Aquesta setmana és la de l’educació. Més ben dit, és la setmana de les reivindicacions dels metres i de les promeses i reculades de la conselleria d’Educació. Un pim-pam-pum ensordidor que s’emporta tots els titulars. No obstant, sota la tensió entre governants i funcionaris, creix un preocupant abisme entre escoles. Entre centres públics i privats i també entre barris rics i pobres. 

Dimecres vam haver de mirar-nos al mirall incòmode –i distorsionat, al meu entendre– de la llista de les 100 millors escoles que publica la revista Forbes. Al centenar de centres seleccionats per aquesta publicació no hi ha cap escola pública. Ni una a tot l’Estat. Hi ha una desena de concertades, una d’elles al barri del Carmel de Barcelona, però tota la resta són col·legis privats d’elit o internacionals. 

Per molt esbiaixat que sigui el rànquing, és impossible que no resulti decebedora l’absència total del sector públic. Previsible però depriment. La gran majoria dels privats seleccionats tenen instal·lacions i ràtios de personal inassumibles pels pressupostos públics actuals. Centres que ensenyen 7 idiomes, que ofereixen assignatures de nanociència o que garanteixen un dispositiu electrònic personal a cada alumne. A un preu, és clar, que tampoc està a l’abast de la majoria de famílies. 

L’escola pública batalla en un altre tauler de joc. El de plantilles amb interins crònics, mestres cremats i docents hipotecats per un munt de burocràcia. Una renovació del currículum lectiu tan constant com improductiva. Una relació amb les famílies com a mínim difícil. El confinament de 2020 va despullar tot de mancances internes i externes: llars sense hardware ni alfabetització digital per seguir les classes a distància, claustres amb instruccions contradictòries i sense experiència multimèdia, i una conselleria erràtica que encara no ha sabut explicar per què hi ha infants a Catalunya als que s’ha confinat 10 o 12 setmanes aquest curs sense haver donat mai positiu en Covid. 

Sóc partidària d’avaluar les decisions pels seus resultats, no per les intencions santes o malvades de qui les pren. I en educació tenim uns resultats pèssims que han de canviar ja. No pot ser que el curs 2019-20 –dades de l’últim informe de l’Estat de la Ciutat– almenys 1 de cada 5 alumnes que va acabar 4t d’ESO a Ciutat Vella no tingués les competències bàsiques de català, ni de castellà, ni de matemàtiques. Més d’un 15% dels de Nou Barris no sabien el mínim exigible d’anglès ni de matemàtiques ni de català. 

La cantarella fàcil és comparar aquestes escoles amb les de Pedralbes, però és que no cal anar tant a l’extrem del gràfic de rendes familiars. Al districte de Gràcia, l’alumnat que no sap el català i castellà essencials baixa fins al 5% i 8%, un terç! La insuficiència de mates i anglès cau al 12% i al 6%. A més, resulta especialment preocupant que les insuficiències i la diferència entre barris han crescut des de 2018. Segregació per codi postal. Un abisme silenciós crea una generació de guanyadors i perdedors i, en conseqüència, contribueix a un mercat laboral també més polaritzat i desigual

En les proclames d’aquesta setmana de vaga hi ha una confusió permanent entre mitjans i objectius: la inversió pública, les ràtios o el calendari són mitjans per assolir l’objectiu d’uns millors resultats escolars, d’una educació més completa i equitativa. Però no sentim a parlar de l’objectiu, només dels mitjans: recursos, places, vacances, assignatures. La maquinària educativa necessita que s’hi aboquin més diners, és indiscutible, però també cal revisar els engranatges de l’aprenentatge perquè grinyolen fortament. Què cal aprendre, com i per quin ordre, fins i tot. Aprendre no és només qüestió de diners, hi ha molts factors qualitatius com les metodologies o la sincronització escola-comunitat. 

No se’ns passaria mai pel cap dir que les famílies riques crien millor als fills que les pobres. Aleshores perquè simplifiquem tant la qualitat de l’ensenyament a una mera correlació amb la disponibilitat de recursos? Trobo a faltar terceres veus, experts que posin llum a aquest fals dilema. Molts d’ells aquests dies callen perquè si obren la boca s’emporten pals tant dels mestres com dels polítics. Però hem d’eixamplar la discussió i evitar convertir-la en un simple pols testosterònic entre sindicats i administració. Com diu la dita, els diners no fan la felicitat però hi ajuden. Doncs la inversió pública també ajuda a la qualitat educativa, però no ho és tot.

Més notícies
Una estudiant de l'escola Virolai del Carmel amb mascareta / Jordi Play
Notícia: Les millors escoles de Barcelona segons Forbes
Comparteix

Les millors escoles de Barcelona segons Forbes

La llista 2022 assenyala 4 centres de la capital i una d’elles està al Carmel
Notícia: Les millors escoles de Barcelona segons Forbes - Mobile
Alumnes de l'escola Pere Vila / Escola Pere Vila
Notícia: ENQUESTA | Estàs a favor d’avançar l’inici del curs?
Comparteix

ENQUESTA | Estàs a favor d’avançar l’inici del curs?

El sindicat de mestres s'enfronta a la conselleria d'Educació per l'avançament del curs
Notícia: ENQUESTA | Estàs a favor d’avançar l’inici del curs? - Mobile
Un nen a la zona pacificada d'entrada a l'escola Mas Casanovas / Clara Soler Chopo
Notícia: Les escoles públiques de Barcelona se sumen a la vaga del 15 de març
Comparteix

Les escoles públiques de Barcelona se sumen a la vaga del 15 de març

Les direccions d'escoles i instituts secundaran la protesta i es declaren menystingudes per Educació
Notícia: Les escoles públiques de Barcelona se sumen a la vaga del 15 de març - Mobile
Colectivo Lamajara proposa Labranza Kids / Barcelona Districte Cultural
Notícia: El cap de setmana ideal a Barcelona: 19 i 20 de març
Comparteix

El cap de setmana ideal a Barcelona: 19 i 20 de març

Què fer a Barcelona per gaudir del dissabte i diumenge al matí, tarda i nit
Notícia: El cap de setmana ideal a Barcelona: 19 i 20 de març - Mobile

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Jordi (Català i Suís) a març 18, 2022 | 20:41
    Jordi (Català i Suís) març 18, 2022 | 20:41
    Finals 70 i anys 80: escoles públiques. 35/40 alumnes per classe llevat de les escoles rurals que malgrat tenir un mestre per diferents nivells funcionaven més bé. Suïssa anys 80. Escoles públiques (Cantons): no més de 20 alumnes per classe. I malgrat tenir a CH una concentració d'escoles internacionals a més de CHF 100'000 d'escolaritat sense comptar les activitats extra i el material, les xarxes cantonals d'escoles públiques (competència exclusiva dels Cantons) són mil voltes millor. A CH només començaren a baixar quan va haver-hi l'arribada massiva de refugiats de la guerra als Balcans: bosnians i kosovars principalment. Aquesta onada va fer baixar la qualitat arreu però amb els anys l'hem recuperada. I hi tenim dues de les universitats més bones del món: l'EPFL i l'EPFZ. I són federals, públiques.
  2. Icona del comentari de: Humbert a març 18, 2022 | 22:20
    Humbert març 18, 2022 | 22:20
    Diners, entorn familiar, resistencia a la educació ( quien te has creído que eres), falta de respecte cap al docent, punts de referencia cultural desestructurats( resistencia a l’adaptació perqué no els cal, ells son vencedors o molt solidaris), café para todos del nivell educatiu ( dingú pot ser millor que dingú més) perqué no es “equitatiu”, meritocracia llançada a la basura.
  3. Icona del comentari de: LlunyDeCAT a març 19, 2022 | 01:43
    LlunyDeCAT març 19, 2022 | 01:43
    Prinicipis de la dècada dels 2'000. Amsterdam. Ens trobem dues professores catalanes que ens expliquen el nivell miserable d'anglès a l'escola pública. El comparem amb Amsterdam i la resta de Netherlands. Els escombriaires et parlen en anglès correctíssim. Com em deia un anglès de Londres, els de Netherlands, Dinamarca i Suècia parlen millor anglès que nosaltres. En 20 anys l'ensenyament només ha anat cap avall. Però no cal pas capficar-s'hi: a França no és pas millor.
  4. Icona del comentari de: Ensenyar NO GRACIES, junquerisme com cal!!! a març 19, 2022 | 13:36
    Ensenyar NO GRACIES, junquerisme com cal!!! març 19, 2022 | 13:36
    A l'escola s'ensenyava i educaven els pares, avis. Ara l'escola no ensenya res i educa en 8m, reciclar, i sostenibilitat de la burra. I els mestres no cal que preparin les classes per que no ensenyen res. Nens rucs, ercisme junqueril, govern de pocacoses com el fill de ric aragones, una hamburguesa amb 2 potes
  5. Icona del comentari de: María M. Bernal a març 19, 2022 | 19:03
    María M. Bernal març 19, 2022 | 19:03
    Com a docent amb 40 anys d'experiència, hem de dir que gaudim d'uns resultats educatius força bons si els comparem amb altres països que prenem com a referents en resultats, però amb qui no ens podem comparar en pressupostos, ràtios, ni recursos. Vejam...prendre com a referència Forbes no em sembla precisament el model d'anàlisi a seguir...val més recòrrer als informes PISA, o les anàlisi de l'OCDE...que és l'organisme que fa una comparativa mundial de processos i resultats...i on Finlàndia surt tan bé sempre... I sabeu que ens diferencia, per sobre de tot? Els pressupostos!!! El somiat 6% que la LEC (Llei d'Educació de Catalunya) diu que hem de tenir per garantir la QUALITAT i l'EQUITAT que promou...!!! Siusplau...estem al 3%!!!, i per sota del 4% de la mitjana espanyola... Un Decret d'Inclusió que desmunta les escoles d'Educació Especial amb la immillorable intenció d'atendre'ls als centres ordinaris... però sense recursos!!! Sabeu com es diu això? ESTAFA! A l'alumnat, al professorat i a les families! Quan anys rere any analitzo els resultats publicats de les Proves PISA, de les PAAU, i dels Premis de Batxillerat (mateixes proves per a tothom)...i veig que l'alumnat dels centres públics supera als de la concertada o la privada (que reben, amb diferència, altres recursos) pensó que a la pública ho fem molt bé. No ens ho creiem, però ho fem molt bé. I no hem de deixar d'esforçar-nos per fer-ho bé, però amb condicions. I tenim dret a estar farts d'aquesta administració que ens menysprea i ens posa als peus dels cavalls davant l'opinió pública. Treballem al juliol...i l'ú de setembre comencem a organitzar el curs amb la nova plantilla. Ens calen hores de feina i reunions per fer-ho dignament. L'alumnat ho necessita, i el conseller ho SAP. Que fins i tot els equips directius s'assabentin per la premsa dels possibles canvis, i no consensuats amb el Consell Escolar de Catalunya (com sempre s'ha fet) és una provocació. I ho saben. Com deia l'eslògan d'una pancarta: "No són les vacances, són les mancances". SALUT PÚBLICA!!! EDUCACIÓ PUBLICA!!! Per quan la recuperació de les retallades? Alumnat, professorat i societat ens ho mereixem. Quan recu
    • Icona del comentari de: CARMEN a març 21, 2022 | 10:26
      CARMEN març 21, 2022 | 10:26
      ES
  6. Icona del comentari de: María M. Bernal a març 19, 2022 | 19:05
    María M. Bernal març 19, 2022 | 19:05
    Com a docent amb 40 anys d'experiència, hem de dir que gaudim d'uns resultats educatius força bons si els comparem amb altres països que prenem com a referents en resultats, però amb qui no ens podem comparar en pressupostos, ràtios, ni recursos. Vejam...prendre com a referència Forbes no em sembla precisament el model d'anàlisi a seguir...val més recòrrer als informes PISA, o les anàlisi de l'OCDE...que és l'organisme que fa una comparativa mundial de processos i resultats...i on Finlàndia surt tan bé sempre... I sabeu que ens diferencia, per sobre de tot? Els pressupostos!!! El somiat 6% que la LEC (Llei d'Educació de Catalunya) diu que hem de tenir per garantir la QUALITAT i l'EQUITAT que promou...!!! Siusplau...estem al 3%!!!, i per sota del 4% de la mitjana espanyola... Un Decret d'Inclusió que desmunta les escoles d'Educació Especial amb la immillorable intenció d'atendre'ls als centres ordinaris... però sense recursos!!! Sabeu com es diu això? ESTAFA! A l'alumnat, al professorat i a les families! Quan anys rere any analitzo els resultats publicats de les Proves PISA, de les PAAU, i dels Premis de Batxillerat (mateixes proves per a tothom)...i veig que l'alumnat dels centres públics supera als de la concertada o la privada (que reben, amb diferència, altres recursos) pensó que a la pública ho fem molt bé. No ens ho creiem, però ho fem molt bé. I no hem de deixar d'esforçar-nos per fer-ho bé, però amb condicions. I tenim dret a estar farts d'aquesta administració que ens menysprea i ens posa als peus dels cavalls davant l'opinió pública. Treballem al juliol...i l'ú de setembre comencem a organitzar el curs amb la nova plantilla. Ens calen hores de feina i reunions per fer-ho dignament. L'alumnat ho necessita, i el conseller ho SAP. Que fins i tot els equips directius s'assabentin per la premsa dels possibles canvis, i no consensuats amb el Consell Escolar de Catalunya (com sempre s'ha fet) és una provocació. I ho saben. Com deia l'eslògan d'una pancarta: "No són les vacances, són les mancances". SALUT PÚBLICA!!! EDUCACIÓ PUBLICA!!! Per quan la recuperació de les retallades? Alumnat, professorat i societat ens ho mereixem.
  7. Icona del comentari de: Jordi (Català i Suís) a març 19, 2022 | 21:58
    Jordi (Català i Suís) març 19, 2022 | 21:58
    El primer PISA enxampà França amb un resultat catastròfic que provocà l'amenaça del Govern Francès d'eixir-ne'n. França té un nivell molt baix per una raó molt simple: és plena de guettos amb descendents d'estrangers d'Àfrica. Tenen escoles anomenades ZEP (zone éducation prioritaire). És com les escoles al barri de la Mina a Barcelona als 70/80. I en tenen arreu de França. La gent arriba a les Unis sense escriure bé el francès. I han hagut d'abaixar el nivell de la prova del BAC perquè era l'Apocalipsi. Si comparem el nivell francès amb la Romandie a Suïssa hi trobarem un abisme. I com hi tenim molts francesos treballant constatem que molts són interdits d'enviar emails als clients perquè fa mal als ulls veure'ls de tantes faltes d'ortografia. No conec pas CAT però amb tots els Africans que hi viuen puc imaginar-me la situació. A CH vàrem tenir el mateix problema als 80 amb l'arribada massiva de portuguesos i després amb els refugiats Bosnians i Kosovars de les guerres balcàniques. Trigarem anys a recuperar l'estabilitat. I parlo només de les escoles públiques que són gestionades exclusivament pels Cantons. L'examen de la Maturité Fédéral no té res a veure amb el BAC francès. No hi tenim abaixament del nivell o instruccions secretes als correctors per fer passar la prova per "complaisance".
  8. Icona del comentari de: Temps de ganduls d'esquerra a març 20, 2022 | 06:20
    Temps de ganduls d'esquerra març 20, 2022 | 06:20
    Un nen a la publica, tota la vida subvencionat, els hi ens3nyen poc, aixo si els eduquen a saber parar la ma. Quin desastre d'educació guai, de la nefasta psoecialista marta mata, pobre nena, pobret nen, son tan bonics

Nou comentari

Comparteix