Celestino Corbacho: “El retorn de menors que proposa Batlle és impossible d’aplicar”

Va aparcar una tranquil·la jubilació a Coma-ruga per ser número 3 a la llista de Manuel Valls i capbussar-se a les agitades eleccions de la capital catalana. Farà 70 anys al novembre però, com els rockers, Celestino Corbacho (Valverde de Leganés, 1949) no pensa desconnectar mai del tot de la política. Ha estat ministre espanyol, president de la Diputació de Barcelona, dos cops diputat al Parlament i 14 anys alcalde de l’Hospitalet.

Ara té un despatx modest a l’ens provincial, amb vistes a Montjuïc però molt auster. Encara no n’ha personalitzat la decoració. “Contemplem la vida com una escala només ascendent i mai descendent, però cada moment és important”, reflexiona. Li encanta poder sortir a sopar un frankfurt, prescindir de l’americana a l’estiu i agafar el tren sense cridar l’atenció, després d’anys de molts guarda-espatlles i poc temps per la família. Ve cada dia a treballar a Barcelona i delega la decisió de mudar-s’hi en la seva dona per no pressionar-la. Se’l veu relaxat i content. En la primera entrevista com a regidor electe, analitza el pas al grup de Cs i les prioritats urbanístiques de Barcelona.

 

Va deixar Manuel Valls per incorporar-se al grup municipal de Cs i va subratllar molt que volia preservar la seva independència. En què s’està traduint, un mes després?

No va ser una decisió en contra de Manuel Valls. Jo no pertanyia ni a BpC ni a Cs i vaig haver de triar. En la perspectiva de fer d’oposició, que ja és una feina mica dura, creia que era millor una organització consolidada. L’organització de Valls és individual, personal. Amb totes les coses positives que aporta ell, que no les trec! En canvi Cs és un partit.

No és més fàcil mantenir un perfil propi en un grup menys estructurat, justament?

Des d’un interès només personal, quedar-me amb Manuel Valls tenia més avantatges. Primer, que no hauria de compartir grup amb persones que lògicament estan sotmeses a disciplina de partit. I segon, que si a Manuel Valls el tornen a fer primer ministre de no sé on, jo m’hauria quedat de número 1! Però no estic aquí per comoditat personal, no he vingut per un cap de setmana. Prefereixo treballar acompanyat d’estructures més sòlides.

S’imagina a Valls fent el salt a la política catalana o espanyola, doncs?

L’únic que ho pot respondre és ell. Va dir que necessita un temps i després ja decidirà què fa. És una persona coneguda a nivell internacional, no es pot menystenir que acabi tenint una altra responsabilitat important.

Vostè sí que vol quedar-se els 4 anys sencers?

Sí, sí. En política mai se sap, perquè si m’hagués preguntat fa un any si hauria participat a unes eleccions municipals de Barcelona segurament la meva resposta hauria estat que no. Però tinc dues coses clares: que he vingut per tot el mandat i que d’aquí a 4 anys ja veurem si tornaré a presentar-me, ni a Barcelona ni enlloc!

Es veu jubilant-se de nou de la política el 2022?

No em preocupa deixar la política si cal una altra vegada, però el compromís i l’interès estic segur que no els deixaré mai. Estava jubilat des d’un punt de vista jurídic i laboral. Això en sí mateix ja és una constatació que tinc més anys que qui no està jubilat, és clar, però també em dona l’avantatge de poder tornar al meu espai de confort. Que el tenia! Vivia molt tranquil i molts amics em diuen que estic una mica boig… Els que portem la política tan a dins som una mica estranys.

Celestino Corbacho, sobre quedar-se al grup de Valls: “Si el tornen a fer primer ministre de no sé on, m’hauria quedat de número 1!”

Manté el contacte amb Valls?

Ens hem vist a l’ajuntament, els dos dies que hi ha hagut ple. Res més. La relació és cordial i correcta. Li tinc un gran respecte i fins i tot els mesos que vaig estar amb ell li vaig agafar un cert afecte personal.

Dimarts es va estrenar al ple criticant la política d’habitatge d’un govern on ara hi ha el seu expartit, el PSC. No li resulta incòmode, després d’haver estripat el carnet amb discreció?

No, perquè no faré una oposició visceral ni de trinxera ideològica. Sempre faré una reflexió sobre les matèries que s’estiguin discutint. En algunes potser coincidiré amb excompanys del PSC i en altres no. Per exemple en aquest ple extraordinari vaig dir que durant 40 anys tots, i m’incloc, ens hem equivocat en les polítiques d’habitatge. Ens hem dedicat a fer propietaris com a forma de política social i si haguéssim dedicat tot aquest esforç pressupostari a fer llogaters avui el parc de pisos públics seria molt superior. Ja no podem retrocedir, però constatem que hem de canviar de model. Si el PSC és honest hauria de dir el mateix: ens hem equivocat.

Jaume Collboni reivindica tot sovint el llegat dels alcaldes socialistes i sosté que el PSC “ha tornat”. Vostè que va capitanejar el socialisme metropolità dels 90, creu que les prioritats i essència del PSC d’avui són les mateixes que les de Maragall, Clos i Hereu?

Moltes grans transformacions de Barcelona tenen nom i cognom socialista, és evident. Però els reptes de 2019 no tenen res a veure amb els dels 80. La política vella no serveix per governar el futur. No ens podem basar en el passat. Una Expo Universal avui en dia no concita força ni idea de futur. És un esdeveniment que prové del segle XIX i que encara podia tenir sentit als anys 60 o 80, però avui no és la locomotora que Barcelona necessita.

Li molesta que excompanys li diguin que s’ha tornat de dretes?

Quan t’has mogut en el terreny de la socialdemocràcia tants anys no marxes gaire lluny. Estic fart d’aquest discurs buit de l’esquerra i la dreta. M’interessa la política pel que fa, no pel que diu. Hi ha problemes que no són ni de dretes ni d’esquerres, com la seguretat. És veritat que una bona seguretat no solament s’ha de basar en més policies, però no t’ha de molestar tenir policies!

La fusió de PP, Cs i BpC en un sol grup municipal, com va proposar Josep Bou, és impracticable. Però de facto al ple hi ha dues oposicions, la independentista i la unionista.

És una manera molt simplista de veure les coses. Tots els que no estem al govern, som oposició. Jo no tinc cap problema per seure a parlar amb ERC i amb JxCat! Si parlem d’independència no ens posarem d’acord, és obvi, però la ciutat és molt més que això. No ens hem de tancar a acordar mesures positives, sigui amb el govern o amb l’oposició.

Les circumstàncies no hi ajuden… Amb el president d’un dels grups no hi pot parlar, per exemple. No preferiria que Quim Forn fos al ple, en lloc d’un llaç al seient buit?

Això ho ha de decidir la justícia. Quan tenim càrrecs públics, tots som responsables dels nostres actes. I si prens una decisió que contravé l’ordenament jurídic, més tard o més d’hora reps conseqüències. No li desitjo mal a ningú en el terreny personal, però hem de respectar les sentències. No estic d’acord amb els llaços grocs als edificis públics, que han de ser neutrals entre altres coses perquè els paguem entre tots. No és un record, és una simbologia de part.

Celestino Corbacho: “Moltes grans transformacions de Barcelona tenen nom i cognom socialista, però la política vella no serveix per governar el futur”.

Confia que Albert Batlle podrà capgirar la crisi d’inseguretat?

Desitjo que sí, perquè els seus encerts beneficiaran tota la ciutat. I empitjorar més és difícil. En 4 anys han pujat un 40% els delictes! Li reconec que té experiència i coneixement de la matèria, però ha estat un error que combini la tinença amb ser regidor d’un districte. Tenint en compte com està la seguretat ciutadana, cal un tinent full-time que des que es lleva al matí fins que va a dormir la seva única responsabilitat sigui seguretat, seguretat i seguretat.

Als 10 dies de ser nomenat ja protagonitzava la primera polèmica amb el “retorn assistit” de MENAs. Vostè hi està a favor?

El retorn de menors que proposa Batlle és quasi impossible d’aplicar, a la pràctica. Li dic com a exministre d’Immigració. Cal aprovació de la fiscalia de menors, del país d’origen i de la família. Ho veig molt complicat. Però hi ha un problema i hem de governar-lo. Com? Amb millor acompanyament dels que estan en situació d’irregularitat.

Si les expulsions són tan difícils, quin sentit tenen els polèmics CIE? Tancar el de la Zona Franca va ser un dels primers cavalls de batalla del govern Colau, sense èxit.

Doncs obrim fronteres llavors! Una persona que entra il·legalment ha de fer un procediment per regularitzar-se, segons la Llei d’Estrangeria. Sí que és cert que cal un debat. Fa 15 anys tenien un sentit perquè hi havia molt poca immigració a Espanya. La pressió de les migracions avui és molt superior i els CIE estan desbordats arreu. Necessiten una reformulació, o bé per a la seva extinció o per a la seva adequació. Però és responsabilitat del govern de l’Estat. Si els comuns estan en contra dels CIE, que pactin amb el PSOE i modifiquin la llei.

La seva primera intervenció al ple va ser bilingüe. Ho seran totes?

Per suposat. Faré ús del meu dret individual a parlar en qualsevol de les meves dues llengües. Si la conversa és personal, tendeixo a adaptar-me a la llengua de l’altre. Però si he de parlar en públic, alguns dies ho faré en català i altres en castellà.

Cs li ha assignat la comissió d’Urbanisme, la més densa i tècnica de les 4 mensuals de l’Ajuntament. Quines són les seves 2 màximes prioritats?

La primera: demanar al govern que faci més obra pública i habitatge. Menys anuncis i més grues! Barcelona hauria de fer cada any 1.500 habitatges públics de lloguer. Segona: s’han de posar les piles per fer que es compleixin els calendaris de grans obres com l’estació de la Sagrera, la L9 del metro i l’ampliació de la L1 cap a Badalona i El Prat.

Són obres que paga Foment o la Generalitat, l’ajuntament no pot decidir les dates…

És igual, això! S’imagina que Pasqual Maragall abans dels Jocs s’hagués limitat a esperar que l’Estat li fes les rondes? No va així, li ho dic jo que he estat 14 anys alcalde. La plaça Europa i el soterrament de la Gran Via com s’haurien fet, sinó? L’alcaldessa no té lideratge. S’ha de plantar davant de Foment i dir-los: “Escoltin, vull un calendari”. I en paral·lel, transformar els terrenys que té l’Ajuntament al voltant de l’estació. Ha d’anar a la Generalitat i reclamar les obres de la L9 del metro, que es va projectar el 2000 i s’havia d’acabar el 2008. No es tracta de ser pesat sinó de fermesa. Va venir el secretari d’Estat d’Infraestructures a la Sagrera i va dir que no s’atrevia a donar dates. I la resposta de la tinenta Janet Sanz va ser que ella tampoc! Una tinent ha de contestar: “No, miri, vostè m’ha de donar dates perquè portem molt retard”.

Celestino Corbacho: “Jo apostaria per algun gratacel a Glòries, com a icona”

El seu major llegat a l’Hospitalet és la plaça Europa, envoltada de ‘gratacels’ d’oficines, hotels, la Fira i centres comercials. Aplicaria el mateix model a Barcelona?

L’alçada permet alliberat espai horitzontal, perquè concentra l’edificabilitat. No l’augmenta! I no es tracta de posar alçada arreu, indiscriminadament. Depèn de l’entorn. A l’Eixample un edifici de 20 plantes seria una monstruositat, però a les Glòries o a la Marina es pot fer una aposta d’una certa singularitat. Barcelona ja ho ha fet, amb la Torre Glòries o les bessones del Port Olímpic. Jo apostaria per algun gratacel a Glòries, com a icona.

Aquest mandat en teoria veurem si prospera el PDU de la Gran Via, la continuació de la plaça Europa cap al riu. Colau va reclamar des de l’AMB que Barcelona pugui dir-hi la seva i Cs hi ha votat en contra al Parlament. A vostè el pla li agrada?

No tinc informació detallada del pla, però trobo a faltar una visió més global i consensuada del territori. Si Barcelona sola decideix sobre la Marina, el Prat sobre l’entorn de l’aeroport i l’Hospitalet sobre la continuïtat de la plaça Europa, farem un puzzle sense visió de conjunt.

Els alcaldes són molt reticents a cedir poder a l’AMB. Sobretot els del Baix Llobregat.

Ja… Però ha arribat el moment d’un discurs metropolità. Hauríem de discutir no tant què perden els alcaldes sinó quines competències necessita l’AMB. Si Ada Colau no vol liderar tota l’àrea metropolitana, que no la presideixi.

Compaginarà al 50% l’Ajuntament i la Diputació?

La dedicació real vindrà determinada per la dinàmica de reunions, però no cobraré sou de l’Ajuntament i tindré el despatx a la Diputació. No vull tenir dos despatxos, em passaria el dia anant de l’un a l’altre! A l’Ajuntament tindré un raconet i per exemple hi seré tots els dilluns.

Celestino Corbacho: “No cobraré sou de l’Ajuntament i tindré el despatx a la Diputació”

No és massa ‘poca cosa’ ser diputat de l’oposició a la institució que va presidir fa 10 anys?

Això forma part d’una cultura política que hem d’anar eradicant: contemplem la vida com una escala només ascendent i mai descendent. La vida té de tot i cada moment és important. Sinó ja només podria aspirar a ser president d’Espanya, d’Europa o dels Estats Units, que no cal ni m’interessa! Preferia fer d’oposició a la Diputació que a l’AMB, perquè conec el funcionament de la casa i del territori. No hi vinc com a expresident! Estic encantat amb un despatx molt més petit. Per treballar-hi és més que suficient.

Ara té de cap provincial a la seva successora a l’Hospitalet, Núria Marín. I és vox populi que no tenen gens bona relació. Han fet les paus?

Núria Marín és presidenta de la Diputació, però no és la meva jefa. Jo no tinc jefes!! Mai n’he tingut ni en tinc ara! He estat molt rebel amb això tota la vida, sóc una mica anarco. Amb la senyora Núria Marín he estat i seré molt respectuós des del punt de vista institucional. Però per anar a prendre un cafè, jo decideixo amb qui vaig. No n’hem fet cap i no ho tinc a l’agenda. Ni pertanyo al seu partit ni tenim una relació personal que ens uneixi.

Serà conseller de districte a l’Eixample i Sant Andreu, tot i que s’ha perdut la constitució dels dos plenaris. Vostè no ha viscut mai a cap dels dos territoris, no li fa por l’encàrrec?

Aniré als plens i parlaré amb les entitats i els veïns. Ja m’explicaran els temes! Tinc una certa capacitat de comprensió, eh? He trepitjat molt territori: com creu que hagués pogut ser alcalde 14 anys i sempre amb majoria absoluta, tancat al despatx? L’Eixample la conec perfectament i de Sant Andreu també tinc un cert coneixement. No aniré allà de llest el primer dia, però tampoc seré l’últim de la classe quan hagi passat una setmana! I el temps ho dirà, però tinc la percepció que els veïns valoraran tenir una persona com jo al districte.

En campanya va explicar que buscaria pis a Barcelona, no a l’Hospitalet.

Això depèn de la meva dona, em mudaré el dia que ella ho decideixi. No la vull pressionar. Ara vinc de Coma-ruga cada dia, alguns dies en cotxe i altres en tren. I si m’he de quedar a dormir a Barcelona, no hi ha problema. No arribo tard a les reunions, es tracta simplement de llevar-se abans. És més: l’altre dia vaig arribar tan aviat a l’ajuntament que els despatxos eren tancats! Quan ens mudem buscarem pis més o menys des de Balmes fins la frontera amb l’Hospitalet, perquè no deixarem la nostra residència de Coma-ruga. La tenim des de fa més de 20 anys, ens hi trobem a gust i a la meva dona li encanta. Els caps de setmana que puguem anirem cap a allà, així que no ens instal·larem a Horta per haver de creuar tot Barcelona! A més la meva dona va néixer al carrer Entença i li tira més l’Esquerra de l’Eixample.