Si aquest divendres els regidors de l’Ajuntament Lucía Martín i Marc Serra declaraven davant del jutge per la querella del fons Vauras Investment SL, que ha denunciat Ada Colau i tres persones més –entre les quals hi ha els dos regidors– per les sancions que el consistori li va imposar per no oferir lloguers socials a les famílies del Bloc Llavors -situat al número 38 del carrer de Lleida, al Poble-sec-, aquest dilluns és el torn de l’alcaldessa. Tot plegat, a dos mesos de les eleccions municipals del 28M.
Sigui com sigui, la defensa sosté que l’alcaldessa Colau no va signar cap expedient i que, per tant, no és autora de cap dels fets que se li imputen. Colau ha assegurat que no hi ha cap mala praxi i que es va actuar per protegir els veïns de l’especulació.
En un primer moment el jutge d’instrucció número 18 va arxivar el cas perquè no hi veia fonament per a ser constitutiu de delicte. En la querella, el fons d’inversió acusava el consistori de “confabular amb ocupes” i permetre que les famílies visquessin a la finca de manera “il·lícita”. Segons revela el jutjat, en concret s’havia interposat la querella contra l’alcaldessa, Ada Colau, el regidor de Sants-Montjuïc, Marc Serra, la regidora d’Habitatge, Lucía Martín, i altres membres de l’Ajuntament per delictes de coacció, extorsió, prevaricació o tràfic d’influències, entre d’altres. A banda de confabulació, també se’ls atribuïa haver dificultat el desallotjament, forçar Vauras a entregar-los pisos per al lloguer social i posar traves a la concessió d’autoritzacions administratives per a altres immobles de la seva propietat.
Però finalment, l’Audiència de Barcelona va decidir reobrir la causa i d’aquí s’han derivat les declaracions d’aquest divendres dels dos regidors i d’aquest dilluns per part de l’alcaldessa de Barcelona.
Més enllà dels càrrecs polítics, el fons voltor també ha apuntat la societat civil. I és que arran del cas Llavors diversos activistes que van mirar d’aturar els desallotjaments han rebut multes d’uns 600 euros de mitjana. A més, molts d’ells van denunciar una repressió “gravíssima” per part dels Mossos d’Esquadra contra el moviment en defensa de l’habitatge.
11 querelles més
En tot cas, no és la primera vegada que l’Ajuntament de Colau afronta querelles i totes han estat arxivades. En concret, els tribunals han desestimat, des del 2018, 11 querelles o denúncies de grans companyies i entitats contra projectes polítics i mesures del govern municipal.
A més, Colau ja va declarar ara fa just un any en un jutjat per la causa sobre l’atorgament de subvencions a entitats socials que la fiscalia havia arxivat prèviament. Finalment, el jutge va arxivar la causa en no trobar cap irregularitat. Però com ha passat ara, l’Audiència de Barcelona va reobrir la causa pocs mesos després.
3 
