El costat mar de la plaça de les Glòries està de moda entre el sector immobiliari d’alt standing. Si fa unes setmanes el TOT Barcelona informava d’àtics tríplex a la venda per un milió d’euros, en una zona on fins fa poc només s’hi veien naus desangelades i solars buits, ara és un projecte arquitectònic singular qui s’afegeix a l’oferta de luxe amb 33 lofts amb piscina infinity, jardí interior i rerefons històric. Es tracta de L’Orfebreria, la reconversió residencial d’un antic taller de confecció de joies que havia treballat per grans firmes com Tiffany’s o Cartier a la perifèria del Poblenou.
L’habitatge més top d’aquesta exclusiva comunitat de veïns és un àtic de 164 metres quadrats, amb un preu de venda d’1,069 milions d’euros. Està ja publicat a portals com Habitaclia. Una sola estança de 84,86 m2 inclou tots els espais –habitació, dos banys, menjador, cuina…– i es complementa amb 96 m2 de terrassa. En total, quasi 118 m2 que fan enfilar el preu per m2 a més de 6.500 euros. La llista de “serveis exclusius” per als futurs residents inclou solàrium, trasters i aparcament de bicicletes.
Com l’altre cas relatat pel TOT Barcelona, aquest edifici també combina lofts adreçats a compradors de diferents poders adquisitius. Segons els preus publicats a Habitaclia, els pisos més petits, de 63 m2, s’anuncien per 378.500 euros i 410.000 euros segons la distribució. Els segueixen unitats de 89 m2 per 577.500 euros i àtics de 95 m2 i 115m2 per 617.000 i 907.500 euros respectivament. Fonts de la promotora immobiliària han indicat al TOT Barcelona que ja s’ha venut vora el 40% dels pisos.
Gentrificació o rescat?
L’edifici pertanyia a l’empresa centenària Orfebres Cunill i està al carrer Sancho d’Àvila 41, a una vorera i mitja del major tanatori de Barcelona i del campament de barraques desallotjat aquest abril. També té a poca distància L’Auditori, el TNC, el centre comercial Glòries i tot de comerços cosmopolites. El solar forma part del 22@, destinat preferentment a la innovació empresarial i les start-up tecnològiques. No obstant, els immobles industrials poden ser també destinats, en certes condicions, a projectes residencials singulars. Aixó, després d’anys amb molt poca activitat constructiva en l’antic barri industrial, els pisos d’obra nova s’han fet un lloc entre les oficines, hotels i coworkings.
L’Orfebreria s’anuncia com “el nou punt de referència de la vida de luxe a Barcelona” perquè combina, segons la publicitat del projecte, “la tranquil·litat amb una vida urbana de primer nivell a la costa mediterrània”. És més, defineix el 22@ com “el barri de grans tecnològiques i startups, les millors universitats i dissenyadors de moda, dels museus i teatres d’avantguarda, els parcs, la platja i els locals més cool”. “Poble Nou [sic] is the place to be”, rematen en anglès. Tota una postal de qualitat de vida que contrasta amb les realitats socials molt dures que amaguen les naus industrials encara abandonades.
La web de la promoció immobiliària deixa entreveure que el públic potencial d’aquests pisos és d’abast internacional: tota la informació està en castellà i anglès, el vídeo promocional és en anglès i el formulari de contacte inclou una pregunta sobre procedència.
Passat reinventat
La reconversió de l’edifici, d’estil brutalista i catalogat com a patrimoni de nivell C, ha salvaguardat l’estètica de l’antic vestíbul recobert de fusta. El terrat-magatzem ha esdevingut una piscina panoràmica amb vistes a la torre Glòries i al mar, mentre que l’antiga sala de màquines és un pati verd al que donen tots els replans. Així, si bé alguns trets arquitectònics s’han respectat, el canvi d’ús absolut i l’absència d’elements contextualitzadors han esborrat a la pràctica la memòria manufacturera d’aquest indret.
Va ser construït el 1963 pel despatx que compartien els arquitectes Guillermo Giráldez, Pedro López Íñigo i Xavier Subias, autors d’altres projectes racionalistes de Barcelona com el primer pla de Montbau o la Facultat de Dret de la Diagonal. Va ser ampliat dos cops, el 1970 i el 1986. Ara l’ha reinventat l’arquitecta Inés Rodríguez, d’acord amb un pla especial per aquest edifici aprovat al ple municipal el 2017.
La promoció l’impulsa el fons immobiliari internacional Shrem Group, centrat des de 2015 en inversions a Barcelona. Segons la documentació aprovada, el projecte suposava una inversió de quasi 12 milions d’euros, inclòs un milió i mig per a l’Ajuntament en concepte de càrregues urbanístiques, i preveia un marge de benefici de 2,5 milions d’euros.
