Dos anys i mig esperant Colau

L’alcaldessa no troba temps per ser entrevistada al TOT Barcelona, ni tan sols en campanya electoral

L’equador de mandat és temps d’entrevistes polítiques. La tradició periodística dicta que els mitjans de comunicació programem converses amb els principals regidors de govern i els caps de l’oposició, per fer balanç del que s’ha aconseguit i el que falta per fer, i també per explorar la cursa electoral que s’albira a l’horitzó. A Barcelona i arreu, qui més dona la cara en l’equador de mandat és qui ostenta la vara de l’Alcaldia.

Per això aquesta primavera novament el TOT Barcelona, com fem des del naixement del mitjà el novembre de 2018, hem cursat la nostra protocol·lària petició d’entrevista a Ada Colau. Hem fet els deures i au, a seguir treballant. Ja sabem que rere les excuses que rebrem hi ha una negativa inamovible. L’alcaldessa no ha trobat ni 15 minuts per conversar amb el TOT Barcelona en dos anys i mig: ni tan sols en campanya electoral! Té temps per fer stories a Instagram, per anar a tots els magazins de ràdio i fins i tot als programes del prime time televisiu espanyol. Però per a un mitjà d’informació local privat en català no té disponibilitat a l’agenda.

La vocació d’aquest article no és victimista, ni recriminadora. És purament notarial, per deixar constància pública d’uns fets. Hem cursat sol·licituds d’entrevista a Ada Colau en tot tipus d’ocasions: per l’estrena del mitjà, les eleccions, la investidura, la Mercè, el primer any de bipartit… Pels canals formals i també pels informals. Fins i tot en persona, a la trobada de regidors i premsa que es feia cada Nadal pre-pandèmia, a l’estil Rubianes: “Alcaldessa, va, busqui’ns una estoneta algun dia!”. 

Sempre hem rebut respostes molt educades, d’ella i del seu equip. “Buscarem un forat!”. “Té una agenda molt atapeïda”. “Rep moltes peticions”. Però al capdavall, silenci administratiu negatiu. Hi insistim ben bé perquè la tossuderia és un deure periodístic. Reconec, això sí, que a mesura que passaven els mesos ens hem deixat de floritures: “Em curses de nou la petició, perquè en quedi constància?”. “Ok, ho passo”, respon l’intermediari de torn. No cal entretenir-se, és un simple tràmit. Registre notarial. 

Sospito que les raons del ‘no’ tàcit són més personals que polítiques. Al TOT Barcelona no som de fer massatges als entrevistats. Regidors de govern i oposició ho tenen ben assumit i no s’escapoleixen pas. Sense anar més lluny, aquesta setmana hem entrevistat als tinents d’alcaldia Jaume Collboni (PSC) i Janet Sanz (Bcomú), que també tenen agendes molt complicades i ens hi han fet espai més d’una vegada. Membres del govern actual i del predecessor, l’oposició de dretes i d’esquerres, independentistes i unionistes, també han trobat temps. Fins i tot Manuel Valls es va atrevir a rebre’ns durant la campanya de 2019 quan sabia sobradament que li caurien força preguntes incòmodes. 

Explicacions, no opinions

La singular por escènica d’Ada Colau em porta a moltes reflexions sobre la relació premsa-política. Els personatges més coneguts tenen una clara predilecció pels micròfons generalistes, sobretot per aquells que no els demanin explicacions sinó opinions: què en pensa de tal polèmica d’actualitat, de la institució del davant, de l’aniversari del 15M, quins plans de futur té… A les entrevistes amables, les preguntes documentades sobre la pròpia gestió –ja no diguem les repreguntes!– s’han de buscar amb lupa. Menció especial mereixen per als formats intimistes que mostren la cara humana del polític –quin gran concepte– a una audiència molt més àmplia que el propi electorat, que no se sap mai on pot portar-te el servei públic

Malauradament el meu ofici arrossega una variant de l’autocensura que consisteix a fer les entrevistes d’avui pendents de les que et puguin concedir o no demà. Ja no dic esperant filtracions o subvencions! Simplement fer sentir còmode el polític –o el famós del moment, des de futbolistes fins a epidemiòlegs– perquè hi vagi de tant en tant. I curiosament passa més als espais de més audiència. Però si és al revés! Per ser mediàtic cal sortir als mitjans i el preu de la fama és ser fiscalitzat. El contracte social és aquest i no l’invers!

Veïns, mitjans, democràcia

Una servidora fa molts anys que col·labora amb el moviment veïnal i la premsa dels barris i s’ha fet un fart de sentir laments per la manca d’un periodisme d’obediència estrictament local, que faci seguiment del que l’Ajuntament vota, debat i sobretot del que paga i no paga amb diner públic. I que sigui crític, exigència que sempre va acompanyada de grans elogis a la generació de Josep Maria Huertas Claveria. 

Segur que l’alcaldessa ho devia escoltar molts cops en els seus inicis d’activista de base, tot i que ja comencin a quedar-li una mica llunyans en el temps. En els dos anys que falten de mandat, potser un matí es llevarà i se’n recordarà de sobte. I decidirà que vol freqüentar molt més les capçaleres locals, com més crítiques millor, perquè diuen diuen diuen que sense un periodisme crític no hi ha democràcia de qualitat. I que sense mitjans locals, no hi ha municipalisme. Mentre no arriba aquest moment seguirem cursant peticions d’entrevista. Qui sap, qualsevol nit pot sortir el sol.

Comentaris

    JO 07/06/2021 6:35 pm
    RES
    Colau, la Reina d'erc.epaña 07/06/2021 5:32 pm
    Colau es l'enveja del mon mundial. Tothom voldria una colau per la Presidencia de la chanalitat del montilla i tripartitos erc.edpaña
    Pere 07/06/2021 2:18 pm
    Barcelonins, teniu el que us mereixeu, com deia Churchill. Aquesta bona dona amb els vostres vots està fent mèrits per aconseguir alguna cartera ministerial a Madrid. No hi ha més cec que el que no vol veure.
    FUERA LA OLIGOCRACIA 07/06/2021 12:11 pm
    En politica no te tienen que convecer el politico, eres tu acompañado de la mayoria de tu distrito que le tienes que pedir que quires y si no lo defiende tu diputado lo que pide su distrito se encha y se pone a otro. Eso es DEMOCRACIA.
    Ramon 07/06/2021 10:39 am
    Exolica-li al món, que l'independentisme en conjunt suma més. Explica-li al món, que el vot unionista no prové de catalans sinó de colons espanyols. Per culpa d'ERC el missatge de Desembre del 2017 fou la victòria d'un partit ferotgement espanyolista, Ciutadans. En dues eleccions espanyoles va quedar en primer lloc el bocatorta aquell de la Comuna Pudent. I la senyora o senyoreta Inmaculada a Barcelona. Per culpa d'ERC, aquests són els missatges que Espanya ha pogut anar donant al món. Amb el missatge afegit que, a sobre, dins l'independentisme era més allò ideològic que ens separava que allò nacional que ens unia. Espanya ha comptat amb tres partits instrumentals per evitar la llibertat de Catalunya, Ciutadans, la Comuna Pudent i ERC. I tots tres els han set imprescindibles. Cadascun amb llur funció ben definida.
    Ramon 07/06/2021 10:31 am
    Per culpa d'ERC, Espanya ha pogut donar al món fins a CINC vegades el missatge de la victòria electoral important d'un partit sucursalista. Un missatge que nosaltres el sabem equívoc però que ells, de cara al món, ho han tingut fàcil per fer-lo inequívoc. Dues eleccions estatals, dues de nacionals i una de l'ajuntament de Barcelona.
    Gironí 07/06/2021 8:23 am
    Barcelonins, l'heu votada, tornada a votar i, si es torna a presentar, crec que la tornareu a votar. Vosaltres mateixos.
    EldeGràcia 07/06/2021 7:16 am
    A gaudir del que s'ha votat, no una sinó dues vegades! Repassem la trajectòria professional dels candidats abans de donar el vot alegrement, si us plau.
    Ricard 06/06/2021 10:27 pm
    Jo no sé que fa TOTBarcelona, que ens està dient que no sap fer la seva feina.
    Narcís 06/06/2021 8:35 pm
    Deixant de banda la delinqüència . . l' atur . . els explotats . . els il.legals . . els brètols . . . . . . els impostos . . els tributs . . les taxes . . . . . . . la contaminació acústica , atmosfèrica i de l ' aigua . . . . . . . tot plegat, tingui responsabilitat o no .. puc saber exactament què ha fet per Barcelona des que és l' alcaldesa ? PD : ha passat prou temps per fer petit resum !

Nou comentari