Les superilles impulsades pel govern d’Ada Colau han generat un intens debat des del primer dia que es van aprovar, però amb el pas del temps, i dissipats els primers temors d’una part dels comerciants i veïns, s’han consolidat com una eina clau del nou urbanisme que promou Barcelona. Però en època de turbulències els consensos trontollen. L’explosió de la pandèmia de Covid-19 i la consegüent crisi econòmica, que ha obligat a tancar centenars de botigues i té milers de botiguers amb l’ai al cor per la lenta recuperació de les vendes, ha fet revifar el debat, en especial al barri de Sant Antoni.
L’associació de comerciants Som Sant Antoni –que va néixer el 2019 amb motiu de la inseguretat creixent als entorns del mercat– han tornat a posar sobre la taula els vells temors sobre la conveniència de pacificar grans àrees del barri. Una enquesta realitzada entre mig centenar dels seus membres ha aixecat molta polseguera després que gairebé la meitat (45,3%) assegurés que des de la finalització de la segona fase de la superilla, a la tardor del 2019, han perdut clients i facturen menys. “A això cal sumar els 10 mesos d’obres, que també van causar grans pèrdues que no es compensaran mai”, explica al TOT Barcelona la presidenta de l’entitat, Lídia Núñez.
Posicionaments enfrontats
Però no tots els comerciants estan d’acord amb la seva anàlisi. L’altra associació de comerciants del barri, Sant Antoni Comerç, consideren que el “model ciutat que hi ha darrere les superilles funciona, però és un concepte que requereix millores constants i a Sant Antoni hi ha moltes coses a millorar”, assegura a aquest diari el president de l’entitat, Jordi Arias. També hi ha estudis que constaten una millora global de les vendes als carrers pacificats. Un dels més recents, de la consultora Laborde Marcet, xifrava en un 30% l’increment de facturació als carrers que donaven més protagonisme al vianant en detriment del cotxe. “És evident que fer els carrers més atractius per al vianant fomenta el consum als comerços a peu de carrer i de retruc repercuteix de manera positiva en la facturació”, defensa la directora de Retail de la consultora, Ángela Sánchez.
“Al barri sembla que només es pot parlar bé de la superilla i feia temps que volíem donar veu als comerciants perquè poguessin expressar el seu descontentament“, afegeix. Segons defensa, l’enquesta preguntava exclusivament pels sis mesos que van des de la fi de les obres fins a la declaració de l’estat d’alarma que va portar al confinament total de la ciutat el març del 2020. “Les vendes ja queien abans de la pandèmia i aquests últims mesos de mitja normalitat tampoc la situació no ha millorat gaire. Segons Núñez, negocis com ferreteries i botigues d’electrodomèstics o de moda i complements no aguanten bé la pacificació perquè depenen molt de clients de fora de la ciutat i que ja no venen perquè no hi poden arribar amb cotxe.
Debat complex i necessari
Des de Sant Antoni Comerç no volen posar en dubte les crítiques dels botiguers que es consideren perjudicats per la superilla, però el seu president, Jordi Arias, reclama una anàlisi més en profunditat de la situació del barri i assegura que és complicat assenyalar l’impacte real de la superilla en les vendes. “Centrar-se només en això és una simplificació del debat”, explica a aquest diari en una conversa telefònica. “La inauguració del mercat el 2018, que va coincidir amb la de la superilla, va suposar un boom de nous visitants, però això no vol dir que tots vinguin a comprar”.
L’anterior president de l’entitat, Vicenç Gasca, era un ferm defensor de la superilla i va treballar colze a colze amb l’Ajuntament per desplegar-la al barri. Segons un estudi fet per una empresa externa a petició de l’associació, durant el primer any de funcionament de la superilla el nombre de visitants al barri va augmentar un 22% i a més va suposar un augment important de l’afluència de veïns i clients recurrents. “Ha estat un revulsiu per la vida social del barri”, va dir llavors l’històric dirigent de l’entitat, que unes setmanes més tard es retiraria després de 24 anys al capdavant de l’entitat.
“L’únic que hem fet ha estat donar veu als comerciants”, es queixa la presidenta de Som Sant Antoni. “L’Ajuntament també ha anat publicitant el suport a la superilla amb una trentena d’enquestats i ningú es posava les mans al cap”, denúncia. També reconeix que l’estat d’ànim d’alguns per la crisi de la Covid-19 pot haver influït en les seves respostes, però insisteix que la pregunta sobre la superilla era específica pels sis mesos previs a l’esclat de la pandèmia. “Ara ja no hi ha marxa enrere i el que demanem és que l’Ajuntament faci més estudis d’impacte econòmic abans de fer noves obres al barri”.
Molt marge de millora
En el que sí que coincideixen tots dues associacions de comerciants és que l’Ajuntament s’ha de posar les piles per millorar moltes de les coses que no funcionen a la superilla, en especial tot que té a veure amb la neteja i el manteniment de l’espai públic. “Hi ha molta brutícia, és habitual veure rates pel carrer“, critica Arias, president de Sant Antoni Comerç. “Són coses del dia a dia de la gestió de l’espai públic que cal millorar i no parem de queixar-nos”. Les crítiques de la presidenta de Som Sant Antoni, Lídia Núñez, van en la mateixa direcció. “A cada reunió que tenim amb l’Ajuntament ens queixem i és esgotador reclamar el mateix cada vegada”, diu.
A l’enquesta entre els seus associats, més del 80% dels botiguers es queixava que la neteja suposa un problema greu d’imatge per als eixos comercials, a més de suposar un problema de salut pública. “Els parterres instal·lats a la zona estan poc cuidats i hi ha molta manca de neteja”, asseguren. “En certes zones del barri s’han originat plagues de rates arran de l’aixecament de carrers”. Molts comerciants també demanen més zones de càrrega i descàrrega, millorar la senyalització de prioritat de la circulació o ampliar l’oferta de la xarxa de busos per atraure més compradors que volen arribar al barri amb transport públic.
