Els comerciants de la Via Laietana han impulsat un manifest i una “Taula” de gremis, col·legis, cambres i entitats econòmiques i veïnals de tota la ciutat per reclamar a l’Ajuntament de Barcelona que la reforma que està discutint diversifiqui les propostes plantejades. Si bé estan satisfets pel compromís municipal d’acabar el mandat amb el projecte llest per executar-lo el següent quadrienni, no veuen prou diverses les quatre propostes que centren les deliberacions. Asseguren que no se senten representats pel procés participatiu en marxa, que va començar al setembre i està en fase de conclusions a l’espera de d’una última sessió després de Nadal.
“Hi ha quatre propostes molt tancades, en realitat són quatre versions de la mateixa proposta, i hem signat un manifest per demanar rigor tècnic i fer un projecte sense interessos preconcebuts”, ha sostingut David González, portaveu de l’Associació de Veïns i Comerciants de Via Laietana. “Fa ja molts anys que reclamem aquesta reforma, ja toca, i considerem que el procés participatiu ha estat esbiaixat i incomplet”, ha remarcat. “Certs aspectes i detalls no s’estan aprofundint suficient, només s’està posant el focus en la mobilitat i falta una visió més comercial, veïnal i turística”, ha dit. Les tres carències bàsiques que veuen a les propostes són la manca d’intervenció en els accessos superior i inferior –Urquinaona i Correus–, la manca de “nodes” a les places per “conquerir” el pas transversal del Gòtic a la Ribera i reduir només el trànsit passant sense suprimir la “simetria” de la circulació.
Les quatre opcions per a les voreres de Via Laietana que oferia el procés participatiu / Ajuntament de Barcelona
“No tenim una contraproposta, però detectem quins són els temes de debat importants i veiem que no coincideixen amb els del procés participatiu”, ha criticat Julian Galindo, director del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC, universitat amb la que l’entitat promotora de la Taula va realitzar un estudi i projecte de reforma per l’artèria. “La Via Laietana té 20 metres i volen fer-s’hi moltes coses, s’ha de prioritzar”, ha assegurat. L’acadèmic ha assumit que mantenir “un carril de pujada i un de baixada” per al trànsit ordinari és “una línia vermella” –tot i que el doble sentit no desapareix cap de les quatre propostes municipals– i ha recomanat crear “nodes” al centre de la via amb illes transitables que facilitin creuar d’una vorera a l’altra als eixamplaments de la via, com per exemple a la plaça Antoni Maura. “És més fàcil i segur creuar dos carrils i dos carrils, que quatre de cop”, ha reflexionat. El projecte inicial que havien presentat els comerciants, justament, incloïa una illa central a l’alçada d’Antoni Maura amb dues grans escultures de Jaume Plensa il·luminades per la nit.
[r:1]
Un altre dels elements que disgusta als integrants de la taula és el carril bici especialitzat –no compartit amb altres vehicles–, que les propostes municipals situen o bé al centre en format bidireccional o bé segregat al costat de cada vorera. Galindo ha criticat que els carrils exclusius per a ciclistes ja suposarien “tres metres” dels 20 d’ample que té Laietana i ha qualificat la primera opció “d’autopista per a bicicletes”. “Els cotxes maten persones, però les bicicletes i els patinets també!”, ha defensat. En aquest sentit, ha demanat “no fer un carrer perillós” i admetre a discussió l’opció de barrejar bicicletes i cotxes en ‘carrils 30’ de velocitat limitada. “Les pròpies bicicletes farien que el cotxe automàticament freni”, ha dit. “No diem que la solució sigui barrejar-ho tot, però s’ha de poder discutir”, ha insistit.
Presentació del manifest i la ‘taula’ d’entitats per humanitzar la Via Laietana / Meritxell M. Pauné
També ha participat en la presentació de la ‘Taula per la Via Laietana’ aquest dimecres el vicepresident de l’AVV de la Barceloneta, Manel Martínez, que ha remarcat la importància de la via com a accés a la Barcelona a falta d’un transport públic suficientment “desenvolupat”. “No podem acceptar cap proposta que ens deixi aïllats, sense un carril de sortida i d’entrada a Barcelona i no és solució viable ni agradable desviar-nos cap a Montjuïc o el passeig Sant Joan”, ha advertit. “Volem seguir sent un barri integrat a la ciutat, altre cop viu i vinculat amb el port i el centre de la ciutat”, ha subratllat, posant com a exemple el vincle històric del barri pescador amb el mercat de Santa Caterina. Per a aquesta entitat ha resultat decebedor que no s’intervingués prou en les propostes en redireccionar el trànsit que agafa l’avinguda per accedir o sortir de la Ronda Litoral, el que genera congestió. Per això, Martínez reclama reformular l’encreuament de Laietana amb els passejos Colom i Isabel II. Finalment el darrer ponent de la presentació ha estat Gabriel Jené, president de l’entitat comercial Barcelona Oberta, que ha alabat el poder de convocatòria dels comerciants de Via Laietana i la complicitat del teixit econòmic de la ciutat –una trentena d’entitats, entre elles les cambres de comerç i de la propietat i Foment del Treball– envers la iniciativa.
Calendari i resposta municipal
La demanda d’ampliar els focus de la discussió topa, però, amb el calendari ajustat del govern municipal. El compromís assolit amb els comerciants és deixar aprovat un avantprojecte de la reforma abans d’eleccions, perquè al proper mandat s’aprovi ja el projecte executiu definitiu i es facin les obres. “Portem 20 anys esperant aquesta reforma i volem que es faci bé, si això ens obliga a endarrerir el calendari serà una llàstima”, ha assumit el portaveu dels comerciants. “S’han de posar és més recursos: si es vol, podem arribar a temps”, ha afirmat. Portaveus municipals han respost, en canvi, que “el calendari respon a la demanda dels comerciants, amb qui es va acordar que es faria un procés participatiu per poder tenir a punt un projecte abans de finalitzar el mandat”. “S’han posat sobre la taula uns dibuixos inicials que apunten uns primers criteris de com es podria distribuir l’espai i com ampliar les voreres, quatre assajos o aproximacions com a punt de partida per enfocar i enriquir el debat; en cap cas han estat propostes tancades sinó obertes al debat”, defensen.
El districte de Ciutat Vella, per altra banda, coincideix en destacar l’heterogeneïtat de les quatre propostes: “Hi ha quatre configuracions diferents de carrils de calçada i quatre amplades diferents de vorera”, ha recordat aquest matí Jordi Rabassa, conseller tècnic del districte. L’última sessió amb conclusions es celebrarà el gener. Ha lamentat la “impugnació de tot el procés participatiu sense veure encara cap projecte municipal” i ha recordat que el Pla de Mobilitat vigent preveu a llarg termini prohibir la circulació en bicicleta pels carrerons del Gòtic nord per donar més seguretat al vianant, el que “obliga a oferir alternatives a les bicicletes, com un bon carril bici a Via Laietana”. La preocupació de la regidoria, ha dit, és recosir els barris Gòtic i de la Ribera, pel que l’aposta municipal són “grans passos de vianants” al llarg de l’avinguda enlloc de crear illes als eixamplaments.
