Compte enrere en la cursa per l’alcaldia de la capital catalana. Els contrincants més importants de l’alcalde, Jaume Collboni, ja han quedat confirmarts onze mesos exactes abans que se celebrin les eleccions municipals de Barcelona del 23 de maig del 2027. En els darrers tres dies s’han fet dues passes significatives. Aquest diumenge, Jordi Martí Galbis va ser nomenat alcaldable de Junts, després de guanyar clarament les primàries internes. I divendres, Aliança Catalana va oficialitzar l’aposta per Jordi Aragonès, ideòleg del partit que presideix Sílvia Orriols.
Martí Galbis i Aragonès se sumen als noms d’Elisenda Alamany (ERC) i Gerardo Pisarello (Barcelona en Comú). Pisarello, amb Carol Recio de número dos, es va imposar en les primàries dels comuns que es van celebrar al febrer, batent a l’escriptor i comunicador Bop Pop. I Alamany, amb 427 avals de la militància, va ser ratificada sense rivals com a candidata pocs dies després que Pisarello.
El PSC s’ho pren amb calma amb Collboni
El PSC encara no ha confirmat Jaume Collboni com a candidat. Però no hi ha dubtes. Els socialistes s’ho prenen amb calma, i no serà fins a finals d’any que es produirà el nomenament. Ara bé, Collboni és l’alcalde i juga amb el marcador a favor l’any que li queda de mandat, amb el focus posat en algunes grans reformes urbanístiques de ciutat com la Rambla, la cobertura de la ronda de Dalt o la Meridiana. Les diferents enquestes publicades fins ara asseguren que Collboni guanyarà les eleccions i té serioses opcions de repetir en el càrrec un segon mandat.
Al PP, fa un parell de dies, el secretari general del partit, Miguel Tellado, va confirmar que Daniel Sirera serà l’alcadable. En qualsevol cas, Alberto Núñez Feijóo ja li havia transmès l’encàrrec de preparar la llista i fa setmanes que Sirera exerceix de candidat en actes en diferents punts de la ciutat. A l’esquena, porta la motxilla d’haver fet alcalde Collboni.
Dels sis partits amb representació en el plenari -Junts, PSC, Barcelona en Comú, ERC, PP i Vox-, únicament el de Santiago Abascal no té el candidat clar, i si el té no l’ha fet públic. Fonts del grup municipal han informat que no hi ha novetat sobre el nom ni la data del seu nomenament. Vox crearà un comitè electoral que designarà els candidats a tot l’Estat. Està per veure si a Barcelona repetirà Gonzalo de Oro, el president del grup municipal, o el cap de llista serà el diputat al Parlament Joan Garriga, un dels noms que s’han posat sobre la taula.
La llista de la CUP es coneixerà a la tardor
La CUP es va quedar fora del plenari en les eleccions del 2023. Des de la formació anticapitalista es fixa la tardor del 2026 per constituir la candidatura i el cap de llista per a la capital catalana. Abans, al llarg del juliol, se celebrarà una assemblea popular municipalista que impulsen activistes de la ciutat, amb el suport de la CUP Barcelona, Comunistes de Catalunya i Anticapitalistes, han informat el TOT Barcelona. El partit a Barcelona treballa en una “eina renovada”, una candidatura “que sigui una oposició forta i útil a Collboni i l’amenaça de l’extrema dreta”. La CUP Barcelona parla de fer “autocrítica”, refundar-se i allarga la mà a tothom qui vulgui sumar forces des de la unitat popular per “construir una alternativa que disputi el marc polític a la ciutat i faci front a les dinàmiques conservadores”.
Una altra persona que es vol presentar és Santiago Espot, excandidat a l’alcaldia amb Solidaritat Catalana el 2011. La llista independentista que liderarà Espot neix d’un manifest que un centenar de ciutadans alerten d’una “situació d’emergència” a la capital catalana i aposten per una candidatura per “revertir les dinàmiques destructives” dels darrers governs municipals. Espot explica que serà una coalició dels “anomenats partits petits” que es donarà a conèixer a la tardor i que encara no té nom.
Una possibilitat “és que jugui amb el meu cognom”, diu. Espot marca diferències amb Aliança Catalana en el “model econòmic” i carrega contra el “lobby” Barcelona Global i l’upper Diagonal. “Són les elits que estan fent el negoci amb la immigració barata” i amb treballadors amb “sous de misèria” i en negre. En un post a la xarxa X, Espot es va referir a Barcelona Global com “el lobby de les grans corporacions que, des de fa anys, fa i desfà al cap i casal de la nació, amb total impunitat i amb els diners de tots nosaltres”.
Qui també es vol presentar és Gent de Barcelona, una agrupació d’electors que està liderada per l’exconsellera de Junts a Ciutat Vella Maria Chacón. Gent de Barcelona no vol convertir-se en un partit polític, per la qual cosa haurà d’aconseguir unes 8.000 signatures per concórrer a les urnes, i es defineix com un “moviment ciutadà”, subratlla Chacón. L’agrupació d’electors defensa el civisme i la seguretat “sense complexos”.
Un plenari de 43 regidors
Actualment, Barcelona té més d’1,7 milions d’habitants. Si aquesta xifra de residents es manté el 31 de desembre d’aquest any, el plenari de l’Ajuntament creixerà en dos regidors després de les eleccions del 23 de maig de l’any vinent. És a dir, es passarà de 41 a 43. Mot possiblement, el Consell Plenari es fragmentarà encara més i en lloc de sis partits n’hi haurà com a mínim set, arran de la irrupció d’Aliança Catalana. A diferència del Parlament de Catalunya, on es necessita el 3% dels vots per aconseguir representació, a l’Ajuntament cal un 5%.
Les interiors eleccions les va guanyar Junts amb Xavier Trias al capdavant, amb prop de 150.000 vots i 11 regidors. Però l’exbatlle no va poder formar un govern de coalició amb ERC perquè Collboni va ser investit alcalde amb els vots del PP i Barcelona en Comú per evitar que la ciutat tingués un alcalde independentista. El mateix guió que havia passat al 2019, quan en els comicis es va imposar l’ERC d’Ernest Maragall i tres vots de la coalició de Manuel Valls van permetre que Ada Colau repetís com a alcaldessa.
Com ha estat el mandat?
Al llarg de mandat, Collboni ha governat amb només 10 regidors, però sense gaires problemes. No ha aconseguit aprovar cap pressupost per la via ordinària i, difícilment, ho farà amb el del 2027. ERC ha estat el soci prioritari del govern de Collboni. Els republicans han estat els únics que han votat dos cops a favor dels comptes municipals a canvi de diferents acords de ciutat. I juntament amb Barcelona en Comú, el tripartit d’esquerres ha acordat tirar endavant dues ordenances fiscals posant el focus en l’increment de la fiscalitat turística. Un dels pactes més importants ha estat l’augment del recàrrec municipal de la taxa turística, a proposta d’ERC. Collboni també ha arribat a acords amb Junts, el principal dels quals ha estat la revisió de l’Ordenança de civisme per endurir-la.
Al llarg de mandat, Collboni ha governat amb només 10 regidors, però sense gaires problemes. No ha aconseguit aprovar cap pressupost per la via ordinària i, difícilment, ho farà amb el del 2027. ERC ha estat el soci prioritari del govern de Collboni. Els republicans han estat els únics que han votat dos cops a favor dels comptes municipals a canvi de diferents acords de ciutat. I juntament amb Barcelona en Comú, el tripartit d’esquerres ha acordat tirar endavant dues ordenances fiscals posant el focus en la fiscalitat turística. Un dels pactes més importants ha estat l’augment del recàrrec municipal de la taxa turística, a proposta d’ERC. Collboni també ha arribat a acords amb Junts, el principal dels quals ha estat la revisió de l’Ordenança de civisme per endurir-la.
