El govern municipal d’Ada Colau ha reorganitzat discretament al llarg de tres anys i mig les àrees d’Urbanisme i Habitatge, amb una progressiva internalització de recursos i competències. Durant la campanya electoral i l’any de govern amb el PSC, Barcelona en Comú va deixar clar el seu recel cap a l’anterior cúpula d’Urbanisme i cap al model d’execució de l’obra pública a través d’empreses municipals semiautònomes. El nou model ha anat prenent forma durant el 2018, quan s’ha consolidat la dissolució de Barcelona Gestió Urbanística, SA (Bagursa), una de les societats anònimes més grans i l’encarregada de comprar sòl, expropiar pisos afectats i impulsar grans reformes urbanístiques.
“Una part de l’activitat ha anat al nou Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació (IMHAB) i l’altra part, a l’Institut Municipal d’Urbanisme (IMU)”, ha explicat al Tot Barcelona el gerent de Presidència i Economia, Jordi Ayala. L’objectiu, ha afegit, és “agrupar l’acció en habitatge, perquè fins ara les competències en rehabilitació i construcció estaven repartides entre diferents organismes”. Bagursa tenia al voltant de 130 treballadors i entre les seves darreres actuacions n’hi ha de tan destacades com la reparcel·lació i urbanització de Can Batlló, la Marina i Glòries o la remodelació de Trinitat Nova, de la Colònia Castells i de l’Hospital Militar.
A banda de clarificar l’organigrama, la maniobra ha permès al govern municipal apropar una mica més a la casa gran la posada en pràctica de les decisions polítiques. Els dos instituts municipals beneficiats també són organismes autònoms, però a diferència d’una societat anònima estan subjectes al dret públic en lloc del mercantil i és més fàcil fer-los complir amb la llei de transparència. Un integrant del consell d’administració de Bagursa ha explicat a aquest diari que la dissolució no va trobar gaire resistència política i ha tret ferro a la seva significació: “És una decisió tècnica per agrupar competències, tot i que sí que comportarà una certa centralització”.
El consistori va fer pública la creació de l’IMHAB el gener del 2018 com a successor del Patronat de l’Habitatge creat el 1927 i va esmentar que assimilaria “serveis i departaments” de Bagursa. Però no ha anunciat oficialment l’extinció d’aquesta empresa municipal ni tampoc l’abast de tota la reorganització. Segons la seva darrera auditoria, del 2017, en iniciar el procés de dissolució disposava de 105 empleats fixes i 25 de temporals. Aproximadament la meitat es van incorporar a l’IMHAB el juliol del 2017 i l’altra meitat es van incorporar a l’IMU al final del mateix any. Durant l’any 2018, s’han acabat de resoldre els serrells administratius del traspàs, com subrogar el contracte de la neteja de l’edifici, per exemple.
L’oposició recela
No obstant, una part de l’oposició veu amb suspicàcia aquests moviments. Fonts consultades pel Tot Barcelona, procedents dels tres partits barcelonins que han tingut experiència de govern, coincideixen a subratllar la incidència que pot tenir en la producció de pisos públics aquesta nova independència d’Habitatge respecte a Urbanisme. “Hi ha una pugna dins del govern Colau, una guerra entre Habitatge i Urbanisme pels recursos i competències, que fa mal a la producció d’habitatge protegit”, sosté un dels partits. “Si no es fa planificació urbanística, costa molt més construir pisos”, defensa. La mateixa font adverteix que “la maquinària administrativa necessita uns 5 o 6 anys per construir un pis i entregar-ne les claus”, així que veu més prudent “virar poc a poc” la distribució de funcions enlloc d’arriscar-se a “aturar la màquina” i arribar a final de mandat amb molts menys pisos lliurats dels promesos en campanya.
Un ex alt càrrec d’un altre partit ressalta la dificultat de coordinació amb Bagursa: “Tenia molt poder i t’hi havies de barallar molt perquè anaven a la seva, per exemple s’havien dissenyat uns fanals diferents dels de la resta de la ciutat i els posaven a les reparcel·lacions que feien”. Bagursa es va crear l’any 2000 però va créixer el 2012, en absorbir les funcions de gestió del sòl i la plantilla de vàries empreses urbanístiques més petites, com Pronoubarris SA, 22 Arroba BCN SA, Agència de Promoció del Carmel i Entorns SA, Proeixample SA i Foment de Ciutat Vella SA.
Valiño, regidorable?
Una tercera font de diferent signe polític i també coneixedora de l’engranatge urbanístic de Barcelona, coincideix a subratllar aquestes dificultats en la gestió del dia a dia i recorda que la manca de sintonia entre Urbanisme i Habitatge és “crònica”. No obstant, va més enllà i entén que la reorganització ha enfortit políticament la cap de gabinet d’Habitatge, Vanesa Valiño, que sona amb força per a les primeres posicions de la llista electoral de Barcelona en Comú. El seu fitxatge com a assessora de l’àrea d’Habitatge va aixecar polseguera el 2015, pel fet de ser la parella sentimental del tinent d’alcalde Gerardo Pisarello.
Valiño forma part del nucli dur dels comuns des de l’articulació de la confluència Guanyem Barcelona. De fet havia treballat colze amb colze amb Ada Colau per partida doble, com a activista de la Plataforma d’Afectats per l’Habitatge (PAH) i com a directora de l’Observatori DESC. Dos factors més alimenten els rumors sobre el seu ascens: l’actual regidor d’aquesta àrea, Josep Maria Montaner, va fer públic al novembre que no es presentaria a les llistes per deixar pas a “gent més jove”; mentre que el recent anunci de Gerardo Pisarello de presentar-se a les eleccions europees tanca la porta a una nova onada de crítiques com la de 2015.
