La xarxa de metro de Barcelona té un percentatge d’estacions adaptades molt alt, del 93%. Això implica que 152 de les 163 parades estan adaptades. Però també significa que encara resisteixen 11 estacions amb barreres arquitectòniques, on és difícil accedir si es va amb un cotxet, en cadira de rodes o simplement molt carregat.
Les 11 parades que falten són sobretot intercanviadors, pel que a efectes pràctics es tracta de 7 punts negres al mapa. Tenen en comú que són difícils d’adaptar però molt utilitzats cada dia, pel que dificulten els desplaçaments de molts milers de ciutadans cada dia. Requereixen grans inversions i són obres de llarga durada, que per tant no s’enllesteixen amb la mateixa celeritat que els treballs realitzats en estacions senzilles arquitectònicament i d’una sola línia. Per contra, quan es fan obres en un intercanviador es millora l’accessibilitat de diverses parades de cop i surt més rendible a la pràctica.
En el següent mapa es pot observar quines són les parades dels 7 punts negres a evitar actualment per qui tingui dificultats de moviment. Clicant cada punt es pot consultar també en quin estat està la seva adaptació: obres en marxa, en licitació o en projecte. Tots 7 estan ja en algun d’aquests tres estadis. La mobilitat universal inclou moltes situacions en què els viatgers necessiten rampes, escales mecàniques i ascensors per poder usar amb fluïdesa el transport públic.
Dues de les 11 parades ja està en obres: Maragall i Espanya. D’altres ja tenen en marxa la redacció els projectes d’adaptació: és el cas de Plaça de Sants (L1 i L5), Verdaguer (L4 i L5) i Urquinaona (L1 i L4). I aquest dimarts del Govern català ha donat a mostrat les últimes obres realitzades a l’intercanviador de metro de Maragall (L4 i L5), que encara no ha completat el procés d’adaptació. Durant la visita, el secretari de Territori i Mobilitat, Isidre Gavín, ha anunciat la licitació aquesta primavera d’un paquet d’obres a 4 estacions més: Clot, Ciutadella – Vila Olímpica, La Pau i Passeig de Gràcia.
