Quan falta menys d’un any per a les eleccions municipal del 23 de maig del 2027, l’Ajuntament de Barcelona ha fet pública l’actualització del padró de la ciutat, amb dades de finals del 2025. Aquest es manté per sobre dels 1,7 milions i això significa que si en el darrer padró que es publiqui abans dels comicis de l’any vinent, la capital catalana no baixa d’aquesta xifra, el plenari passarà de 41 a 43 regidors. Concretament, la informació facilitada pel consistori diu que a finals del 2025 hi havia empadronades 1.729.963 persones, un lleu descens del 0,1% respecte al 2024 (1.732.066 habitants). Consolida una situació d’estabilització demogràfica, però es trenca la tendència a l’alça que s’havia iniciat el 2023. En qualsevol cas, els 1.729.963 residents és el segon valor més alt dels darrers quaranta anys.
Entre el 1979 i 1991, Barcelona ja va tenir 43 regidors
Si al llarg dels mesos vinents, Barcelona no baixa dels 1,7 milions d’empadronats, el nombre de regidors a partir del juny del 2027 creixerà en dos. Per determinar el nombre de regidors electes, es prendrà com a referència l’última xifra que es publiqui al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) abans de les municipals, cap a finals d’aquest 2026. El Consell Plenari municipal ja va tenir 43 regidors entre 1979, els primers comicis democràtics, i 1991.
El nombre de regidors el determina la LOREG
El nombre de regidors que té una ciutat és determinat per l’article 179 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), que estableix que una població amb 50.001 i 100.000 habitants tindrà 25 regidors. De 100.001 en endavant, sumarà “un regidor més per cada 100.000 residents o fracció, afegint-se un o més quan el resultat sigui un nombre parell”, diu la normativa. D’aquesta forma, amb 1,7 milions, Barcelona pujaria a 42, però en tractar-se d’un nombre parell passaria a 43. La raó de tenir un nombre senar de regidors és que així s’eviten empats en les votacions dels plenaris, fonamental per elegir alcalde o alcaldessa o aprovar projectes. Aquest mandat, la majoria del ple és 21 regidors. Amb dos nous edils, passaria a ser de 22.
El 1995, el plenari va perdre dos representants
En les eleccions del 1995, Barcelona tenia menys d’1,7 milions, i el plenari va perdre dos representants. Des d’aleshores i fins a les eleccions de maig de 2023, Barcelona es va mantenir per sota dels 1,7 milions. Per als comicis del 2023, les darreres celebrades fins ara, es va agafar com a referència el padró publicat el 23 de desembre del 2022, amb 1.660.435 habitants, per la qual cosa Barcelona es va mantenir en els 41 regidors actuals. El maig del 2023, les eleccions les va guanyar Xavier Trias (Junts-Trias per Barcelona), amb prop de 150.000 vots i 11 regidors, però Jaume Collboni va ser elegit alcalde amb els vots favorables de Barcelona en Comú i PP a la investidura del 17 de juny de fa tres anys.
Estancament del nombre d’empadronats
L’actualització del padró publicat aquest cap de setmana per l’Ajuntament confirma que la població de Barcelona s’estanca. Aquest fet s’explica, com ja fa anys que passa, perquè que hi ha més morts que naixements. Durant el 2025, la ciutat va registrar 11.012 naixements, el valor més baix des de 1900 (amb l’excepció de 1939, el darrer any de la Guerra Civil), i 14.557 defuncions, dos fets que es tradueixen en un saldo natural negatiu de -3.549 persones. En canvi, el nombre de persones immigrants va continuar sent positiu, amb més 11.383 el 2025. En tot cas, l’augment de la immigració es va mantenir per sota d’altres anys, la qual cosa ha fet que hi hagi un lleu descens de la població.
El 54,8% de la població de Ciutat Vella és estrangera
Ja fa més de dues dècades que el nombre de persones autòctones va a la baixa, i en el darrer padró publicat representa el 44,6%. En canvi, la població empadronada de nacionalitat estrangera augmenta fins a les 460.409 persones (26,6% del total), amb un increment del 0,7% respecte al 2024 i residents de 181 nacionalitats. Els nascuts a l’estranger són 626.924, amb una clara majoria procedent del continent americà (53,2%). Argentina, Colòmbia i Pakistan són els principals països d’origen. A Ciutat Vella, la població estrangera representa el 54,8%.
Rècord de persones centenàries
La baixa natalitat posa en relleu també un canvi en les tipologies de llars de la ciutat. Només hi ha menors en un 21,4% dels habitatges, mentre que gairebé un terç dels domicilis són unipersonals. La població també va envellint i ara l’edat mitjana se situa en els 44,6 anys, dos mesos més que en padró del 2024, quan era de 44,4. Aquest envelliment de la població es tradueix en un nou rècord de persones centenàries. N’hi ha 1.196, de les quals el 82% són dones. La feminització de la població també és evident en les franges d’edat més avançades.
Més nivell formatiu
Una altra dada del padró és un millor nivell formatiu de la població. El 37,4% dels residents de setze anys i més disposa d’estudis superiors, amb una diferència significativa entre dones (39,6%) i homes (35%). Entre els estrangers, els qui declaren tenir aquest nivell formatiu s’eleva fins al 42,7%, i entre els nous residents arriba al 44%.
