Els atemptats jihadistes del 17 d’agost de 2017 van deixar màcula a la societat barcelonina i catalana en el seu conjunt. Una ferida que ha servit sobretot a la policia de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra, a modificar i canviar els seus protocols d’actuació. La tragèdia d’ara fa cinc anys va obligar la policia a millorar els seus sistemes d’anàlisi i informació. Noves tècniques, plans de treball, investigacions i fórmules d’estudi. Big data, intel·ligència artificial i parar l’orella a diversos actors socials han servit per monitoritzar el “moviment jihadista global” a casa nostra. De fet, la intel·ligència artificial i el còmput i anàlisi de dades són una “absoluta prioritat pel cos”, tal i com va admetre el número dos de la Prefectura, el comissari dels Mossos Eduard Sallent en una entrevista amb El Món.
D’aquesta manera, els Mossos d’Esquadra han activat programes com el Protocol per la detecció del radicalisme i extremisme a les escoles catalanes (PRODERAE), el sistema Voyager de captació de fons obertes i que aprèn de la informació rebuda, així com la participació en els programes CESR, Tailor o Darma, de prevenció i detecció de processos de radicalització o de terrorisme. A més, els Mossos ja s’han integrat de ple al Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i Crim Organitzat de manera fixa, quan al 2017 només hi eren de convidats. Amb els sistemes d’intercanvi d’informació entre els cossos i forces de seguretat que operen a Catalunya unificats i la categoria assolida en el darrer any com a policia integral europea s’ha reblat el clau.
La presentació de la renovació i posada al dia Pla de Prevenció, Protecció i Resposta Antiterrorista (PPPiRA) per part del ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, el passat mes de febrer, deixava clar que prioritzava l’actuació i la investigació dels Mossos d’Esquadra en cas d’atemptat a Catalunya. Una decisió que fins i tot va fer enutjar els sindicats de policia espanyola.
Ara bé, el “moviment jihadista global” sempre és “dalt de la piràmide del risc”, alerten fonts de la Comissaria General d’Informació en conversa amb El Món. I, sobretot, el que consideren el terrorisme individual, és a dir, l’opció d’un radicalitzat d’actuar pel seu compte. “El rastreig de la radicalització, on té força la intel·ligència policial, pot aturar aquests casos individualitzats, però en cas contrari té un gran potencial de maniobra per actuar”, avisen les mateixes fonts. Ara bé, la seva letalitat és més aviat escassa.
Un terrorisme global
Cal tenir present que des de fa anys Catalunya es troba en Nivell 4 sobre 5 d’alerta terrorista. Fins i tot, en algun punt, en una manera de nivell quatre “plus”. Aquesta situació obliga no només a implicar molts recursos operatius i a incrementar els Punts d’Interès Policial (PIP) sinó a esmerçar-ne en estudis, prospectiva i anàlisi. Els Mossos consideren el moviment jihadista com un corrent de perspectiva internacional i que pot actuar a qualsevol racó del món. “És un estat d’alerta permanent”, sentencien comandaments del cos.
D’aquesta manera, destaquen que si bé no s’han registrat grans atemptats com els del 17-A o l’11-M, sí que se n’han registrat d’aïllats, portats a terme de manera individual i amb pocs recursos logístics. Són els batejats pels analistes com el model “atacs a objectius tous”. Actualment, el jihadisme actua amb dues grans marques com són l’ISIS o el DAESH. Des d’aquesta perspectiva cal diferenciar els tipus d’atemptats.
En primer terme, els “dirigits”, és a dir, que compten amb una organització com DAESH que preparen tota la logística, finançament i entrenament. Són els atemptats més professionalitzats i que normalment causen més danys. En segon lloc, els “guiats”. Aquest tipus d’atacs són els que sense una connexió directa amb les grans organitzacions sí que compten amb una relació amb el seu entorn que els poden donar un cop de mà a preparar, per exemple, la logística. I en darrer terme, els “inspirats”. Un tipus d’atemptat “molt perillós per la seva dificultat a l’hora de preveure’l i detectar-lo”. Normalment, és gent autoadoctrinada o que pertanyen a un grup radicalitzat que decideixen actuar pel seu compte sense una gran preparació en un punt concorregut com pot ser un monument històric o una carnisseria amb deu persones fent cua.
Programes i prevenció
La prevenció i l’estudi s’ha configurat com una eina primordial pels Mossos. De fet, han recuperat la fórmula que van utilitzar per controlar i reduir el risc de les bandes llatines. Un exemple n’és el Protocol per la detecció del radicalisme i extremisme a les escoles catalanes (PRODERAE). Arran d’aquest sistema, en els tres darrers cursos escolars a Catalunya s’han fet 187 seguiments de processos de radicalització violenta en jihadisme i extrema dreta. Pel que fa al Proderae de les presons, el còmput s’eleva a 427 casos en els darrers sis anys.
Per altra banda, els Mossos han participat en el programa TAILOR, juntament amb 13 socis internacionals que tenia l’objectiu de promoure l’ús responsable que la policia fa de la intel·ligència artificial i augmentar l’acceptació ciutadana del seu ús en la lluita contra la delinqüència, incloses la ciberdelinqüència i el terrorisme. També han estat part del DARMA, amb 19 socis, sobre informació i gestió de dades per lluitar contra la ciberdelinqüència i el terrorisme, per tal de reduir dràsticament el temps que es triga a transformar les dades recollides sense tractar (raw data) en informació utilitzable per lluitar contra la delinqüència utilitzant dades massives (big data) i intel·ligència artificial.
Un altre dels estudis on ha participat la policia catalana ha estat el CESR, amb 15 socis, que perseguia frenar el desenvolupament de processos de radicalització violenta en les primeres etapes a través d’una eina d’intel·ligència artificial, del treball comunitari i de la formació policial. Tots aquests programes basaven la seva idea en la prevenció.
Voyager, el gran germà antijihadista
Amb el comissari Eduard Sallent com a cap del cos, els Mossos van fer un pas endavant amb el Voyager, un sistema “sniffer de xarxes”. És a dir, un polèmic sistema de rastreig de la xarxa que utilitza la intel·ligència artificial per obtenir i triar milions de dades per “prevenir” un delicte. Els Mossos el tenen amb l’excusa de la lluita contra el jihadisme, però sense cap garantia que no s’utilitzi per investigar determinats col·lectius o fer perquisicions prospectives d’altres tipus de delictes.
Segons el certificat de licitació del mateix CTTI, la compra va ser la “necessitat” del Departament d’Interior, que en aquell temps dirigira el conseller Miquel Buch, de “dotar la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra” d’un programa de control preventiu. En concret, “d’un sistema basat en la intel·ligència artificial per a terme estratègies de recerca d’amenaces a internet centrades a combatre el terrorisme de caire jihadista amb molta més capacitat i profunditat”.
2 
