El repte d’atrevir-se a anar cada dia a l’escola en bici a Barcelona

Participants del bicibús de l'Eixample troben insegurs els carrils bici per acompanyar els menors a classe

La imatge resulta tan xocant en un carrer acostumat al soroll i al trànsit des de ben d’hora que la gent s’atura sorpresa, els botiguers es queden mirant darrere dels aparadors i alguns en fan fotos, testimonis d’una desfilada insòlita que puja per Entença en hora punta. Aquest divendres van ser unes 135 persones -sumant mares, pares i infants- les que van completar una ruta de poc menys de dos quilòmetres, des del mercat de Sant Antoni i fins a l’antiga presó Model, per anar en bicicleta a l’escola, tot pedalant per uns carrils habitualment atapeïts de vehicles en una de les principals artèries de l’Eixample. El trajecte posa en pràctica una forma saludable i gens contaminant de desplaçar-se a classe, però també evidencia les mancances i els riscos de la ciutat a què ha de fer front les famílies si volen que els seus fills s’impliquin des de petits en un canvi de mobilitat amb repercussions socials i mediambientals i comencin a bellugar-se sobre dues rodes pel districte més poblat de Barcelona.

“Reclamem que els infants tinguin un camí segur en què els puguem acompanyar per anar en bicicleta a l’escola. Ara els vehicles continuen circulant a 50 quilòmetres per hora a moltes vies i passen molt a prop dels carrils bici, són bidireccionals i estrets. Demanem que la infraestructura ciclista s’adapti als infants. Ara estem molt lluny de tenir-la”, constata Genís Domínguez, que pertany a l’Associació de Famílies d’Alumnes de l’escola Xirinacs. Juntament amb les dels col·legis Joan Miró i Entença, les entitats han aplegat famílies i canalla per remuntar la calçada d’Entença dos cops en 15 dies. L’expedició -amb majoria d’escolars en els primers cursos d’Educació Primària– comporta un cert atreviment si es repara en el tràfec circulatori del carrer: el 2019, l’estació de control de l’Ajuntament va calcular que hi circulaven uns 14.000 vehicles al dia.

Es podria deduir que la gosadia només pot acabar en un embús que sulfuri els conductors. En canvi, i excepte algun motorista que feia sonar el clàxon quan el grup fitava la meta, la majoria de conductors va tolerar sense cap senyal perceptible d’irritació transitar darrere de la marxa ciclista mentre atravessava unes quantes illes de l’Eixample. “En realitat, sí que sentim algun comentari, però anar acompanyats de la Guàrdia Urbana ajuda molt”, admetia el Genís al final del bicibús, com anomenen el recorregut, que inclou un parell de parades perquè s’hi sumin famílies al llarg de l’itinerari, com si fos una línia d’autobús.

Escorta policial

Igual que en la primera setmana de curs, una desena d’agents de la Guàrdia Urbana van escortar la comitiva aquest divendres, inclosos alguns policies muntats en bicicleta. El dispositiu es va comprometre per a les dues primeres convocatòries del trajecte, que han servit de prova pilot. L’Ajuntament de Barcelona ha cridat a les associacions de famílies el pròxim dilluns per fer-ne balanç i aclarir si continua destinant agents per regular el trànsit i protegir pares i fills quan s’atansin en bicicleta als centres educatius. Sigui com sigui, els progenitors volen continuar fent la pedalada cada divendres, però la decisió final i les possibles adaptacions si hi manca la policia queden a expenses de la resposta del Consistori.

Tall al carrer Floridablanca mentre famílies i escolars circulen per Entença / JR
Tall al carrer Floridablanca mentre famílies i escolars circulen per Entença / JR

“La nostra reivindicació va més enllà d’anar en bici cada divendres, és poder anar-hi sense necessitat que vingués la Guàrdia Urbana perquè la infraestructura estigués preparada”, assenyala Rosa Suriñach. Aquest divendres va baixar per primer cop la seva filla de la cadireta on acostuma a seure-la per dur-la a l’escola Entença i la va deixar que pedalés pel seu compte. La Rosa detecta que els carrils bici s’estan estenent prou per Barcelona, “però no donen seguretat a tota la població”: “Si per a mi és un repte pujar per un carril de doble direcció com el d’Urgell, resulta perillós per a ells quan encara van fent tombs amb la bici. Per als infants, la bicicleta està pensada per a ús d’oci dins de la ciutat, no com a mitjà de transport. S’ha de normalitzar, perquè són les noves generacions les que els hi tocarà fer canvis”.

L’Iban també reconeix que, sense “la massa crítica” de famílies que s’han començat a agrupar els divendres, no té prou confiança perquè la seva filla es mogui sobre dues rodes per l’Eixample: “De dilluns a dijous, me la carrego a la cadireta perquè, si no, em fa por. Ella vol provar-ho, però trobo que els carrils bici no estan prou protegits. Per exemple, es permet que hi vagin també els patinets i molts cops no en fa bon ús. Nosaltres pugem per Calàbria i, en els girs dels cotxes, veig que no es respecten els carrils bici”.

La Mireia i el seu fill, de cinc anys, s’han animat aquest curs a cobrir tots dos en bicicleta la distància fins a l’escola Xirinacs, dins de la Model: “Soc de Banyoles i jo sempre vaig anar en bici a l’escola. Barcelona és perfecta perquè no hi ha grans desnivells i ets sents acompanyada perquè molta gent de la meva generació en fa ús però, quan vas amb infants, t’adones que calen canvis per sentir-nos més segurs”. La Mireia recorda que els adults poden anar en bicicleta per qualsevol vorera de la ciutat sempre que acompanyin un menor de 12 anys. “Si només hi va una família, no dona problemes, però si són moltes sí que en dona. Entrar en conflicte per això no té sentit”, pensa.

Un grup de motociclistes darrere dels vehicles de la Guàrdia Urbana i de la comitiva ciclista, a Entença / JR
Un grup de motoristes darrere dels vehicles de la Guàrdia Urbana i de la comitiva ciclista, a Entença / JR

Aduna Olaizola s’ha vist ara amb cor perquè el seu fill, que ha complert set anys, comenci a anar pel carril bici. “Però quan notem perill anem per la vorera. El que passa és que molta gent no sap que hi podem anar i pot resultar perillós pels vianants. Anem cridant per avisar que hi passem”, explica l’Aduna, que troba a faltar més amplitud en les vies per a ciclistes i també més pedagogia. “Els guàrdies urbans haurien d’anar també en bicicleta i veure les infraccions que es fan als carrils bici”, planteja.   

“El que seria ideal és un carril unidireccional, ample i segregat, on dues persones puguessin anar l’una al costat de l’altra, que l’adult es situés a la banda més pròxima a la calçada i que no hi hagi problemes amb els avançaments”, proposa el Genís. Afegeix que altres famílies de l’Eixample, Sarrià-Sant Gervasi i Sant Martí volen crear el seu propi itinerari en bicicleta per guanyar espai als cotxes a l’hora d’entrada als col·legis.

Mentre esperen que la predisposició de l’Ajuntament es plasmi en mesures, la marxa ciclista de famílies que crida l’atenció de conductors i vianants posa de nou el focus en l’excés de contaminació al voltant de les escoles, com ja ho van fer els talls de circulació que la comunitat educativa de desenes d’escoles va secundar en concentracions esporàdiques el curs passat. Ara, després que el confinament i les restriccions facilitessin que Barcelona complís d’una vegada amb els límits de polució el 2020, els habituals alts índexs de diòxid de nitrogen tornen a desviar-se amb freqüència per sobre del límit marcat per la Unió Europea en la zona transitada de l’Eixample, sobretot en l’horari que coincideix amb l’entrada als col·legis.

Més informació

Comentaris

    Manel 03/10/2021 1:45 pm
    Quina brossa d'article propaganda dels hipòcrites d'ICV i els comuns. Encara recordo com vau ser l'únic partit qie em vau rebutjar un projecte de reinserció laboral per a sensellars.
    Ricard 03/10/2021 2:10 pm
    No entenc perquè no hi van caminant o en transport públic. Potser pensen que vivint a ciutat poden fer la vida d'un poble? Quina pretensió tan ingènua i/o demagògica.

Nou comentari