Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
82 anys després, Espanya encara veu en el president Companys un traïdor de la pàtria

El 28 d’agost de 1970, just tres dècades després que el policia espanyol Pedro Urraca portés el president Lluís Companys a la frontera d’Hendaia per entregar-lo il·legalment a les autoritats franquistes vulnerant els tractats internacionals, i quan Espanya encara era una dictadura, la República Federal Alemanya va fer un gest de dignitat com a país que volia fer justícia amb les víctimes del nazisme. Aquest país indemnitzava amb 1.000 marcs mensuals l’esposa del president Companys i oferia una reparació moral pública. Ras i curt, aquesta reparació moral i econòmica implicava el reconeixement oficial que el president català havia estat una víctima del nazisme i que la seva detenció i afusellament havien estat possibles gràcies la col·laboració entre les autoritats franquistes i nazis.

I dues dècades després, quan Espanya ja era sobre el paper una democràcia sòlida i s’havia integrat a la UE, arribava un gest conjunt d’Alemanya i França que Madrid obviaria de forma descarada. El canceller alemany Helmut Kohl i el president francès François Mitterrand demanaven disculpes formals a la Generalitat de Catalunya per la implicació d’Alemanya i França en la deportació del president Companys, encara que aquests estats havien trencat legalment amb els seus estats precedents.

82 anys sense demanar perdó

Dos gestos democràtics de justícia i reparació que Espanya, 82 anys després de l’assassinat del president Companys el 15 d’octubre de 1940, encara es nega a fer tant legalment com políticament. Un no radical de Madrid, sigui del color que sigui, que torna a marcar diferències amb altres estats que han assumit la responsabilitat per crims dels seus respectius territoris. Fins i tot el Papa Joan Pau II va demanar perdó l’any 1995 als no-catòlics per tot els mals que els havia infringit el catolicisme. 

A Espanya, el màxim moviment que ha fet l’Estat espanyol per restituir la dignitat del president Companys va acabar en burla. L’any 2004, davant de la seva tomba a Montjuïc, l’aleshores vicepresidenta socialista María Teresa Fernández de la Vega va anunciar una llei de memòria històrica que obriria la porta a l’anul·lació del consell de guerra. Pocs dies després se’n va desdir i va acusar els mitjans de comunicació catalans i els partits que li ho reclamaven de tergiversar les seves promeses. Després, una llei de memòria històrica que no contemplava l’anul·lació dels consells de guerra significava un cop de porta d’Espanya a demanar perdó.

Quatre anys després d’aquest lamentable episodi, Alemanya i França tornaven a deixar en evidència la democràcia espanyola repetint un gest per restituir l’honor del president Companys. En un acte al Palau de la Generalitat, la cònsol general d’Alemanya i el cònsol general francès a Catalunya van assumir en nom dels seus governs la responsabilitat en la detenció i deportació del president Lluís Companys que van lliurar als franquistes. 

Pedro Urraca Rendueles, el policia que va entregar Companys a Espanya el 29 d’agost de 1940
Pedro Urraca Rendueles, el policia que va entregar Companys a Espanya el 29 d’agost de 1940 ARXIU NACIONAL

El Parlament aplica la legalitat republicana

A Catalunya, no va ser fins l’any 2017 que el Parlament de Catalunya va aprovar una llei que anul·la els consells de guerra sumaríssims que van assassinar unes 20.000 persones a Catalunya i van afectar un total de 63.961 persones al país entre el 1938 i el 1978. La llei, impulsada per les associacions de memòria històrica i emparada per Junts pel Sí, la CUP i CSQP, va ser aprovada per unanimitat.

“Espanya ja va fer tard el 2017 quan el Parlament va aprovar la llei que anul·la tots els consells de guerra a Catalunya, perquè s’havien fet vulnerant la legalitat vigent a Catalunya. Jurídicament, i no només simbòlicament, els consells estan anul·lats, però l’Estat espanyol continua essent el responsable de l’assassinat del president Companys i de 20.000 persones més i no ha demanat perdó”, remarca en conversa amb el TOT Barcelona el portaveu de la Comissió de la Dignitat, Pep Cruanyes. Aquell 2017, el Parlament de Catalunya sentenciava que la legalitat catalana és la republicana i no la franquista, i a més, donava compliment a un mandat de les Nacions Unides del 2014, que l’Estat espanyol ha obviat completament, de reparar la memòria i fer justícia.  

Tomba del president Companys a Montjuïc
Tomba del president Companys a Montjuïc

Que l’exèrcit demani perdó davant la tomba de Companys

De fet, la Comissió de la Dignitat no ha llençat la tovallola amb Espanya i periòdicament adreça cartes a Capitania General de Barcelona demanant-los un gest molt concret: “Que com a institució facin un acte de desgreuge i vagin a la tomba del president a demanar perdó. L’exèrcit espanyol, com a institució, va ser directament responsable de l’assassinat de Companys”, diu Cruanyes, que remarca que “mai no hem rebut cap resposta”.

La Comissió remarca la “covardia democràtica” d’Espanya, que no només no ha demanat perdó, com van fer França i Alemanya amb el cas del president català, sinó que ni tan sols el Congrés dels Diputats ha fet cap gest, i tampoc el govern espanyol sota presidències del PSOE. “Políticament, per a Espanya el president Companys encara és un traïdor de la pàtria”.

Lluís Companys seria el primer president escollit democràticament assassinat a Europa per una dictadura. El 15 d’octubre de 1940, després d’un consell de guerra en què se’l va condemnar per traïció a la pàtria espanyola. 45 anys després que comencés a caminar la democràcia espanyola, Espany encara el considera oficialment un traïdor de la pàtria.

Més notícies
La tomba de Companys a Montjuïc G.A

FOTOS | El rentat de cara anual a la tomba de Lluís Companys

Notícia: FOTOS | El rentat de cara anual a la tomba de Lluís Companys
Comparteix
Al fossar de la Pedrera, personal de l'Ajuntament neteja a fons un cop l'any la bassa que voreja la tomba del president
Notícia: FOTOS | El rentat de cara anual a la tomba de Lluís Companys - Mobile
El faristol en memòria de Lluís Companys ha estat vandalitzat aquesta nit / Cedida

Pinten una esvàstica al faristol de l’última casa de Lluís Companys

Notícia: Pinten una esvàstica al faristol de l’última casa de Lluís Companys
Comparteix
En últims mesos s’han produït diversos actes vandàlics similars a tota la ciutat
Notícia: Pinten una esvàstica al faristol de l’última casa de Lluís Companys - Mobile
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, amb el regidors de l'Ajuntament a l'ofrena floral a Lluís Companys / Europa Press

Barcelona recorda el llegat de Companys en el 80 aniversari del seu afusellament

Notícia: Barcelona recorda el llegat de Companys en el 80 aniversari del seu afusellament
Comparteix
Àmplia representació política a l'ofrena floral al Castell de Montjuïc
Notícia: Barcelona recorda el llegat de Companys en el 80 aniversari del seu afusellament - Mobile

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Quina mena de titular a octubre 15, 2022 | 21:44
    Quina mena de titular octubre 15, 2022 | 21:44
    Un bon català sempre és un traïdor a la patria dels españols. Sinó, seria un botiflerc.
  2. Icona del comentari de: Ricard a octubre 15, 2022 | 22:36
    Ricard octubre 15, 2022 | 22:36
    Castella no suporta cap català, ni ara ni mai.
  3. Icona del comentari de: DUI d'una vegada a octubre 15, 2022 | 22:45
    DUI d'una vegada octubre 15, 2022 | 22:45
    Quina colla de desgraciats. Fan el mateix amb tot el que sigui català. Potser ja aniria sent hora de canviar la història.
  4. Icona del comentari de: Català a octubre 16, 2022 | 08:38
    Català octubre 16, 2022 | 08:38
    Aixó, Espanya mai ho reconeixerà: companys i tots els patriotes catalans som, segons ells, traïdors a la patria (La seva). En quant a les indemnitzacions per part d'Alemanya..... Mireu, un oncle de la meva dona va formar part de la Resistència Francesa durant la II Guerra Mundial. Fou fet presoner i torturat, a resultes del què li quedaren xacres físiques. Alemanya li va oferir una pensió vitalicia com a indemnització, però la va refusar "D'aquesta gent no vull res" deia.
  5. Icona del comentari de: Serafí Bandarra i Grataconys a octubre 17, 2022 | 11:41
    Serafí Bandarra i Grataconys octubre 17, 2022 | 11:41
    ¿Per a qui li ve de nou això? no siguem pardals.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa