Poc més d’una setmana després que comencessin les multes de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), podrien estar en perill les restriccions als vehicles més contaminants a Barcelona, l’Hospitalet, i part de Cornellà, Esplugues i Sant Adrià de Besòs. És l’objectiu de la Plataforma d’Afectats per les Restriccions Circulatòries (PARC), que mitjançant el seu advocat, David Neila del bufet Neila, ha presentat una demanda al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per tombar la mesura.
El recurs contra l’ordenança municipal es va presentar el 15 de setembre, segons explica Neila al TOT Barcelona. Es tracta del segon assalt que fa la PARC per aturar les sancions, ja que anteriorment va sol·licitar al mateix tribunal que apliqués mesures cautelars per evitar les multes abans que es publiqui una sentència sobre la demanda. El TSJC les va rebutjar.
Si bé l’associació, a través del bufet Neila, no posa en entredit la necessitat de reduir les emissions de gasos contaminants –”aquest extrem no està en discussió”, diu la demanda, a què ha tingut accés aquest diari–, sí que elabora sis arguments jurídics per intentar tombar la normativa. El segon punt de la demanda planteja la “nul·litat per falta de motivació i fonament”. En aquest sentit, la PARC considera que “els criteris utilitzats per categoritzar uns vehicles segons la seva incidència ambiental i restringir-ne la circulació per la ZBE no tenen fonament” i sosté que “l’ordenança va ser aprovada a marxes forçades per qüestions d’imatge política”.
La ZBE no és suficient
La demanda incideix en un detall que diversos estudis han desvelat: la ZBE no és suficient per reduir la contaminació a la capital catalana. És per això que Barcelona ja ha anunciat que engegarà mesures addicionals. El text consultat per aquesta redacció recorda que la mesura per sí sola no permetrà complir amb els límits europeus. “Aquest fet de per sí ja deu suposar la nul·litat de l’ordenança en qüestió, ja que posa de manifest la desídia amb què l’administració afronta una qüestió de salut pública de primera magnitud”, argumenta Neila. En aquest sentit, també esmenta altres focus d’emissions de gasos a la ciutat a banda del trànsit rodat privat, com ara el transport públic, serveis com les ambulàncies i els camions d’escombraries, l’aeroport del Prat i el Port.
La proposta jurídica per frenar la ZBE també passa pel perjudici econòmic que genera el veto a alguns vehicles. Així, l’advocat del bufet Neila censura que “la ZBE tal com s’ha plantejat condemna les empreses i autònoms amb menys recursos a la marginalitat en benefici de grans empresaris que podran adquirir vehicles nous”. En la mateixa línia, lamenta que les autoritzacions, que són un màxim de 10 anuals, no són suficients per portar a terme una activitat empresarial. Per tot plegat, l’associació demandant considera que la ZBE atempta contra el “principi d’igualtat”.
La situació, tal com emfasitza l’associació, empitjora en el context de pandèmia actual. Un canvi de cotxe, segons els càlculs de la PARC a través de l’advocat, suposa una despesa d’entre 15.000 i 30.000 euros, la qual cosa pot resultat “inviable” per a moltes famílies actualment. És per això que el text proposa suspendre les restriccions fins que, per exemple, s’habilitin filtres homologats perquè vehicles massa contaminants puguin adaptar-se i seguir circulant per la ciutat. “També seria adequat esperar que s’aprovin ajudes perquè els conductors amb menys recursos puguin renovar els seus vehicles”, afegeix.
Les sancions, també en el punt de mira
L’argumentació econòmica compta amb un altre capítol a la demanda, inclòs al tercer punt de la demanda, titulat “nul·litat per falta de proporcionalitat de les sancions previstes per l’ordenança”. Es tracta de les sancions, concretament del recàrrec del 30% per a cada multa, que són d’entre 100 i 500 euros. Neila calcula que si un treballador o un conductor porta els fills a l’escola amb un cotxe contaminant perquè no pot permetre’s un altre acabarà pagant uns 3.000 euros al mes en sancions. La demanda ho defineix com a “discriminació greu”.
Finalment, el text sosté que “no s’han adoptat mesures per millorar el transport públic” per absorbir els conductors que deixin el cotxe a casa. També posa en relleu que s’han de tenir en compte els quilòmetres que fa un vehicle i no el nivell d’emissions que té, ja que un cotxe que emet menys gasos pot acabar contaminant més que un que en produeix més perquè circula durant més temps.
L’Ajuntament admet que “no és suficient”
El regidor d’Emergència Climàtica, Eloi Badia (Barcelona en Comú), va admetre la setmana passada que la ZBE “no és suficient” per sí sola. En tot cas, Badia també va reivindicar que el parc circulant de la ciutat avui és menys contaminant gràcies a l’anunci de les restriccions al trànsit més contaminant. Com a exemple, el també regidor del districte de Gràcia va citar els 9.000 barcelonins que han decidit desballestar el cotxe o la moto a canvi d’aconseguir una T-Verda. També s’hi han sumat els que han canviat el cotxe en els últims anys i ara en tenen un de menys contaminant.
A més, la ZBE és un dels pilars al voltant del qual pivotarà l’estratègia climàtica a la ciutat, que busca reduir les emissions i combatre l’emergència global. El consistori preveu aplicar vetos més severs que deixaran fora de circulació més cotxes contaminants. Amb tot, Badia va avisar que la disminució de l’ús del transport públic i l’augment del privat poden provocar un increment de les previsions de contaminació a la capital catalana.
2 
