El rebuig a les tàctiques extrajudicials de l’empresa Desokupa cada cop està més organitzat. “Però els únics que hi estem donant resposta som els grups d’habitatge”, rebla la Clàudia, activista en suport del bloc ocupat per sis famílies al carrer Gayarre número 42, al barri de Sants. Ho ha dit després que els veïns de l’edifici rebessin un missatge de l’empresa experta en desallotjaments el passat 17 de maig: “Ens ha contractat la propietat per arribar a un acord amistós”, deia el targetó. El missatge, en teoria afable, és el mateix que han rebut abans moltes altres famílies ocupants d’immobles que s’han acabat trobant amb extorsions, insults i assetjament immobiliari. Per això, els nous veïns del bloc Gayarre, ocupat des del 24 de febrer, asseguren que romanen “alerta” i estaran preparats davant l’amenaça de l’empresa experta en desallotjaments de fer una actuació sobre els habitants de l’edifici.
La situació, però, guarda nombroses incògnites. El bloc, on cinc del sis nuclis familiars tenen menors a càrrec, s’havia organitzat amb especial atenció després de la publicació d’un vídeo del cap de Desokupa, Daniel Esteve, a Facebook. “Ens han contractat per la desocupació d’un edifici a Barcelona” i “la durem a terme el divendres, a dos dies de les eleccions”, avisava. Tanmateix, avui, alhora que el Grup d’Habitatge de Sants celebrava una roda de premsa, el compte de l’empresa compartia un nou missatge audiovisual: “Ja podeu anar fent una costellada el divendres perquè ni apareixerem. El jutjat ens ha donat la raó”, assegura, sense concretar en què. Segons el missatge, el govern d’Ada Colau hauria mostrat “col·laboració” i Esteve aprofita per declarar-li la guerra. Així i tot, no queda clar quins serveis prestarà Desokupa a la propietat ara que expressa que no actuaran aquesta setmana.
Tampoc queda clar el paper de la propietat. L’advocat de Bardon Services, l’empresa propietària de l’espai després de comprar-lo al fons MK Premium, assegura no tenir constància d’haver contractat els serveis de Desokupa i mantenen que ells han reactivat la via judicial –després d’haver intentat un acord amb els ocupants–. Una desvinculació que xoca amb el missatge que la companyia de Daniel Esteve va fer arribar al bloc i, més encara, amb el dossier de fulls que el líder de Desokupa mostra a l’últim vídeo publicat a Facebook: calcat al que el mateix advocat, Oriol Carod, ha donat en persona a la premsa davant l’edifici Gayarre.
Pel que fa a les actuacions de Desokupa, l’advocada de la cooperativa Iacta Solange Hilbert, també a la cita amb els mitjans, ha recordat que fa temps que s’intenta trobar una resposta dels jutjats davants el comportament de la companyia especialitzada en buidar edificis. Encara sense èxit. “És difícil arribar fins al final d’alguns processos quan les víctimes se senten vulnerables i no se’ns deixa tirar endavant el procés com a acusació particular”, ha assenyalat. En aquesta línia, Hilbert defensa que és necessari que “el poder judicial actuï” davant d’unes pràctiques d’una empresa privada que “en tot cas correspondria a la policia o l’àmbit jurisdiccional”.
Situació familiar dels ocupants
L’edifici de tres plantes ha estat ocupat per buscar “una solució habitacional a famílies en una situació vulnerable”, resumeix la Clàudia del Grup d’Habitatge de Sants. Ho ha explicat en primera persona un dels pares de família que hi fa vida a l’edifici. El Dustin viu amb la seva parella i dos fills menors a càrrec. “Abans vivíem tots en una habitació, però era insostenible”, ha remarcat l’home, que ha puntualitzat que “només s’ocupa per necessitat”, com una transició. També ho ha subratllat l’Ana María, de l’Oficina d’Habitatge Popular de Gràcia, tot afegint que “per optar a un pis de preu assequible a la Mesa d’Emergència de l’Ajuntament necessites la notificació del desnonament”. També ha recordat el cas d’assetjament que pateix la seva germana per part de Desokupa i que va explicar el TOT Barcelona un mes enrere.
Després d’un intent de negociació entre el col·lectiu de defensa de l’habitatge i la propietat, s’ha tornat a reactivar el procés judicial. “Vam denunciar el mateix 24 de febrer als Mossos d’Esquadra, però vam deixar-ho en suspensió per trobar un pacte”, assegura el lletrat Oriol Carod. Es va arribar a oferir a pagar sis mesos de despesa de lloguer a tots els ocupants, però en tres pisos nous d’altres zones, fet que obligava a que a cada pis i convisquessin dues famílies. Això, juntament amb els alts preus de lloguer que igualment haurien d’afrontar d’aquí a mig any les famílies i les poques garanties que realment se’ls garantís entrar-hi a viure, segons ha denunciat el Grup d’Habitatge de Sants, van fer que els contactes fracassessin.
Amb tot plegat, els ritmes judicials, activats des de fa dues setmanes, donaran aire als ocupants, que podran tenir més temps per mediar d’una banda amb la propietat i, d’una altra, amb els serveis municipals d’habitatge.
1 
