La presidenta de TMB, Rosa Alarcón, ha explicat aquest dimecres que la companyia demanarà un fons Covid a les administracions catalana i espanyola per al 2021 davant el descens de passatgers durant l’any que ve i la corresponent caiguda d’ingressos. “És evident que entre el 31 de desembre i l’1 de gener del 2021, la situació no canviarà”, ha afirmat Alarcón en una trobada amb els mitjans de comunicació per fer balanç d’aquest any. TMB ha hagut d’assumir 179,3 milions d’euros de despeses derivades de la Covid-19 tot i aconseguir estalviar uns 80 milions. Segons estima l’empresa, a finals de l’any que ve el nombre d’usuaris se situarà al voltant del 80% respecte al 2019.

L’objectiu de la companyia és que aquest dèficit pugui ser sufragat per “fonts externes” i que no vagi a càrrec de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), segons ha comentat el conseller delegat de TMB, Gerardo Lertxundi, que ha definit aquest any que s’acaba com “difícil i complicat”. El fons autonòmic i el local de finançament, així com el fons Covid estatal i els diners de la Unió Europea –que no arribaran fins a l’any que ve– són injeccions de capital que TMB vol fer servir per sanejar la situació de l’empresa. La companyia va començar l’any amb un pressupost de 598,6 milions d’euros i ha estalviat 23,8 milions d’euros optimitzant costos i 58,4 milions d’euros ajornant inversions previstes.

De cara a l’any que ve, TMB situa un promig de viatgers equivalent al 80% dels usuaris del 2019. És per això que els dirigents de la companyia assumeixen que serà un any de “transició” amb una demanda que anirà creixent a l’espera que es vagi subministrant la vacuna a la població i es recuperi la mobilitat. Al desembre, ja preveu assolir un 90% dels viatgers habituals i recuperar la normalitat al 2022. La presidenta de TMB ha avisat, però, que aquestes previsions aniran sempre en funció de l’evolució epidemiològica i de la vacunació a la població.

La recaptació de TMB va començar a caure en picat també a partir del març, amb un 57,7% menys i es va enfonsar a l’abril fins al 93,2%, coincidint amb el confinament més estricte i l’ús del transport públic només per part de treballadors essencials. Als mesos d’estiu, la caiguda es va moderar, amb descensos del 60% aproximadament fins a tancar el novembre amb un 56,1% menys –15 milions–.

Davant aquest forat econòmic causat per la pandèmia, Alarcón ha evitat pronunciar-se sobre un eventual augment de tarifes dels títols de transport públic en tractar-se d’una decisió que correspon a l’ATM. No obstant això, aquest dimecres, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ja ha demanat que es congelin els preus de cara a l’any que ve en una carta adreçada al vicepresident del Govern amb funcions de president, Pere Aragonès, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet.

Tant Alarcón com Lertxundi han subratllat que a la caiguda del nombre de viatgers cal afegir-hi el fet que els usuaris que continuen desplaçant-se ho fan amb tarifes socials, és a dir, títols multiviatges que afavoreixen els usuaris recurrents, i en canvi han caigut els viatgers ocasionals visitants a la ciutat i turistes sobretot, que aportaven una part important de la recaptació.

Fins just abans de la pandèmia, TMB va registrar el millor febrer de la sèrie històrica, amb 53,3 milions de validacions, xifra que representava un augment del 5,18% respecte el mateix mes del 2019. Amb l’arribada de la crisi sanitària, però, aquest ritme de creixement es va veure interromput amb un descens del 53,4% de validacions (26,1 milions), que es va accentuar durant els mesos d’abril i maig, amb caigudes del 91,4% i el 82,7%, respectivament. A partir d’aleshores, el nombre de validacions es van anar recuperant, fins a tancar el novembre amb un 48,7% menys (28 milions de validacions) i amb unes previsions que el desembre es tanqui amb el 55% de la demanda.

En termes acumulats, des del gener fins al novembre, s’han registrar 302 milions de viatges, un 47% menys que el període acumulat de l’any passat.

Els dirigents de la companyia han reivindicat que durant els mesos de pandèmia s’està oferint “la major oferta de la història”, a diferència d’operadores d’altres ciutats, i ha dit que només es va ajustar l’oferta i la demanda en les setmanes de confinament més estricte. En general, segons Lertxundi, la mobilitat en el transport públic de Barcelona s’ha recuperat millor que en altres ciutats espanyoles i europees.

La caiguda del turisme influeix en la demanda

Alarcón ha atribuït el descens de la xifra de viatgers per “múltiples factors”, des de la caiguda del turisme, fins als afectats per ERTO o ERO o la por d’alguns ciutadans a agafar el transport públic.

D’altra banda, Alarcón i Lertxundi han situat l’ambientalització de la flota com un dels objectius de cara als propers anys i han assenyalat que Barcelona serà “pionera” amb l’entrada en funcionaments dels busos propulsats per hidrogen i que ja s’estan fabricant, segons ha comentat la presidenta. Amb tot, entre el 2021 i el 2024, les previsions de compres de nous busos ja seran tots d’energia neta.

Segons la presidenta de TMB, l’eix vertebrador de la mobilitat del futur passa pel transport públic i ha posat d’exemple el Pla de Mobilitat Urbana aprovat recentment, que preveu sis milions de desplaçaments diaris al 2024 davant els 5 milions del febrer del 2020.

Nou comentari

Més notícies
Estació de Besòs Mar corresponent a la línia L4 del metro de Barcelona / Ajuntament de Barcelona

TMB demana una inversió “com cal” de l’Estat en transport

La presidenta del grup ho fa aprofitant la tramitació dels pressupostos generals
Assemblea del metro on es va decidir convocar vaga / CGT

La plantilla del metro farà vaga com a protesta per un canvi en la contractació

La majoria de l'assemblea de treballadors dona suport a la mobilització, així com a una manifestació a finals de desembre