L’últim a parlar de la crisi de Ciutadans a l’Ajuntament de Barcelona ha estat el president del partit al Parlament de Catalunya, Carlos Carrizosa. Des de l’executiva de Cs segueixen convençuts que la crisi s’ha generat per un “motí” de Paco Sierra que perseguia “interessos particulars”. Aquest és el principal argument que ha portat la direcció dels taronges a obrir un expedient a Sierra. I de fet, el mateix Carrizosa ha explicat que aquests informes “acostumen a acabar amb expulsió”.
La legislatura en clau Ciutadans està marcada per la inestabilitat del seu grup municipal. Es va presentar a les eleccions de 2019 de la mà de l’exprimer ministre francès, Manuel Valls, amb la coalició ‘Barcelona pel canvi’. Amb ell van aconseguir sis regidors. Però aviat van començar els problemes.
El divorci amb Manuel Valls i l’adeu de Corbacho
Només començar la legislatura el partit va patir el primer revés. Manuel Valls, amb dos vots, va donar l’alcaldia a Ada Colau, fet que no va agradar als seus socis de coalició. Així, els d’Inés Arrimades van decidir separar-se de l’ex primer ministre francès i van formar un grup propi al plenari barceloní.
Hi ha un altre fet que passa més inadvertit però que també és clau per entendre el context en què es forja l’inici de la deriva de Cs. El ja exregidor taronja, conegut pel seu passat com a ministre socialista i alcalde de l’Hospitalet de Llobregat, Celestino Corbacho, va decidir posar punt final a la seva carrera política. En aquest cas, no per desavinences amb els seus companys sinó per jubilar-se. Noemí Martín és l’encarregada de substituir-lo. Amb aquest canvi, marxa un dels pesos pesats del grup i guanya força Paco Sierra, l’home que ha sembrat la discòrdia.
Un cop d’estat intern
Tot i el canvi, fins el passat 20 d’octubre tot estava tranquil. Dijous, però, esclata la crisi del partit. La direcció emet un comunicat duríssim contra Paco Sierra i l’acusa de voler “autoproclamar-se president i canviar així la configuració del grup” a l’Ajuntament. Ciutadans, en aquell moment, decideix engegar la maquinària per fer-lo fora del partit i recolza la líder del grup, Luz Guilarte, que alhora queda força qüestionada pels seus propis companys a l’Ajuntament.
Per la seva banda, Sierra sempre ha negat que hagi estat empès per una hipotètica ambició política. Després del comunicat de la directiva, el llavors número dos surt a qüestionar el lidreratge de Guilarte. En aquest sentit, Sierra considera que, malgrat que només són tres regidors, és necessària una nova figura que assumeixi la coordinació del grup més enllà de la presidència.
Guilarte també marxa
Lluny de calmar-se les aigües, aquest dimarts hi ha un darrer cop d’efecte en el ‘culebrot Ciutadans’. Luz Guilarte deixa la presidència del grup i anuncia que no serà l’alcaldable de Ciutadans a les eleccions municipals de 2023. La líder marxa i ho fa disparant a tort i dret. En una darrera intervenció, Guilarte acusa els altres dos regidors del grup municipal d’orquestrar una “trama” per arrabassar-li el lideratge de la formació. Amb la marxa de Guilarte, Sierra —a qui el partit vol fer fora— assumeix de facto la presidència del grup municipal de Ciutadans.
El successor, al PSC
A aquesta història encara li queda un últim gir estrambòtic. El següent a qui li tocaria ocupar una cadira és el número 9 de la llista de ‘Barcelona pel Canvi’. Aquest posició l’ocupa l’actual assessor del grup municipal del PSC, Fernando Carrera, que aquest dimecres ha anunciat la seva negativa a acceptar la plaça que li pertocaria. Aquesta nova renúncia deixa via lliure a la número 10 de la llista de Ciutadans, Julia Barea, que -segons avança Nació Digital– sí que acceptarà l’acta i s’incorporarà al grup municipal taronja.
I ara, què?
Amb tot, queda per veure què passarà de cara a les eleccions de 2023. Ciutadans —així ho va tornar a confirmar Carrizosa— continua dient que vol presentar-se sol a la pròxima contesa electoral. La seva aposta, Luz Guilarte, ha reunciat. L’actual persident del grup, Paco Sierra, té números d’acabar expulsat del partit. Aquest és el context amb què els taronges hauran de buscar una nova cara que vulgui, tot i el panorama actual, encapçalar el partit a Barcelona durant els propers 4 anys.
1 
