus’ l’abril passat i consideren que la qüestió del presumpte espionatge ja es va tractar.
3 
