Oriol Calvo és un jove de 24 anys que va participar en les manifestacions contra la sentència del Procés l’octubre de 2019. Sempre ha defensat que ho va fer de manera pacífica. Ara, però, podria entrar a la presó si s’executa una condemna de 4 anys dictada per l’Audiència de Barcelona basada únicament en les declaracions de dos Mossos d’Esquadra. Tot per un delicte d’atemptat i un delicte de desordres públics. De moment, la primera via és el recurs d’apel·lació davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Els agents l’acusaven de llençar objectes a la línia policial.
L’escrit, al qual ha tingut accés El Món, demana als magistrats si ser “al lloc inadequat en un moment inadequat” és realment un delicte quan així ho han decidit només dos membres dels agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra, TIP 7828 i 1462. L’advocat del cas que ara ha assumit la defensa, el despatx de Jaume Alonso-Cuevillas, carrega contra una sentència, en entendre que només constata que es van registrar aldarulls al carrer de València amb passeig de Gràcia, però que en cap cas s’acredita la participació del condemnat en els aldarulls.
Vulneració de drets fonamentals
Així, remarca la vulneració de drets fonamentals en una sentència que, al seu criteri, no enllaça cap relació de causalitat entre els fets i l’Oriol Calvo. És més, nega que els fets provats s’incardinin en els tipus penals que s’han utilitzat per acusar-los. Al capdavall, només va ser condemnat per les declaracions dels Mossos.
Papers i declaracions, les proves de càrrec
L’escrit d’apel·lació subratlla que el tribunal sentenciador ha basat els fets provats i, per tant, la condemna, en una prova documental que alhora s’ha interpretat en “funció de la testifical dels agents dels Mossos d’Esquadra”. Ara bé, la documental aportada i que recull la sentència només és un comunicat de danys d’una furgoneta de la Brigada Mòbil dels Mossos i un informe de l’ajuntament de Barcelona sobre els arbres del carrer de València amb Passeig de Gràcia que van ser vandalitzats. “La prova documental que recull la sentència no es refereix a la participació de l’acusat en els fets, sinó a la pròpia existència d’aldarulls en el lloc i data dels fets“, conclou l’escrit de la defensa.
Els advocats de Calvo insisteixen que la “sentència recull de forma acrítica la versió dels agents de Mossos d’Esquadra i vulnera, d’aquesta forma, el dret a la presumpció d’innocència” del condemnat. “Aquesta participació en els fets del condemnat no consta acreditada en cap altra prova que ho corrobori”, diu la defensa. En aquesta línia, l’escrit de recurs raona que dels fets que l’Audiència declara com a provats no es pot desprendre la comissió de tipus delictius contemplats als articles del Codi Penal pels que es jutjava Calvo -550, 551 i 557.1 del Codi Penal i l’agreujant d’ús de la disfressa -portar un passamuntanyes- de l’article 22.2. De fet, va una passa més enllà i apunta que l’article d’un dels delictes pel que ha estat condemnat, el 551.2, no va ser objecte d’acusació.
Tots a la presó!
L’apel·lació és especialment incisiva per la resolució perquè qualifica “d’inverosímil” la versió del condemnat. Critica que els magistrats dicten una sentència que “no exterioritza els motius de per què resulta no creïble que Oriol Calvo es trobés al carrer protestant pacíficament, o si més no, sense cometre cap delicte pel que aquí se l’ha condemnat, sinó que únicament esmenta que li dona més credibilitat a la testifical dels agents”.
En aquest marc, la sentència recull que els agents van assegurar que a l’hora dels aldarulls “no hi havia ningú que protestés pacíficament”. Unes paraules que la defensa assenyala que “seria proper a acceptar que tothom que es trobava al carrer en aquells moments podria haver sigut identificat i podria ser condemnat pels mateixos fets”.
Una conclusió que “ataca frontalment el principi de culpabilitat”. A més, els advocats critiquen que la resolució “vagi més enllà” perquè “rebutja la necessitat de qualsevol altra prova més enllà de la testifical dels agents, en la mesura en què la pròpia defensa ha acceptat que es trobava a l’hora i lloc dels fets”. Tot perquè la defensa va acceptar que es trobava als llocs dels fets. “Es desprèn per tant”, argüeix la defensa, “que estar al lloc inadequat, en el moment equivocat, segons el criteri dels agents de Mossos d’Esquadra, ratificat per la Sala, ha estat prova suficient per condemnar Calvo a 4 anys, 1 mes i 6 dies de presó”.
“Seriosos dubtes de la identificació”
Un dels altres punts més calents del recurs és la deconstrucció de la versió relatada pels policies i que la sentència d’instància va comprar fil per randa. Consideren que la identificació comporta “seriosos dubtes”. En primer terme, la defensa ressalta que la sentència afirma que els agents “no van tenir cap dubte en identificar-lo, ja que no el van deixar de veure en cap moment fins la detenció i perquè tenia un moviment molt característic”. Tampoc es va aportar al judici cap vídeo ni fotografia dels aldarulls on es pogués identificar Calvo.
“Deixant de banda que és físicament impossible que no deixessin de veure en cap moment el meu defensat, donat que, segons van declarar els propis agents, aquests anaven pujant i baixant de la furgoneta antiavalots en la mesura en què esdevenien les barricades, veurem que els agents tampoc van declarar que existís cap element únic i distintiu del Sr. Oriol Calvo”, argüeix l’escrit. El recurs recorda que els agents van destacar com a tret identificador que Calvo portava “passamuntanyes” i alhora van assegurar al tribunal que “no era l’únic” que en duia i que tampoc recordaven la roba ni cap altre detall que el pogués permetre identificar. De fet, també van haver d’acceptar que no era l’únic que suposadament llançava objectes de la mateixa manera que ho feia la majoria de gent. En tot cas, admeten que era un “moment d’estrès i caos”.
Com a detall, la defensa remarca la curiosa història del passamuntanyes amb un joc d’evidències. “Si de veritat el meu defensat duia un passamuntanyes, hagués estat tan senzill com que amb el mateix telèfon corporatiu que es va realitzar la fotografia al DNI del Sr. Calvo, s’hagués fet igualment una fotografia al seu passamuntanyes, o bé, s’hagués decomissat el passamuntanyes”, raona la defensa. Així mateix, la defensa considera que no hi ha cap dada objectiva que pugui relacionar Calvo amb els fets que van patir els Mossos, uns aldarulls. De fet, alerten que la policia el va considerar un líder i en canvi, en comptes de detenir-lo només el van identificar. Totes unes raons que deixarien en evidència la instrucció dels Mossos, la sentència que els recull i que ajuda a demanar la lliure absolució d’un jove que hauria estat en un lloc inadequat en un moment equivocat.
meu defensat.
2 