El Jutjat d’Instrucció número 21 de Barcelona ha decidit arxivar la causa oberta contra l’alcaldessa Ada Colau per subvencionar quatre entitats afins al seu partit. El posicionament del magistrat estima d’aquesta manera la petició presentada per la defensa de la batllessa barcelonina, que considerava que en el procés d’instrucció del cas havia quedat acreditada l’absència d’irregularitats en l’atorgament d’aquestes ajudes.
El veredicte del jutge, però, no és ferm, de manera que l’Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica (ATQD) podria presentar recurs contra la decisió d’arxivar el cas com a part querellant en la causa, que estava oberta pels delictes de prevaricació, malversació de fons públics, tràfic d’influències i negociacions prohibides a funcionari públic.
En la seva interlocutòria, el magistrat constata que no hi ha cap indici en les proves documentals ni en el testimoni de la interventora de l’Ajuntament que apunti una possible conducta que s’emmarqui en cap dels delictes penals que va desgranava l’entitat querellant en la seva denúncia. Sobre la implicació concreta de Colau en el cas, la resolució remarca que quan la batllessa va prendre possessió del càrrec va delegar part de les seves funcions, entre elles la concessió de subvencions, en les diferents estructures de les àrees i gerències, “no constant que donés instruccions o indicació alguna al respecte en aquesta matèria”.
El jutge basa gran part de la seva decisió en el testimoni de la interventora municipal, un càrrec funcionari independent que no hauria de combregar amb cap partit a nivell professional, que va declarar que no va observar “cap conducta més enllà de meres irregularitats, però que mai transcendirien l’àmbit penal”.
Antecedents
El cas va iniciar-se després que l’ATQD presentés una denúncia acusant el consistori barceloní de destinar prop de 80 milions d’euros -el 3% del pressupost municipal de 2022- en subvencions a diverses agrupacions afins a la ideologia dels comuns com l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres, la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) o l’Aliança Contra la Pobresa Energètica. La Fiscalia Anticorrupció va estimar la demanda i va obrir una investigació sobre el cas sense poder arribar a constatar cap dels preceptes penals denunciats. En aquest sentit, el ministeri públic inclús va descartar en un cert punt demanar més informació sobre aquestes possibles irregularitats a l’Ajuntament en considerar que era una demanda “excessiva i innecessària”.
Un cas de “lawfare”
Dues de les organitzacions que van rebre les subvencions qüestionades per l’associació demandant, l’Observatori Desc i la PAH, s’han felicitat per la decisió del jutge. Totes dues entitats han identificat la demanda com “un nou episodi de lawfare“, amb la pretensió d’ordir una “instrumentalització” i una “utilització abusiva de l’ordenament jurídic i de l’esfera judicial per intentar condicionar, inhibir i desgastar la tasca d’organitzacions socials”.
“Aquestes accions judicials tenen una baixa probabilitat d’èxit, però busquen allargar-se en el temps, captar l’atenció dels mitjans i condicionar l’opinió de la ciutadania“, han afegit l’Observatori Desc i la PAH. Han atribuït la suposada estratègia a “poders fàctics” de la ciutat, sense especificar quins, i han afirmat que l’utilitzen ” per obstaculitzar aquelles polítiques o accions que amenacen els seus interessos, de la mà d’entitats opaques utilitzades a tal efecte”.
Vuit informes
Cal recordar que la defensa jurídica de l’alcaldessa va centrar la seva estratègia en desgranar com es tramiten les ajudes que centren el cas, amb fins a vuit informes elaborats pels serveis jurídics municipals sobre el recorregut legal que fa qualsevol subvenció. De fet, l’equip jurídic de Colau no preveia allargar el procés judicial amb les diligències sol·licitades per la defensa, sinó que aspiraven a passar pàgina el més aviat possible amb una petició d’arxiu que finalment s’ha acabat concretant.
Codi ètic dels comuns
La causa judicial, encara que hagi estat finalment arxivada, ja s’ha cobrat una víctima: el codi ètic dels comuns. El reglament del partit, aprovat el 2015 en formar-se la confluència i a l’escalf de les reivindicacions del 15M, està redactat amb tanta rigidesa i severitat que a la pràctica l’ha fet molt difícil de complir. Preveu que qualsevol dirigent de la formació acusat de “corrupció” hagi de dimitir sota amenaça de cessament immediat.
La formació va descartar des del primer moment sacrificar la seva líder indiscutida per una acusació que consideraven sense fonament i van sortir al pas de les crítiques amb una distinció –que no consta al codi– entre casos en què se sospiti de lucre personal i casos de presumpta malversació de fons amb beneficiaris externs. El matís no va evitar la tempesta política i de fet personalitats destacades dels comuns com Joan Subirà han admès públicament que l’actual reglament és “ultraexigent“. Ja dos anys abans el codi ètic havia quedat tocat per la revisió salarial aplicada a principis d’aquest mandat, que va elevar les retribucions màximes previstes per als alts càrrecs i electes.
12 
