El PSC blinda Ciutat Vella i el districte no serà una moneda de canvi en un possible govern de coalició dels socialistes amb Barcelona en Comú o Trias per Barcelona. Així ho expliquen fonts del partit al TOT, una idea que queda reforçada pels anuncis i decisions que ha pres l’alcalde Jaume Collboni en aquests 100 dies al capdavant de Barcelona. Dit d’una altra manera, Collboni negociarà amb el seu hipotètic soci altres territoris, però no “el cor de la ciutat”, en paraules de l’alcalde per referir-se a Ciutat Vella.
Segons Collboni, Ciutat Vella “és el districte número 1 en la terminologia municipal i és la prioritat número 1 de l’acció pública del govern”, va dir el primer edil de la ciutat aquest passat dimecres en roda de premsa. I això, en clau política, significa que els quatre anys vinents, fins al 2027, el PSC governarà el districte de la mà d’Albert Batlle, que és també el tinent d’alcaldia de Seguretat i Prevenció.
Una llarga llista de problemàtiques
Els últims vuit anys Ciutat Vella ha estat dirigida per Barcelona en Comú. Entre 2015 i 2019, la regidora va ser Gala Pin. I entre 2019 i 2023, l’edil ha estat Jordi Rabassa. Ara mateix, el districte està molt deixat i presenta nombrosos problemes de seguretat, brutícia, pobresa, presència de toxicòmans als carrers, incivisme, narcopisos, veïnat que decideix marxar perquè no aguanta més, massificació turística, accés a l’habitatge i manca de manteniment i rehabilitació de desenes de finques, entre d’altres. “És un districte que necessita la inversió pública, necessita extremar les seves mesures de convivència i polítiques socials, de prevenció i mediació”, diu l’alcalde.
Fonts socialistes consultades pel TOT Barcelona destaquen la “situació d’excepcionalitat” de Ciutat Vella i la necessitat de mobilitzar tots els recursos necessaris per revertir uns problemes molt greus, i expressen que no hi ha confiança que sigui algú de Barcelona en Comú qui ho faci, ja que els darrers vuit anys el territori ha estat responsabilitat seva. El districte necessita “lideratge” i la persona més preparada, segons el PSC, per dur a terme la recuperació de Ciutat Vella és Albert Batlle. Així ho veu el mateix alcalde i el partit.
Les obres de la Via Laietana
Entre tots els projectes urbanístics en marxa a Ciutat Vella, Collboni destaca les reformes de Via Laietana i la Rambla. “Ajudaran en aquest procés de transformació i millora del cor de la ciutat”. Això no obstant, la transformació de Via Laietana podria viure un trasbals important si la Justícia dona la raó a Foment del Treball i a Barcelona Oberta en el contenciós que han interposat contra les obres. Fa poques setmanes, un jutjat de Barcelona ja va tombar la conversió en zona de vianants de Consell de Cent i va ordenar revocar la reforma. Amb tota probabilitat, el carrer es quedarà com està, ja que la mateixa jutgessa va plantejar una mediació.
Sobre el terreny, les obres de Via Laietana han entrat ara en la seva segona fase, entre la plaça d’Antoni Maura i la d’Idrissa Diallo (on hi ha Correus), i s’allargaran durant 21 mesos. Els serveis tècnics diuen que no es pot anar més de pressa i la ciutat s’haurà d’adaptar a aquesta situació, explica Collboni. Durant aquests dos anys, la circulació de pujada està tallada completament entre les citades places.
La reforma de la Rambla s’accelerarà, promet Collboni
Però sobretot Collboni ha fet seva la reforma de la Rambla. I això implica governar Ciutat Vella durant tot el mandat. Tal com ha explicat ja el TOT Barcelona, la remodelació de la Rambla s’accelerarà i, si Collboni compleix el que ha promès i té els diners per fer-ho, hauria d’estar enllestida el 2027. L’escurçament del termini d’execució es portarà a aprovació a la comissió d’Urbanisme de l’octubre vinent. La idea del PSC és unir les obres de les diferents fases i fer-les sense parar. La transformació de la Rambla va començar l’octubre de 2022, amb quasi sis anys i mig de retard si es compta a partir de l’aprovació del Pla d’ordenació del passeig (maig de 2016) i la previsió amb Ada Colau d’alcaldessa era que s’allargaria fins al 2030. Un cop s’acaba la primera fase, a Drassanes, les feines es faran en 34 mesos a partir de la primavera de 2025.
En aquest blindatge de Ciutat Vella, Collboni ha creat una estructura política específica, amb un comissionat concret per aquest territori, Ivan Pera. En cap altre districte de la ciutat s’ha creat aquesta figura. Segons Collboni, el govern ja treballa “per impulsar el Pacte per Ciutat Vella, com ja es va fer en el seu moment”. I posteriorment “d’una forma consensuada i acordada amb el teixit associatiu fer un pla estratègic de regeneració urbana i social amb totes les entitats i amb tots els grups de l’oposició”. La inversió que el govern de Collboni pensa per Ciutat Vella és d’uns 200 milions d’euros en sis anys, ha reconegut públicament Pera. A banda de Pera, el PSC ha nomenat com a nou gerent Fèlix Ortega, director general de Barcelona Activa fins fa poques setmanes.
El comissionat (un càrrec no electe proper al de regidor) de Ciutat Vella diu que un dels problemes que hi ha hagut fins ara és que el govern de Colau, amb el regidor anterior, no parlava amb tothom i es generava confrontació. “Nosaltres diem no. Parlarem amb tothom, establirem ponts de diàleg. Volem fer un pacte i que d’aquest pacte en surtin uns principis d’accions… I d’aquí n’ha de sortir un pla estratègic que ens permeti fer una nova transformació de Ciutat Vella, anant al fons dels temes i establint les prioritats”, va explicar al juliol a TV Mataró.
Intervenció de caràcter capil·lar
I en quina solució pensa Batlle per revertir aquesta solució? “Ciutat Vella concentra bona part de la problemàtica social de la ciutat. És un lloc que cal tractar amb una cura especial”, va subratllar en una entrevista a La Vanguardia. I diu que la intervenció ha de ser en l’àmbit integral “que contempli la seguretat, l’urbanisme, la mobilitat…” Al Raval aposta per una “intervenció de caràcter capil·lar”, amb molt de diàleg i participació ciutadana, i posant molta atenció “en la rehabilitació d’habitatges, a frenar els monocultius comercials i a la lluita contra la droga i les ocupacions delinqüencials lligades al narcotràfic”.
Amb Batlle, el PSC recupera un districte que va governar durant més de 30 anys amb mà de ferro i per últim cop amb Jordi Hereu, fins a la primera meitat de 2011. Amb Trias (2011-2015), la regidora va ser Mercè Homs, i amb els Comuns, Pin (2015-2019) i Rabassa (2019-2023). Després de les eleccions de 2007, Hereu va nomenar regidora de Ciutat Vella a l’arquitecta Itziar González, que va plegar el 2010 després de rebre amenaces lligades a la concessió fraudulenta de llicències per a pisos turístics a Ciutat Vella. El cas va acabar, ara fa un any, amb la condemna de 17 persones per part de l’Audiència de Barcelona. González va ser substituïda per Carles Martí, que ja havia estat màxim responsable polític del districte entre 2003 i 2007. Va estat només al voltant d’un mes en el càrrec i quan Martí va ser destituït pel fracàs de la consulta de la Diagonal (2010) va ser nomenada regidora de Ciutat Vella Assumpta Escarp durant l’últim any del govern d’Hereu.
