L’estació de França tornarà a lluir com quan era la gran porta d’entrada d’estrangers a Barcelona. Després de gairebé una dècada d’actuacions puntuals i de pedaços d’urgència, l’inici de les obres de reparació de la malmesa coberta de les instal·lacions ferroviàries ja és una realitat. Els treballs van arrencar el passat mes d’abril i la previsió és que puguin estar enllestits cap a la tardor del 2023, refermant d’aquesta manera la qüestionada supervivència de la mítica estació barcelonina, una peça “imprescindible” per al funcionament de Rodalies en els pròxims 20 anys.
Peça clau del sistema de Rodalies
“Mentre s’allarguin les obres en infraestructures com la Sagrera, l’estació de França seguirà sent imprescindible. Si no tinguéssim aquestes instal·lacions, la xarxa de Rodalies no podria funcionar”, assegura contundent el director del Pla de Rodalies de Catalunya, Pere Macias. Durant els darrers anys, aquest equipament ha funcionat principalment com a cotxera o punt d’estacionament de trens, més enllà de ser una de les aturades menys freqüentades en el recorregut de les línies R13, R14, R15 i R16. Tanmateix, l’estació cada cop assumeix un paper més rellevant com a “sobreeixidor” o “coixí” per poder desviar línies afectades per actuacions o com a espai de manteniment i estacionament de combois.
Aquest rol creixent com a infraestructura de suport de la xarxa podria fer un gir de 180 graus si acaba tirant endavant el projecte de la nova línia de Rodalies que hauria de connectar Barcelona i Castelldefels amb un túnel per sota l’avinguda Diagonal. Segons detalla Macias, un dels recorreguts que està ara mateix en estudi contempla passar per l’estació de França, una circumstància que tornaria a posar les instal·lacions en la primera línia del mapa ferroviari de la demarcació barcelonina.
Amb aquest context sobre la taula, el començament de les esperades obres per rehabilitar la coberta de l’equipament referma també l’aposta d’Adif per la consolidació d’aquesta estació, atacant de soca-rel una problemàtica que feia més d’una dècada que estava enquistada.
Una història de pedaços
La detecció de les primeres deficiències a l’estructura es remunta a l’any 2008, quan diversos episodis de forts vents van fer estralls en la coberta, arrencant-ne una part i provocant filtracions d’aigua que arribaven fins a les andanes. Abans, amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, l’estació ja havia patit una gran reforma per posar solució a certes problemàtiques que s’arrossegaven des de la seva inauguració per a l’Exposició Universal que va tenir lloc a la capital catalana el 1929.
Els desperfectes provocats per les inclemències meteorològiques van quedar reflectits en un informe posterior d’Adif, que constatava el “deteriorament i la corrosió” d’una part de la coberta i que va propiciar la realització d’una “intervenció d’urgència” per “minimitzar” el risc per als viatgers. El mal estat de la infraestructura, però, demanava una intervenció estructural que ja va estar a punt de fructificar l’any 2011, quan es va redactar un projecte constructiu per rehabilitar la coberta que va acabar quedant en un calaix.
Reactivació i aparent inactivitat
El projecte es va provar de reactivar cinc anys després, però diverses complicacions en el procés vam impedir que arribés a bon port. El punt d’inflexió va tenir lloc el 2018, quan després d’una nova actuació d’urgència la companyia ferroviària va encarregar la redacció d’un nou projecte actualitzat per reformar la malmesa coberta que finalment va sortir a licitació el juny del 2021. Les obres de rehabilitació van ser adjudicades el passat mes de gener i des d’aleshores no hi havia hagut notícies de moviments a l’estació que indiquessin que l’actuació estava en marxa.
Aquesta manca d’activitat aparent va portar el grup municipal de Junts per Barcelona a presentar un prec el passat mes de juny on instava l’executiu barceloní a reclamar a Adif l’arranjament d’aquesta estructura, en considerar que suposava un perill tant per al servei ferroviari com per als usuaris de les instal·lacions. Fonts municipals consultades pel TOT Barcelona confirmaven a principis de setembre que no s’havia fet cap requeriment per part del consistori a la companyia per tal d’accelerar la reparació de la coberta.
Gairebé cinc mesos d’obres
Tanmateix, aquesta situació d’inactivitat denunciada per Junts no responia a la realitat que s’estava vivint a l’interior de l’estació de França. Des d’Adif confirmen que les obres van començar el passat mes d’abril i que avancen a bon ritme, de manera que la reparació integral de la coberta podria estar enllestida de cara a la tardor del 2023, complint amb la previsió de 16 mesos d’obres que marcava la licitació dels treballs. En aquest sentit, la companyia apunta que els operaris procediran en les pròximes setmanes a substituir les velles planxes de policarbonat translúcid per unes de noves i a introduir millores en l’estructura amb la incorporació de peces d’acer inoxidable.
El projecte també preveu farcir la coberta amb elements de protecció que facilitin el manteniment de la infraestructura i que a l’hora garanteixin la seguretat tant dels treballadors com dels mateixos usuaris. Pel que fa a la coberta del pati de Carruatges, la intenció és que es puguin renovar tots els panells i que s’introdueixin certes modificacions en els ancoratges que contribueixin a reforçar l’estructura.
Punt clau d’una transformació urbanística
Fonts municipals consultades pel TOT Barcelona celebren la posada en marxa de les obres en una estació que consideren com un “punt clau” de la transformació que ja ha arrencat al voltant del parc de la Ciutadella i que preveu la construcció de la Biblioteca Provincial de Barcelona o del nou centre de recerca que s’ubicarà als terrenys de l’Antic Mercat del Peix.
“Aquesta estació és necessària atès que és un espai singular de la ciutat que conjuga espai públic, infraestructures i transport públic. L’Ajuntament ha apostat per trencar barreres, guanyar connectivitat, però alhora també és partidari de valorar com encaixa l’estació amb les noves estacions de la Sagrera i Sants, per no perdre en cap cas servei ferroviari”, apunten des del consistori, que remarca que el futur d’aquesta zona passarà per un diàleg entre els diferents actors i entitats implicades.
Pel que fa al futur concret de l’estació, les mateixes veus assenyalen que la funció de les instal·lacions s’haurà d’adequar als interessos de la ciutat i asseguren que es treballarà per trobar un “encaix” entre la connectivitat dels barris de la Ribera i la Vila Olímpica i la connectivitat ferroviària.
4 
