Les festes de la Mercè tenen com a ciutat convidada Roma i aquest dijous hem sabut que la presència italiana a la celebració barcelonina inclourà per exemple cinema a la fresca, una nit de focs i la reinauguració de l’exposició principal del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), que custodia sota la plaça de Rei una valuosa col·lecció de patrimoni romà. Aquesta sobtada revalorització de les restes de Barcino, que la ciutat reivindica ben poc la resta de l’any, em fa pensar en les lliçons que Roma podria donar a Barcelona aquest setembre més enllà de l’intercanvi cultural que propicien les festes.

Vaig visitar Roma fa un parell d’anys, ja en pandèmia, i vaig envejar-ne un bon grapat de polítiques urbanes. Per començar, un fantàstic park and ride gratuït al voltant de l’última parada de metro i tren, que feien servir molts treballadors per estalviar-se entrar amb cotxe a la ciutat i el cost i esforç d’aparcar el vehicle. També l’usaven, com jo, molts visitants que volien conèixer la regió i no només la ciutat. Era purament un solar asfaltat i un edifici d’aparcaments com el de l’aeroport, tot molt senzill però ben comunicat. Un mercat ambulant, a més, li donava vida i més sensació de seguretat.

Barcelona i Catalunya es resisteixen inexplicablement a construir els park and ride que triomfen a capitals com la d’Itàlia. La insistència de les administracions en els aparcaments dissuasius en origen, és a dir, escampats pel Baix Llobregat i els Vallesos, segur que és molt racional però no encaixa amb la mentalitat mediterrània dels conductors. Els canvis d’hàbits en mobilitat s’han de recolzar una mica en els usos i costums vigents per facilitar la transició. Quan vinguin els romans aquest setembre, que ho expliquin als nostres tècnics, si us plau.

Park and ride a l'última parada de metro i tren de Roma / Foto: MMP
Park and ride a l’última parada de metro i tren de Roma / Foto: MMP

Divulgar el llegat romà

Com a bona guiri, no podia marxar sense acostar-me al Fòrum Romà a admirar el llegat de la capital de l’Imperi Romà. Igual que la majoria dels guiris de Barcelona, jo era també repetidora perquè ja havia estat a Roma i havia visitat el Fòrum. Però Roma no es conformava amb lluir altes columnes, sinó que de nit els trams de mur més amplis lluïen un mapping que explicava la història de la ciutat de forma artística i innovadora. Barcelona té muralla desangelada a Ciutat Vella i alhora nombrosos estudis creadors de mappings –com demostra cada any el Festival Llum–, dos actius que no sumen esforços. Ja que els tindrem de convidats, potser que els artistes romans que ens visitin ens ajudin a treure més profit d’aquest capital monumental i artístic.

Mappings sobre el patrimoni al Fòrum Romà / Foto: MMP
Mappings sobre el patrimoni al Fòrum Romà / Foto: MMP

Tradicionalment Barcino no ha barrufat del tot als governs d’esquerres de la ciutat, més interessats en la memòria obrera del segle XX que en l’emperador August. En època d’aquest romà, per cert, es va fundar la colònia Barcino. I com a testimoni de l’època i del seu regnat conservem imponents columnes del temple que coronava el Mont Taber, avui dins del Centre Excursionista del carrer Paradís. August, per cert, va néixer un 23 de setembre, la vigília de la nostra Mercè. Una coincidència magnífica que no hem aprofitat ni una vegada.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Gironí. a juliol 23, 2022 | 08:51
    Gironí. juliol 23, 2022 | 08:51
    Vaig visitar Roma l'any 1999. I no és aquesta l'impressió que me'n vaig endur. És clar que les coses poden haver canviat, però tant i tant no ho se pas. El tràfic rodat era un auténtic campi qui pugui; només respectaven els vianants en els passos de zebra, les altres normes res de res, ignorant direccions prohibides, aparcant en doble i triple fila, un cotxe aparcat de manera que deixés la meitat enmig del carrer transversal..... En fi. a can seixanta. I al metro i autobusos, el que pagava era un tros d'ase; de metro hi havia la linia roja i la linia blava- segos deien pel color dels vagons. Però a la pràctica totes dues línies tenien el mateix color: una massa de graffitti densa i impenetrable. En fi, tanmateix em va agradar i vaig llençar la moneda a la Fontana de Trevi.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa