Els operaris fa uns mesos que tornen a creuar per sobre la marquesina de l’estació de França. L’escena vertiginosa és el senyal més inequívoc de la represa de les obres per substituir la coberta malmesa de les emblemàtiques instal·lacions ferroviàries barcelonines. Els treballs portaven aturats des del novembre del 2022, quan uns problemes tècnics van obligar a parar màquines, deixant en l’aire una llargament esperada reforma que tornava a embarrancar per enèsima vegada. Les dificultats per trobar una solució dins del projecte de remodelació ja aprovat van forçar Adif i la constructora Vilor Infraestructuras a modificar aquest planejament, fent saltar pels aires d’aquesta manera la previsió de setze mesos d’actuació, que haurien d’haver culminat amb el nou sostre enllestit a la tardor del 2023.
Dos anys després, la substitució de la coberta comença per fi a ser una realitat. Segons ha pogut saber el TOT Barcelona, les obres avancen -ara sí- a bon ritme i la previsió és que puguin estar enllestides de cara a l’estiu d’aquest mateix 2025. Al retard acumulat, s’hi ha de sumar també un sobrecost de més de mig milió d’euros per aquesta modificació del projecte constructiu. En concret, fonts d’Adif consultades per aquest mitjà confirmen que el pressupost per als treballs ha passat dels prop de 3,9 milions d’euros previstos inicialment fins als 4,6 milions. És a dir, uns 600.000 euros més que els marcava el contracte adjudicat a la constructora el gener del 2022.
Pel que fa a la represa de la reforma, les mateixes veus apunten que es va anar fent per fases al llarg del 2024 fins a poder tenir tota la maquinària a ple rendiment. Si no hi ha nous contratemps, doncs, els operaris tenen encara gairebé mig any de feina al davant abans de poder finalitzar la substitució de les plaques de policarbonat translúcid que encara ara conformen la marquesina de l’estació. Aquestes es bescanviaran per unes altres que introdueixen peces d’acer inoxidable i que van acompanyades de tot un sistema d’elements de protecció que han de facilitar a partir d’ara el manteniment de la infraestructura i a l’hora garantir la seguretat tant dels treballadors com dels mateixos usuaris.
En paral·lel, està previst que ben aviat arrenqui també la rehabilitació de la façana principal de les instal·lacions, que dona a l’avinguda del Marquès de l’Argentera i és la cara més visible de tot el recinte gairebé centenari. Segons fonts pròximes al cas, la restauració ja ha estat adjudicada, després que la licitació sortís a concurs el passat mes de desembre per un valor de més de 2,4 milions d’euros (sense IVA) i hi hagués un primer desistiment, fet que va retardar tot el procés administratiu.
Una gran reforma i dues dècades de pedaços
Qualsevol persona que accedeixi a les andanes de l’estació de França toparà amb una maqueta a escala del recinte. La reproducció es va instal·lar durant la gran reforma que van patir les instal·lacions amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992, la primera d’aquesta magnitud que tenia lloc des de la seva inauguració per a l’Exposició Universal del 1929. Aquesta remodelació de la marquesina -projectada ara fa gairebé un segle per l’enginyer Andreu Montaner i fabricada als antics tallers de la Maquinista Terrestre i Marítima– pretenia posar solució a certes problemàtiques que s’arrossegaven des de feia dècades i que estaven contribuint a la degradació de la infraestructura.
Malgrat la dimensió dels treballs duts a terme durant el curs olímpic, no haurien de passar ni 20 anys perquè tornessin a detectar-se deficiències en l’estructura. Va ser el 2008, quan diversos episodis de forts vents van fer estralls en la coberta, arrencant-ne una part i provocant filtracions d’aigua que arribaven fins a les andanes. Un informe posterior d’Adif va constatar aquest “deteriorament i corrosió” de la marquesina i va propiciar una “intervenció d’urgència” per “minimitzar” el risc per als viatgers. Tanmateix, el mal estat del sostre demanava una intervenció estructural. Es va redactar un projecte constructiu l’any 2011 per rehabilitar la coberta, però aquest va acabar quedant en un calaix. Els intents de reactivar-lo cinc anys després van resultar també infructuosos i ni tan sols es van arribar a licitar els treballs.
Dos anys després, una nova actuació d’urgència va portar la companyia ferroviària a encarregar la redacció d’un projecte actualitzat per reformar la coberta malmesa. Les obres es van adjudicar, però problemes amb l’empresa guanyadora de la licitació van acabar deixant les tasques a mitges. Prop d’un any i mig més tard, el juny del 2021, va tornar a sortir a concurs la remodelació, adjudicant-se finalment a principis del 2022 a Vilor Infraestructuras. Quan per fi semblava que els treballs agafaven l’embranzida definitiva, els ja esmentats problemes tècnics van obligar a aturar l’actuació durant gairebé dos anys i fins que s’han pogut reprendre aquest darrer cop amb un pressupost actualitzat.
L’impuls definitiu per tornar a primera línia
Sobre el terreny, l’activitat dels operaris és patent. Els usuaris els poden veure enfilats dalt de la marquesina, que té una superfície total de 4.400 metres quadrats i una amplada de 95 metres i sota la qual s’estenen dotze vies i set andanes. Per salvar el desnivell i accedir a la coberta, els treballadors utilitzen un entramat de bastides col·locat en una de les cares laterals de l’edifici, la que dona al passeig de la Circumval·lació. És en aquest extrem del recinte on també hi ha el centre operatiu de les obres, que consisteix en una sèrie de mòduls prefabricats. Poc abans de les tres de la tarda, els operaris creuen el sostre de les instal·lacions i en filera baixen per aquestes bastides fins al nivell de les andanes.
Just en aquest precís moment, un tren de Rodalies de la línia R2 Sud entra tot tocant el clàxon a l’estació. Mentre s’allargui aquesta fase final dels treballs, els combois continuaran fent servir amb normalitat la infraestructura, que en els darrers anys ha funcionat principalment com a cotxera o punt d’estacionament de trens, més enllà de ser una de les aturades menys freqüentades en el recorregut de les línies R13, R14, R15 i R16. La situació, però, podria canviar si finalment s’acaba tirant endavant el projecte discutit de la nova línia de Rodalies que hauria de connectar Barcelona i Castelldefels amb un túnel per sota l’avinguda Diagonal. Aquest recorregut podria tenir en l’estació de França una de les seves parades, fet que posaria aquestes instal·lacions de nou en la primera línia del mapa ferroviari català.
