Els desnonaments a Barcelona són actualitat permanent. El 2021 es va tancar amb gairebé 5.000 desnonaments per ordre judicial a tota la demarcació -el gruix a la ciutat-, i ara un denonament de sis famílies que es va produir pocs dies abans de l’esclat de la pandèmia el 2020 ha acabat als tribunals amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i els regidors Marc Serra i Lucía Martín com a imputats.
Els fets es remunten al març de 2020, quan l’Ajuntament va multar el fons voltor Vauras Investment amb 417.000 euros per no oferir lloguers socials a sis families vulnerables que vivien en l’immoble situat al Pobe sec (conegut com a bloc Llavors), després d’haver avisat l’empresa amb notificacions. Després que el consistori imposés les sancions, el propietari del bloc va presentar una querella en què s’acusava l’adminstració pública de vuit delictes relacionats amb la seva actuació per aturar els desnonaments: coacció, extorsió, prevaricació, infidelitat de documents públics, suborn, tràfic d’influències, negociacions prohibides a funcionaris públics i usurpació d’atribucions.
Desnonar famílies vulnerables, penat per la llei
Ara, dos anys després, i contra el criteri de la jutge d’instrucció i del fiscal, l’Audiència de Barcelona ha admès a tràmit la querella del fons i ha imputat l’alcaldessa i els dos regidors, però només pels presumpetes delictes de coaccions i prevaricació. En una compareixença d’urgència de l’Ajuntament, la regidora Lucía Martín ha estat contundent a assenyalar el fons voltor Vauras Investment com una peça de l’engrantge d’un “cas claríssim d’especulació immobiliària”. La regidora ha detallat que “és un fons d’inversió que va iniciar un procés d’exclusió de veïns i veïnes per revaloritzar els habitatges, i això implica buidar l’edifici de veïns”. Per la seva banda, el regidor Marc Serra s’ha mostrat confiat que el procés judicial acabarà en via morta, “com ha passat amb la desena de causes que hem afrontat”.
Desnonaments i dret a l’habitatge, confrontats
El cas d’aquest bloc i la imputació de càrrecs municipals per haver imposat una sanció administrativa al propietari dels pisos que habitaven famílies vulnerables ha tornat a confrontar el dret a l’habitatge amb el dret dels propietaris a cobrar els lloguers. Justament, però, com ha explicat el consistori, prima el deure de protecció de les administracions de les famílies vulnerables i les administracions locals s’emparen el decret del govern català 17/2019 per imposar sancions -de fins a 90.000 euros per pis desnonat- als tenidors que no ofereixin un lloguer social a famílies vulnerables.
Per tot plegat, us preguntem si creieu que és necessari que les administracions locals sancionin econòmicament les empreses que tirin endavant desnonsaments sense oferir prèviament una alternativa de lloguer social per a les famílies que quedi acreditat que es troben en una situació de vulnerabilitat, o si per contra, considereu que s’intervé excessivament en el mercat.
Poll MakerEls activistes anti-desnonaments es planten
El mateix dia s’ha sabut que els investigats per la protesta durant el desnonament -al sisè intent dels Mossos i després de diverses detencions- han anunciat que no es presentaran davant de la justícia per donar compte de la seva resistència per impedir els desnonaments el març de 2020. L’edifici Llavors es va convertir en un símbol del moviment antidesnonaments a Barcelona. L’actuació policial es va saldar amb 12 persones investigades –tres per atemptat a l’autoritat i nou per desordres públics– i 60 denunciades per desobediència.
Per la seva banda, el fons propietari de l’edifici ha mantingut sempre que l’Ajuntament va pressionar perquè no es produissin els desnonaments amb ·”amenaces” de no concedir llicències d’obres en altres punts de la ciutat, i detalla en la querella reunios en què s’haurien produït aquestes “coaccions“. L’Ajuntament ha assegurat que simplement va comunicar-li que havia d’oferir un lloguer social si no volia incórrrer en l’incompliment del decret català i afrontar les sancions corresponents.
