L’estiu és un terreny fèrtil per a les polèmiques i a l’alcaldessa Ada Colau li ha tocat ser la protagonista de dues situacions controvertides els últims dies. Després de l’enrenou per la xiulada i les seves llàgrimes durant el pregó de la Festa Major de Gràcia, a les últimes hores el diari El Confidencial havia abonat la teoria que la batlessa barcelonina preparava el seu desembarcament al govern estatal. En dues entrevistes matineres, a El Món a Rac1 i El Matí de Catalunya Ràdio, ha desmentit del tot aquestes informacions. “No em veig ministra. No rotund. I desmenteixo al 100% aquest titular que no tinc ni idea d’on surt. No sé si és un mecanisme que tenen alguns digitals per intentar generar visites a la pàgina web”, ha reblat a la ràdio pública.
Específicament s’ha referit a la seva situació al voltant de la ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, a qui l’article li atribuïa una especial proximitat per fer el salt al govern estatal. “No hi ha hagut cap mena de conversa amb la Yolanda Díaz ni amb ningú. El meu compromís polític és amb la ciutat de Barcelona i no estic pensant en cap altre lloc”, ha insistit. De la mateixa manera, ha rebutjat anunciar que es presentarà a les properes eleccions municipals del 2023. “Encara queden pràcticament dos anys i no crec que sigui el moment de decidir-ho”, ha expressat.
En totes dues converses, l’alcaldessa s’ha mostrat alarmada per la situació a l’Afganistan i ha reclamat un pas més enllà de tota la comunitat internacional per posar recursos en l’emergència humanitària i en les relacions diplomàtiques. Alhora, ha anunciat l’oferta de 50 places a Barcelona per acollir persones refugiades d’aquest país, especialment dones i nenes. “El primer que ha de fer la ciutadania i les administracions és demanar que els estats”, més enllà de retirar el cos diplomàtic i els ciutadans del seu país, es preocupin “del conjunt de la població” que està vivint “una situació de terror”. “Parlem d’un règim autoritari i ultramasclista”, ha dit, després de titllar de “vergonya” la intervenció de la comunitat internacional a l’Afganistan “liderada pels Estats Units”.
La xiulada a Gràcia
Tot i que ja hagin passat tres dies, la xiulada a l’alcaldessa durant la presentació de la Festa Major de Gràcia encara cueja. Per acabar-se d’expressar sobre els fets i la seva reacció, Colau ha reivindicat que la cita era “especialment emocionant” pel component simbòlic de les festes gracienques, per arribar-hi després d’un any i mig de pandèmia o per la presència de Jordi Cuixart com a pregoner. “Hi havia un sector petit, que no representa ni a les festes, ni a Gràcia, ni a la ciutat de Barcelona, que és orgullosament diversa i ciutat de diàleg”, ha apuntat sobre els qui van xiular-li. “Jo estic acostumadíssima com a alcaldessa a situacions de crítiques, i és saludable democràticament i no em fa cap por ni nosa, però va haver-hi un sector que es va dedicar a xiular molt fort per impedir que jo comencés a parlar tan sols. Aquesta actitud no és la que necessitem, i entristia un moment que era emocionant“, ha resolt l’alcaldessa a Catalunya Ràdio.
Crítiques al voltant del 17-A
Coincidint amb el quart aniversari dels atemptats del 17-A, Colau també s’ha pronunciat sobre les queixes de víctimes que retreuen retards al Ministeri de l’Interior per ser compensades. L’alcaldessa ha assegurat al respecte que l’administració “ha de fer una valoració autocrítica i pot fer molt més” per rescabalar els afectats del 17-A.
Colau ha apuntat que la sentència ha produït una “sensació agredolça”, perquè reconeix moltes més víctimes que les admeses pel Ministeri d’Interior, però no condemna per homicidi als terroristes jutjats, al no ser autors materials dels fets. “Les víctimes m’explicaven situacions de tensió poc humana i que, amb molt poc esforç, es podria fer molt millor”, ha opinat. A més, ha expressat que els mecanismes que va disposar Interior per atendre les víctimes van ser insuficients.
A més, ha considerat que la Generalitat també hauria de fer una revisió autocrítica de protocols i ha qüestionat que el Govern no hagi disposat cap tipus de servei per atendre totes les persones afectades: “Es pot entendre que en el moment no hi hagués res previst, perquè és una situació sobrevinguda, traumàtica, però un cop passa el temps, es podria haver fet algun tipus de dispositiu”.
