El 28 d’agost de 1970, just tres dècades després que el policia espanyol Pedro Urraca portés el president Lluís Companys a la frontera d’Hendaia per entregar-lo il·legalment a les autoritats franquistes vulnerant els tractats internacionals, i quan Espanya encara era una dictadura, la República Federal Alemanya va fer un gest de dignitat com a país que volia fer justícia amb les víctimes del nazisme. Aquest país indemnitzava amb 1.000 marcs mensuals l’esposa del president Companys i oferia una reparació moral pública. Ras i curt, aquesta reparació moral i econòmica implicava el reconeixement oficial que el president català havia estat una víctima del nazisme i que la seva detenció i afusellament havien estat possibles gràcies la col·laboració entre les autoritats franquistes i nazis.
I dues dècades després, quan Espanya ja era sobre el paper una democràcia sòlida i s’havia integrat a la UE, arribava un gest conjunt d’Alemanya i França que Madrid obviaria de forma descarada. El canceller alemany Helmut Kohl i el president francès François Mitterrand demanaven disculpes formals a la Generalitat de Catalunya per la implicació d’Alemanya i França en la deportació del president Companys, encara que aquests estats havien trencat legalment amb els seus estats precedents.
82 anys sense demanar perdó
Dos gestos democràtics de justícia i reparació que Espanya, 82 anys després de l’assassinat del president Companys el 15 d’octubre de 1940, encara es nega a fer tant legalment com políticament. Un no radical de Madrid, sigui del color que sigui, que torna a marcar diferències amb altres estats que han assumit la responsabilitat per crims dels seus respectius territoris. Fins i tot el Papa Joan Pau II va demanar perdó l’any 1995 als no-catòlics per tot els mals que els havia infringit el catolicisme.
A Espanya, el màxim moviment que ha fet l’Estat espanyol per restituir la dignitat del president Companys va acabar en burla. L’any 2004, davant de la seva tomba a Montjuïc, l’aleshores vicepresidenta socialista María Teresa Fernández de la Vega va anunciar una llei de memòria històrica que obriria la porta a l’anul·lació del consell de guerra. Pocs dies després se’n va desdir i va acusar els mitjans de comunicació catalans i els partits que li ho reclamaven de tergiversar les seves promeses. Després, una llei de memòria històrica que no contemplava l’anul·lació dels consells de guerra significava un cop de porta d’Espanya a demanar perdó.
Quatre anys després d’aquest lamentable episodi, Alemanya i França tornaven a deixar en evidència la democràcia espanyola repetint un gest per restituir l’honor del president Companys. En un acte al Palau de la Generalitat, la cònsol general d’Alemanya i el cònsol general francès a Catalunya van assumir en nom dels seus governs la responsabilitat en la detenció i deportació del president Lluís Companys que van lliurar als franquistes.
El Parlament aplica la legalitat republicana
A Catalunya, no va ser fins l’any 2017 que el Parlament de Catalunya va aprovar una llei que anul·la els consells de guerra sumaríssims que van assassinar unes 20.000 persones a Catalunya i van afectar un total de 63.961 persones al país entre el 1938 i el 1978. La llei, impulsada per les associacions de memòria històrica i emparada per Junts pel Sí, la CUP i CSQP, va ser aprovada per unanimitat.
“Espanya ja va fer tard el 2017 quan el Parlament va aprovar la llei que anul·la tots els consells de guerra a Catalunya, perquè s’havien fet vulnerant la legalitat vigent a Catalunya. Jurídicament, i no només simbòlicament, els consells estan anul·lats, però l’Estat espanyol continua essent el responsable de l’assassinat del president Companys i de 20.000 persones més i no ha demanat perdó”, remarca en conversa amb el TOT Barcelona el portaveu de la Comissió de la Dignitat, Pep Cruanyes. Aquell 2017, el Parlament de Catalunya sentenciava que la legalitat catalana és la republicana i no la franquista, i a més, donava compliment a un mandat de les Nacions Unides del 2014, que l’Estat espanyol ha obviat completament, de reparar la memòria i fer justícia.
Que l’exèrcit demani perdó davant la tomba de Companys
De fet, la Comissió de la Dignitat no ha llençat la tovallola amb Espanya i periòdicament adreça cartes a Capitania General de Barcelona demanant-los un gest molt concret: “Que com a institució facin un acte de desgreuge i vagin a la tomba del president a demanar perdó. L’exèrcit espanyol, com a institució, va ser directament responsable de l’assassinat de Companys”, diu Cruanyes, que remarca que “mai no hem rebut cap resposta”.
La Comissió remarca la “covardia democràtica” d’Espanya, que no només no ha demanat perdó, com van fer França i Alemanya amb el cas del president català, sinó que ni tan sols el Congrés dels Diputats ha fet cap gest, i tampoc el govern espanyol sota presidències del PSOE. “Políticament, per a Espanya el president Companys encara és un traïdor de la pàtria”.
Lluís Companys seria el primer president escollit democràticament assassinat a Europa per una dictadura. El 15 d’octubre de 1940, després d’un consell de guerra en què se’l va condemnar per traïció a la pàtria espanyola. 45 anys després que comencés a caminar la democràcia espanyola, Espany encara el considera oficialment un traïdor de la pàtria.
6 
