La reforma de Via Laietana es desencalla finalment, després de més d’una dècada d’espera i queixes veïnals. L’avinguda tindrà voreres de 4,15 metres d’amplada i els cotxes ja no la podran recórrer en sentit ascendent, de mar a muntanya. El govern municipal ha anunciat que les obres començaran a finals de l’any vinent, duraran 18 mesos i estaran acabades “dins d’aquest mandat”. L’estrena està prevista per “mitjans de 2023”, és a dir, pels volts de les properes eleccions municipals.
La futura Via Laietana tindrà un carril bus-taxi per a cada sentit, al costat de les respectives voreres. Al centre hi haurà un carril bici només de pujada i un carril compartit per a vehicles privats i bicicletes de baixada amb la velocitat limitada a 30 km/h. Avui circulen per l’avinguda 47.400 vehicles cada dia: 18.700 de pujada i 28.700 de baixada. El trànsit de pujada es desviarà a partir de 2023 per Marquès d’Argenteria i haurà de resseguir el perímetre del parc de la Ciutadella per arribar a l’Eixample.
Els veïns de l’entorn immediat són els únics que podran pujar Via Laietana, usant el carril bus. Un sistema de càmeres comprovarà que tinguin autorització a través del número de matrícula, com ja es fa a la Rambla, que tampoc té circulació privada en sentit ascendent. El carrer Jonqueres es pacificarà per complet: s’hi plantaran arbres i gairebé no tindrà trànsit, perquè els busos i taxis ja no es desviaran i arribaran a Urquinaona per Via Laietana mateix.
Recreació virtual de la reforma de Via Laietana / Ajuntament de Barcelona
L’empresa municipal Bimsa licitarà en els propers dies el projecte executiu, que concretarà detalls com l’afectació a la circulació durant tota l’obra. La intervenció té un pressupost de 34 milions d’euros i inclou la renovació de tot el subsòl, que amaga un kilòmetre de galeries centenàries. Posar ordre a l’actual garbuix de canonades i cablejat de subministraments obligarà a esventrar Via Laietana de dalt a baix.
“Passarà de ser un carrer angoixant i estressant, que sembla més aviat una autovia, a un carrer on el vianant i la bicicleta seran prioritaris”, ha presumit en roda de premsa la tinenta d’alcaldia Janet Sanz, acompanyada del regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa. Ha recordat que Via Laietana té 20 metres d’amplada, “el mateix que un carrer tipus de l’Eixample”, però amb doble direcció i molt més trànsit. “El vianant avui és el gran oblidat”, ha insistit.
Així, Sanz ha defensat eliminar el trànsit de pujada com una priorització d’usos lògica davant la manca d’espai. Preguntada per la capacitat de l’entorn de la Ciutadella d’absorbir tants cotxes, ha confiat que “en poc temps anirà a menys el volum de cotxes” a tota ciutat per l’impacte de mesures com la Zona de Baixes Emissions o la pacificació de la Meridiana.
Una “línia vermella” per als comerciants
Aquest dijous al vespre el consistori presenta als veïns la remodelació, que de fet és una de les dues opcions finalistes exposades el març passat. Els comerciants de Via Laietana han reclamat amb insistència la reforma des de fa tres mandats i fins i tot van encarregar a la UPC una proposta pròpia. Fa un any van reclamar a Ada Colau que mantingués els dos sentits de circulació –ho van titllar de “línia vermella”– i van criticar el procés participatiu de 2018 per “esbiaixat i incomplet”. En els tallers consultius sobre la reforma la majoria d’assistents van explicitar que preferien renunciar a maxivoreres de 5 metres d’amplada perquè l’espai guanyat no s’omplís de terrasses de bar.
Rabassa ha defensat que la reforma “dona compliment a un compromís” amb el veïnat i “actualitza al segle XXI un carrer pensat al segle XIX”. Ha defensat que la proposta “recull un equilibri de les diverses sensibilitats que van emergir del procés participatiu i les necessitats tècniques” de la via. La voluntat municipal, ha detallat, és “veïnificar la via” per “afavorir el passeig” a peu amb zones d’estada, menys soroll i fum i millor il·luminació.
Antonio López i la prefectura de policia, als llimbs
La reforma també aspira a fer més amable el pas del Gòtic a la Ribera, avui separats per una Via Laietana que exerceix més de frontera que de frontissa. En aquest sentit, dos carrers al voltant de Correus –Fusteria i Àngel J. Baixeres– passaran a tenir plataforma única i una filera d’arbres. I al llarg de la via s’eixamplaran quatre places ja existents: la cruïlla de Jonqueres, les dues meitats d’Antoni Maura, la plaça de l’Àngel i la d’Antonio López.
Aquesta última té pendent canviar de nom, d’ençà que el govern municipal va desterrar-ne l’escultura d’aquest magnat colonial acusat de participar en el comerç d’esclaus de l’època. El rebateig s’havia de fer a través de la multiconsulta, varada als tribunals, pel que ha quedat als llimbs: “Hem de veure si es pot o no dur a terme la consulta”, ha assumit Rabassa.
Tampoc té calendari ni futur clar la cessió estatal de la prefectura de la Policia Nacional, que el mateix regidor va defensar i li va costat la desautorització del PSC. “Hi ha un acord per sol·licitar a l’Estat la reubicació d’aquest equipament i s’haurà de traslladar a l’Estat per trobar un espai consensuat”, ha recordat.
