Només la pluja i l’alcohol semblaven tenir el poder de restar protagonisme a la festa gran de Barcelona. Com tothom sap, els meteoròlegs són humans i s’equivoquen, i els botellots s’han convertit en el programa alternatiu de les festes a la ciutat. Però el primer dia de la festa s’ha vist aigualit per la major obsessió de les altes esferes judicials madrilenyes. La detenció a l’Alguer del president Puigdemont per part de la policia italiana, en virtut d’una suposada euro-ordre vigent, però que la UE interpretava com a inactiva, ha convertit la capital del país en l’epicentre de les protestes ciutadanes i de l’independentisme institucional.
De fet, els regidors independentistes de Barcelona han anul·lat la seva agenda per acudir a les protestes contra la detenció a Itàlia del president a l’exili. Pocs esperaven que La Mercè quedés enfangada per dèries de jutges al servei de la unitat d’Espanya i no de la justícia, més enllà dels previsibles macro-botellots, que també resten protagonisme a un amplíssim programa d’oci i cultura popular en una festa que enguany celebra 150 anys de vida.
“Sento molta ràbia quan veig la naturalitat amb la qual es justifiquen els discursos de l’extrema dreta”, deia aquest dijous la pregonera de la festa, l’activista Custodia Moreno. Té raó, i per cal afegir que el més perillós és com l’autoanomenada esquerra espanyola, el PSOE, avala les dèries d’aquesta extrema dreta. El cas de la persecució de Puigdemont és el més clar. Aquesta dreta franquista judicial no actuaria amb tanta impunitat si l’Estat, ara en mans de l’esquerra, li parés els peus per comptes de riure-li les gràcies i esperar també que el president a l’exili arribi emmanillat a Madrid en nom de la Constitució.
Mentrestant, l’Ajuntament està preocupat per la “combinació” de mobilitzacions a favor de del president a l’exili i els actes festius de la Mercè, que comportaran una alta afluència al carrer: “Estarem amatents per adaptar dispositius policials a aquestes noves circumstàncies”, diu el consistori. Ara també és moment de preocupar-se pel retrocés en les llibertats civils i polítiques del país del qual és Cap i Casal.
