Les esquerres de Barcelona es fan les estretes quan ve Felip VI a Barcelona i per exemple el saluden dins dels pavellons de congressos –a Alimentària, per exemple– però fan l’escarafall d’evitar el besamans a la porta. A l’Ajuntament el govern municipal fa tres quarts del mateix: Ada Colau fa retirar l’escut de Joan Carles I de l’obelisc de la Diagonal però manté intacta la cessió del Palau Albéniz a la Casa Reial perquè s’hi allotgi quan li vingui en gust. El darrer any s’hi ha hostatjat 5 vegades.
És incomprensible no voler donar la mà a Felip VI davant les càmeres i després per darrere proporcionar-li allotjament. Perquè la Casa Reial, quan vol i li convé, bé que tria dormir en un hotel o abstenir-se de fer nit a Barcelona. La coartada de l’Ajuntament és que l’estada costa pocs diners a l’erari de la ciutat, perquè Patrimoni Nacional ja s’ocupa del manteniment del palauet. Vet aquí la trampa eterna de l’status quo: centrar el debat en allò existent, no en les alternatives.
El Palau Albéniz podria no haver estat una residència reial. És més, no va néixer com a allotjament sinó com a espai efímer per a recepcions oficials dels monarques el 1929, durant l’Exposició Internacional a Montjuïc. Durant la República ja es va intentar convertir l’espai en un museu de la música –per això es diu Albéniz!– i avui podria ser moltes altres coses, públiques o privades, des d’un showroom de moda fins a un annex del seu veí MNAC. Si el consistori es posés a fer una pluja d’idees li sortirien molts possibles usos.
Però ah, això seria desafiar l’Estat. Fer enfadar molts tertulians madrilenys que erosionarien el bipartit de la Moncloa. La cantarella dels comuns còmplices dels independentistes en la missió secreta de trencar Espanya. En canvi, rebatejar un carrer no aixeca tants titulars, perquè no treu privilegis efectius. No canvia la vida del monarca i la seva família, ni els seus hàbits i preferències, ni la seva opacitat. Potser causava rebombori el 2015, quan Ada Colau va arribar a l’alcaldia i volia treure totes les imatges del rei del saló de plens. Avui de gestos provocadors com aquells ja no en fa. És l’era del diàleg i la concòrdia, ara no toca fer soroll.
El Palau Albéniz ens pertany a la ciutadania per via doble, perquè es va construir amb els impostos dels barcelonins i es manté amb els que paguem a l’Estat. Com a molt mínim hauríem de poder-lo visitar amb total facilitat al llarg de l’any, llogar-lo per a esdeveniments qui ho vulgui i poder consultar en línia totes les reunions i estades reials que aculli.
Res de tot això succeeix ara mateix ni està previst que succeeixi en breu. Els plebeus ens hem de conformar amb passejar pels jardins i fer un tour escadusser per la Mercè. La llum i els taquígrafs a la monarquia queden per a mandats futurs. Amb aquest republicanisme de saló, Barcelona només és antimonàrquica per les minúcies, sempre i quan no suposi canviar l’status quo.
7 
3 